Què és una DANA i per què poden ser tan destructives

La paraula DANA és l'acrònim d'una “Depressió Aïllada en Nivells Alts” que els meteoròlegs espanyols van encunyar a finals dels anys 80 per diferenciar-lo del terme més genèric i imprecís “gota freda”. La DANA fa referència específicament al fenomen pel qual una massa d'aire polar en altura (entre 5.000 i 9.000 metres) se separa del flux atmosfèric i pot generar fortes tempestes en xocar amb l'aire més càlid i humit, generalment del mar Mediterrani.

“En estar despenjada del flux general de l'oest, evoluciona de forma independent, amb un cicle de vida propi”, explica José Miguel Viñas, meteoròleg de Meteored. Tant, que de vegades giren en el sentit contrari de les borrasques i romanen estacionàries en un mateix lloc durant hores, cosa que augmenta el seu potencial destructiu.

L'expressió “gota freda” s'usa de forma generalitzada a l'àrea mediterrània per referir-se a qualsevol episodi de pluges intenses a la zona, amb independència que hi haja o no una DANA. Però no cal que hi haja un embussament d'aire fred en alçada perquè es produisquen pluges torrencials ni cada cop que hi ha una DANA es produeixen aquestes precipitacions massives.

El terme va ser elegit per honrar la memòria del meteoròleg Francisco García Dana (1924-1984), que va ocupar la prefectura del Centre de Predicció de l'Institut Nacional de Meteorologia (INM) des del 1979 fins al 1984, any en què va morir.

La més adversa del segle

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha qualificat el temporal viscut la passada nit com a “la gota freda més adversa del segle a la Comunitat Valenciana” i estima que el seu impacte i registres són “superiors a la DANA de setembre de 2019”. “Ha estat un temporal històric, a l'alçada dels grans temporals mediterranis i entre els tres més intensos del darrer segle a la Comunitat Valenciana”, afegeixen.

Els episodis d'aquest tipus es produeixen quan es manté actiu el front on xoquen l'aire fred en alçada i l'aire humit i calent. A la zona d'aire càlid ascendent creixen noves cèl·lules tempestuoses per convecció i a la zona d'aire fred descendent es dissipen. En aquesta frontera es produeix el que en meteorologia es coneix com un “front de ratxa”, que es manifesta en pluges torrencials i persistents com les que hem vist en aquesta ocasió.

Pel que fa a la pregunta sobre si aquest episodi té relació amb el canvi climàtic, caldrà esperar que es facen els estudis d'atribució, que fa mesos que duran, per poder donar una resposta. Totes les dades anteriors indiquen que l'augment de temperatura de la Mediterrània, l'escalfament i la major humitat atmosfèrica contribueixen a produir episodis més extrems com el que acabem de viure.

“Les masses d'aire tenen un 'escalfament de fons', que contribueix a una major intensificació dels fenòmens meteorològics adversos”, indica José Miguel Viñas. “Es va veure amb l'huracà Milton i aquestes línies de torbonades molt extremes que van generar tornados a Florida abans que toqués terra. I amb aquesta DANA tampoc no han faltat els tornados, calamarsa de gran calibre, trens convectius, etc”.

Altres estudis d'atribució anteriors han mostrat una relació directa entre l'escalfament global i episodis tan extrems com aquest, inclòs el que es coneix com un “dret”, que va deixar una dotzena de morts al sud i centre d'Europa a l'agost de 2022.