LLEGIR EN CASTELLÀ
La Conselleria d'Educació i Universitats només destinarà aquest curs 2024/2025 una mica més d'un milió d'euros al pla pilot de lliure elecció de llengua, si bé la partida pressupostada era de 20 milions. Aquest és un sistema pensat pel PP i Vox per desplaçar el català com a llengua vehicular a l'escola de Balears, que ha estat implantat pels conservadors per imposició de la ultradreta, que es negava a aprovar els pressupostos autonòmics si no es complia aquesta condició.
En concret, s'assignarà als 11 centres -cap d'ells públic- adherits al pla una dotació addicional de sis hores per a cada grup d'alumnes, amb un cost d'1,03 milions d'euros per a les arques públiques. Així, la Conselleria d'Educació destinarà els 19 milions d'euros restants a altres iniciatives educatives que no han estat especificades. Aquests 11 centres són els únics de tot l'arxipèlag que han demanat voluntàriament adherir-se al pla ideat pel PP i Vox.
De la mateixa manera, només els centres on hi hagi un 20% d'alumnes de cada nivell i etapa educativa que volguessin sumar-se al nou pla lingüístic podien adherir-s'hi. “Són els centres els que han donat a les famílies l'oportunitat d'escollir, en les dues o tres matèries que proposaven per al pla, en quina llengua vehicular volen que els seus fills estudiïn”, va assenyalar Antoni Vera, conseller d'Educació. A més, els col·legis i instituts que s'han volgut sumar al pla han garantit que disposen de les instal·lacions idònies.
Educació ha informat aquest dijous en una nota de premsa que els 11 centres educatius de Balears que van sol·licitar la seva inclusió al pla compleixen amb els requisits establerts i, per tant, podran formar part del pla.
Els alumnes dels 11 centres hauran de passar unes proves de diagnòstic a principi de curs i altres al final. L'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (Iaqse) serà l'encarregat de fer les proves. D'aquesta manera, el pla s'implementarà durant tres cursos escolars i, un cop finalitzada la prova pilot, la Conselleria avaluarà els resultats.
Segons han subratllat, el pla pretén garantir la competència educativa “plena i equivalent” en les dues llengües oficials, “reforçar l'autonomia” de centre, dotar els centres de mitjans addicionals per adquirir la competència comunicativa en llengua catalana i castellana, aplicar instruments d'avaluació i millora propis del sistema educatiu i “assolir l'èxit i l'equitat educativa”, a més de la igualtat d'oportunitats, amb la finalitat que tot l'alumnat assoleixi el seu òptim nivell d'aprenentatge.
Una de les qüestions que més polèmica ha generat és que el Govern va traslladar a la direcció dels centres la responsabilitat d'aplicar o no aquest pla. Això és així perquè han estat els centres educatius els qui “voluntàriament” han pogut adherir-se (o no) al projecte.
Com ja va avançar elDiario.es, cap centre públic de Balears ha manifestat la seva voluntat de participar al pla de segregació lingüística que el PP va pactar amb Vox per desmantellar l'escola en català. Pel que fa als centres privats i concertats, aquests no superen els onze. Així, del total de 339 centres de primària de les Illes Balears (117 privats i concertats i 222 públics), només un 3,24% se suma al Pla Vera (com es coneix aquesta iniciativa en referència al conseller d'Educació, del PP), segons dades de l'Obra Cultural Balear (OCB).
La comunitat educativa, en contra
El president de l'OCB, Antoni Llabrés, va reivindicar que se suspengués “immediatament de forma cautelar la seva aplicació”. L'OCB va interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears contra la iniciativa per considerar que és “clarament contrària a la legalitat vigent” i que “pot causar greus perjudicis a la comunitat educativa i al sistema educatiu balear en conjunt”.
No obstant això, la Justícia va rebutjar la suspensió cautelar, amb l'argument que la participació al Pla és voluntària. La Sala Contenciosa va denegar la mesura després d'examinar els interessos en joc en tenir en compte que es tracta de decidir sobre una mesura cautelar per evitar perjudicis “greus o irreparables”.
El secretari general de l'STEI, Miquel Gelabert, va sostenir que el fet que només 11 centres decidissin adherir-se demostra el fracàs de la iniciativa i és una “prova irrefutable del despropòsit d'aquest pla” i va vincular que la participació hagi estat només per part de centres privats i concertats “més per un motiu econòmic que pedagògic”. “Aquests centres, en general, ja ensenyaven en castellà”, va afegir.
La posició de l'OCB i STEI ha estat compartida amb més de trenta entitats educatives, sindicats, associacions de famílies i de directors, que van mostrar el seu rebuig als plans del Govern. Hi ha altres associacions, en canvi, com Plis Educació, i Societat Civil Balear –totes dues pertanyents a la plataforma Escola de Tots–, que advoquen per un model diferent, favorable a les idees de PP i Vox.
Malgrat això, les associacions a favor de la iniciativa del Govern van considerar que “el model plantejat és incorrecte en si mateix per donar l'oportunitat de decidir a les escoles”, i van celebrar que hi hagués onze centres que es van adherir, però van assegurar que revisarien “si s'aplica el pla pilot en condicions” per impedir que la participació hagi estat per altres motius com “aconseguir més personal docent o de reforç”, situació que podria donar-se atès que, per part seva, la Conselleria d'Educació i Universitats dotarà els centres que participin dels recursos humans necessaris per dur a terme la iniciativa. Vox per aprovar el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de Balears per al 2024. Els populars van cedir a l'extrema dreta i van acceptar que es destinessin 20 milions d'euros al pla de segregació lingüística, a més d'eliminar totes les subvencions a patronals i sindicats.