El nou Manifest de la Plataforma Pobresa Zero-Justícia Global recorda el que es va elaborar fa un any, on assenyalava 12 fronts de lluita contra la pobresa. “12 mesos després: Les desigualtats augmenten”, es titula el nou manifest d’aquesta Plataforma, que agrupa més de 3.200 organitzacions de l’àmbit de l’acció social, la cooperació, la pau i els drets humans a Catalunya.
Patrícia Cantarell, responsable de Mobilització Social i Presència Pública d’Intermón Oxfam, va ser una de les persones encarregades de llegir-lo, a les portes del Parlament, el dia 17.
Quin és l’esperit del Manifest 2016 de Pobresa Zero-Justícia Social?
Vam decidir que no volíem tornar a fer un document com el de l’any passat sinó fer una valoració d’allò que s’havia aconseguit i d’allò que havia fet el govern des del 17 d’octubre de l’any passat. Hem valorat en què hem avançat i en què no i, a partir d’aquí, hem presentat un pla de futur, què es pot fer.
12 mesos després les desigualtats augmenten, afirmeu. Anem a pitjor?
Sí. No hem millorat. La situació d’emergència social continua. Constatem que hi ha fenòmens alarmants que requereixen solucions contundents que no s’han donat. Continuem amb treballadors empobrits, en precarietat i inseguretat laboral, llars que no tenen ingressos, dificultats d’accés a la salut i els serveis sòcio-sanitaris, una fiscalitat que no redistribueix la riquesa de forma progressiva i justa. Continuem en una situació que no permet dir que haguem millorat.
El Manifest assenyala algunes actuacions valentes a nivell local, la celebració del Ple sobre emergència social a Parlament i la comissió que fa seguiment de les resolucions que s’hi van acordar, però afegeix que “la translació a la pràctica està resultant molt lenta i decebedora”. A qui hem de responsabilitzar d’aquesta lentitud?
De fet, a tots els partits polítics. Valorem de forma positiva que, després de la presentació del document que vam presentar l’any passat, el mes de març es fes un Ple al Parlament sobre emergència social. Durant dos dies es van posar sobre la taula les situacions d’emergència que es viuen a Catalunya i es van aprovar 273 mesures per lluitar contra aquestes situacions, contra la pobresa. Però estem en una situació d’emergència i les mesures han de ser ràpides i contundents. I això no s’ha donat.
El Govern català diu que no pot avançar més en la lluita contra la pobresa perquè no va poder aprovar els pressupostos per aquest any...
Això no és excusa perquè no s’adoptin mesures correctores de la situació d’emergència social. Ja sabem que vivim un període de molta dificultat però es podrien prendre mesures que no es posen en marxa.
Parleu de “fenòmens alarmants que requereixen respostes contundents”. Quins són aquests fenòmens?
Estem parlant que, en aquests moments, a Catalunya hi ha 370.000 aturats de llarga durada, 115.000 llars sense ingressos... i la gent ha de viure d’alguna cosa. La Renda Mínima d’Inserció no s’ha recuperat. Volem recuperar el nivell de 2010 i no s’ha fet. La ILP per una Renda Garantida de Ciutadania encara no s’ha aprovat i l’arrosseguem des de fa molt temps.
La gent que pateix pobresa no pot esperar. Calen mesures immediates i valentes. Reivindiquem que s’apliqui un pla de xoc amb mesures que reverteixin la situació actual. Volem polítiques que siguin realment transformadores.
Cal una fiscalitat més progressiva, diferent, per fer front a la pobresa, dieu.
La Generalitat té marge d’actuació. Un dels marges que té són els trams autonòmics de l’IRPF. I es pot actuar de forma progressiva sobre aquest tram. Les persones que guanyen menys diners paguen més que la resta. Si ho comparem amb d’altres parts d’Espanya, el tipus marginal més baix és més alt a Catalunya. Aquí és un 12% mentre que a Balears o Madrid és del 9%. Demanem una major progressivitat. Els salaris mitjans també són els que estan pagant més.
Les ‘migracions’ ocupen bona part del Manifest. Pobresa i migracions estan massa inter-relacionades?
Evidentment. Totes les persones que viuen a Catalunya han de tenir els mateixos drets independentment del seu origen nacional. Reivindiquem el dret a vot de totes les persones que viuen a Catalunya, el control de l’empadronament a tot el territori català, que els tràmits que han de fer les persones immigrades siguin assequibles econòmicament, que la policia sigui plenament democràtica i estigui formada en la interculturalitat.
Volem polítiques transformadores que construeixin una Catalunya més justa, més solidària i més redistributiva.
Hi ha alguna prioritat en les propostes i iniciatives de Pobresa Zero-Justícia Global pels propers dies, setmanes, mesos...?
Tot és prioritari però hi ha mesures molt urgents com la Renda Mínima d’Inserció, la Renda Garantida de Ciutadania, l’increment de la inversió en educació, passant del 2% del PIB actual al 6%, temes d’habitatge...
La fiscalitat és primordial si volem redistribuir la riquesa.
Diuen que venen temps de noves retallades però des de Pobresa Zero allò que voleu retallar és la desigualtat creixent.
Cal pressionar perquè les mesures que va aprovar el Ple sobre emergència social del mes de març s’apliquin i la Comissió de Seguiment que es va crear ha d’exigir aquesta aplicació.
Sobre este blog
Pobreza Cero, Catalunya Plural y Solidaridad y Comunicación - SICOM colaboran en la difusión de esta iniciativa y cada mes explicarán las reivindicaciones en uno de los 12 frentes en la lucha contra las desigualdades mediante entrevistas con representantes de entidades adheridas a la campaña, que también serán emitidas en el programa “La Plaça dels Futurs”, de Radio Municipal de Terrassa.
