Xavier Moret, periodista: “Menorca ha canviat molt i han crescut més urbanitzacions que deformen la costa”

El periodista Xavier Moret (Barcelona, 1952) ha publicat recentment el llibre 'Menorca, illa somiada' (Editorial Ariel). Es tracta d'un recorregut per les diferents poblacions de l'illa, on aquest experimentat cronista de viatges ha xerrat amb personatges anònims i reconeguts de Menorca, un repàs per les empremtes del passat i pels desafiaments del present.

Moret va començar a treballar com a periodista a Catalunya Express i El Correu Català -tots dos ja desapareguts- i durant més de quinze anys va formar part de la secció de Cultura del diari El País. També ha treballat a TV3, La Vanguardia, El Periódico i Ara, cosa que li ha permès anar pel món per escriure reportatges i llibres. Ha publicat cròniques sobre el Japó, Tanzània i Bhutan, ha viatjat a l'Antàrtida, a Hong Kong, a Islàndia i ha recorregut de punta a punta Amèrica del Nord.

Després de tantes cròniques i llibres, què el va impulsar a escriure aquest títol sobre Menorca? Què és l'illa per a vostè?

L'anterior llibre va ser sobre Mallorca i, a més, va ser el primer sobre una destinació propera, tenint en compte que estic acostumat a visitar destinacions llunyanes com el Japó, Austràlia, Islàndia. La veritat és que em vaig sentir molt còmode fent-ho i vaig pensar a Menorca, que és una illa on vaig sovint i que m'agrada molt. Em vaig adonar que també volia retratar-la no com a destinació turística, sinó amb la mirada del viatger, amb la intenció de veure què hi trobo.

La primera vegada que vaig visitar l'illa tenia 20 anys. Era un desembre fred, un cap d'any molt plujós, no podia fer un temps pitjor, i tot i així em va encantar Menorca. Jo havia conegut abans Mallorca i Eivissa, però vaig trobar que les tres illes són molt diferents. De Menorca em va atreure el seu cor rural, els seus camps verds, muntanyes baixes plenes d'horts, de vaques i parets seques. Això em va enganxar molt i, a mesura que he tornat a l'illa, que han estat moltes vegades, em van anar guanyant els menorquins, les tradicions i també el descobriment de racons, cales, platges i llocs que sense ser turístics són meravellosos. Per mi no és el mateix fer un llibre sobre Austràlia o el Japó, perquè són destinacions llunyanes i que has de resoldre en uns quants viatges. Menorca és a prop i hom sap que la pot veure sovint, encara que en cada viatge he descobert alguna cosa nova.

A les seves cròniques hi ha una pulsió per incorporar el món dels sabors i les gastronomies que també és present a 'Menorca, l'illa somiada'. Com vincula el món gastronòmic amb la història dels llocs que visita? A què sap Menorca i la seva cultura al paladar de Xavier Moret?

Havia fet una mica de gastronomia quan era a El País. Vaig fer un llibre amb Ferran Adrià sobre El Bulli i sempre m'hi ha interessat la gastronomia, crec que forma part de la identitat d'un poble. Seria un tòpic dir que Menorca sap a caldereta de llagosta, encara que sigui el més cridaner. També he descobert altres plats com les empanades menorquines, que són el que menjava la gent del camp antigament. A més, recordo que a Ciutadella em van parlar dels canons amb conill, que són com petits macarrons que es feien tradicionalment amb conill. A més d'això, el sabor del peix per sobre de tot.

La primera visita a Menorca va ser el 1972. Quins canvis són els més dràstics entre aquella illa de la seva joventut i l'actual? Com ha estat treballar avui a Menorca?

L'illa ha anat canviant molt i he descobert que han crescut més urbanitzacions, que s'ha massificat els darrers temps, potser massa. “És una illa petita, però tot i així és una illa”, com deia Josep Pla. En aquest llibre he preferit centrar-me en allò positiu que en allò negatiu, encara que és cert que algunes urbanitzacions han deformat la cara d'alguns trams de costa o que a l'estiu la carretera s'omple de cotxes i de molèsties i que han de tancar algunes cales per excés de gent.

En aquest llibre he preferit centrar-me en allò positiu que en allò negatiu, encara que és cert que algunes urbanitzacions han deformat la cara d'alguns trams de costa o que a l'estiu la carretera s'omple de cotxes i de molèsties i que han de tancar algunes cales per excés de gent

Jo el que he fet ha estat arribar al port de Maó amb vaixell, que és com s'ha de visitar una illa -almenys la primera vegada- i, a partir d'aquí, practicar la mirada del viatger. He tingut la sort de comptar amb alguns còmplices a l'illa que m'han ampliat o aprofundit aquesta mirada, escriptors com Josep Maria Quintana que em va parlar de les fortificacions del port de Maó i del període britànic del segle XVIII, o Maite Salort que em va explicar de l'emigració de menorquins a Algèria.

El llibre és una polifonia que també incorpora la veu dels pescadors de Fornells o dels paredadors que construeixen la paret seca i la paret seca. Hi ha també un diàleg amb el baríton Joan Pons, un home que ha fet la volta al món, ha triomfat a Nova York, a La Scala, a Tòquio, però ha tornat a la seva ciutat Ciutadella natal i s'hi ha establert. Hi ha alguna cosa a la mirada de l'home que ho ha vist tot i torna a la seva illa perquè creu que és el millor del món que em va semblar interessantíssim.

A propòsit del diàleg amb Josep Maria Quintana, en particular una on es parla de la particularitat de la idiosincràsia i cultura de Menorca pel que fa a Mallorca o Eivissa. Quines particularitats veus en el nostre caràcter i manera de ser?

La mirada de Quintana és molt interessant. És un autor que ha escrit moltes novel·les històriques molt documentades sobre el passat de l'illa. En diàlegs amb ell i amb altres autors he intentat aproximar-me a aquesta idea de la identitat dels menorquins, una identitat que alhora pot ser tancada, pròpia de les illes, però també molt interessada en el món i en la cultura en general.

La relació de Menorca amb el turisme és segurament el que més ha transformat l'illa especialment els darrers anys i és la principal discussió pública aquests dies. Creus que la massificació que va en augment pot posar en risc el patrimoni natural de l'illa? Serà Menorca la nova Eivissa?

Jo espero que no, però bé, cal estar atents. Vaig estar a Mallorca fa uns anys i uns amics em van portar al Caló des Moro, un lloc bellíssim i secret i ara veig que hi ha cues per anar-hi, que s'ha massificat, que hi ha un excés de gent i a Menorca passa una mica el mateix. Als mesos de juliol i agost es col·lapsa la carretera principal, han de tancar algunes cales. El meu llibre no és un llibre militant contra la massificació i contra l'excés de turisme, però sí que és un espai on es recullen veus de molts menorquins que estan alarmats.

Pons Ponç, el poeta d'Alaior, em deia que aviat la població de Menorca no entrarà ni al Camp Nou. Cal evitar la situació de col·lapse. Les alarmes ja han saltat. Jo no tinc una solució, però crec que s'han de començar a adoptar mesures com s'ha fet a Formentera, limitant el nombre de cotxes o posant fre als lloguers il·legals. Al llibre també surt una xerrada que vaig compartir amb Miquel Camps, de l'entitat ecologista GOB, on ell mostra la seva sorpresa davant aquesta problemàtica i en veure que les autoritats no fan res per frenar-lo.

Parlem del procés d'escriptura. Després de tants anys recorrent països i territoris, com és el mètode de Xavier Moret per escriure? Pren nota, grava, fa fotografies? Escriu mentre viatja o un cop arribat a casa?

El meu procés d'escriptura no difereix gaire del periodista. Els periodistes d'abans almenys sortien al carrer a explicar què veien, recollien opinions i llavors a escriure. Jo vaig treballar 15 anys a El País i en altres diaris, llavors el meu mètode és sortir amb la llibreta a la mà, llegir tot el que pugui sobre el lloc per no anar com un indocumentat i en arribar-hi plantejar-me preguntes.