Com es produeix el canvi social i polític i quin paper hi juguen els moviments socials és una pregunta central en el si dels activismes i els debats acadèmics. La mateixa emergència de moviments socials és indissociable de l’existència de conflictes i marcs de valors contraposats entre diferents grups d’interès.
En quina mesura utilitzar la violència o apostar per la noviolència per fer visibles aquests conflictes i pressionar per un altre tipus de solucions? Quines formes d’acció prendre per a la protesta?
Es remunten ben lluny en el temps les històries i experiències de persones i col·lectius que s’han rebel·lat davant d’allò que consideraven injust amb mecanismes que, durant el final del segle XIX i sobretot el segle XX, anomenem desobediència civil o acció directa noviolenta. N’és un exemple el relat de Sòfocles de fa uns 2500 anys a on Antígona argumenta la seva desobediència en base a la idea que la llei de l’autoritat política no és absoluta i, en conseqüència (no pot ser cap sorpresa l’espoiler), és castigada durament.
Trencar l’obediència, prendre acció davant la injustícia són estratègies que pretenen sacsejar el servilisme, curtcircuitant l’habitual exercici de poder per tal de posar-lo en qüestió i demanar una alternativa. En paraules de Luther King, l’acció directa noviolenta busca “generar una crisi i propiciar una tensió” de manera que qui es nega sistemàticament a negociar es vegi obligat a enfrontar el problema.
La tria dels instruments per a l’acció reflecteix els valors de les activistes. En una àmplia anàlisi publicada el 2006, della Porta i Diani, especialistes en el tema, identifiquen en els moviments socials dels darrers anys i del món occidental un ventall més ampli en les seves formes d’acció, i la tendència i el rebuig de la violència com a instrument per a l’acció. Tot i que aquest debat sobre noviolència o violència per produir el canvi social o polític sembla decantat cap a la primera opció, això no exclou però, que existeixi el debat o que les fronteres entre acció
noviolenta o violenta estiguin clarament dibuixades.
A casa nostra l’aposta per la noviolència des dels activismes té una llarga trajectòria, però no està exempta de debats. La darrera onada de capitalisme ferotge i de retrocés en drets que vivim ha tornat a posar en el focus diverses lluites, que no fan més que reflectir les múltiples vessants en les que actualment es concreta el conflicte social i polític.
La denúncia de la repressió policial i de la criminalització de la dissensió, el dret a l’autodeterminació dels pobles, la defensa de drets socials bàsics de la mà del qüestionament de la propietat privada, o el dret a decidir sobre el propi cos i les relacions sexuals i afectives són algunes de les lluites i resistències presents a la nostra agenda social i política quotidiana.
Més enllà dels condicionaments del mitjans de comunicació, cal compartir espais i aprenentatges sobre com afronten la qüestió de la violència i l'acció noviolenta les persones i grups que impulsen i sostenen aquestes lluites, i quines són les aportacions que, avui, podem fer des del moviment per la pau.
Des de la FCONG (Federació Catalana d'ONG) volem generar espais que permetin aprofundir en aquestes qüestions, i afavorir que continuï essent ben visible allò que no pot ser ignorat.
Per debatir sobre això, organitzem demà (divendres 15 de novembre) i demà passat les jornades: “Tot s’hi val per fer front a les violències? Moviments socials i per la pau: lluites i alternatives”. Hi sou convidats.
Per a més informació:
http://www.confederacio.org/index.php?option=com_content&view=article&id=116:ot-shi-val-per-fer-front-a-les-
violencies&catid=5:info-general
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
