Necessitem biomassa?

L’administració valenciana en el passat recent i ara mateix, està promocionant l’ús de biomassa forestal com a combustible per a calderes de calefacció i oferint subvencions per a l’explotació d’aquest recurs. L’excusa és obtindre una energia “neta” i “sostenible”. Tanmateix no és una energia tan “neta”, donat que la combustió de biomassa és contaminant. A més de generar CO2 que contribuirà negativament al canvi climàtic, origina partícules en suspensió i diferents gasos tòxics, entre ells algunes substàncies cancerígenes. Si realment s’arriba a fer un ús important d’aquesta energia caldria tindre-ho molt en compte. Alguns països europeus ja han tingut que enfrontar-se a aquest problema de manera important i s’han vist obligats a limitar l’ús de la biomassa per calefacció, o fins i tot, prohibir-ho en determinades condicions i llocs.

Pel que fa a la seua “sostenibilitat”, de cap manera es pot donar com a obvia. Depèn de molts factors i condicions, que si no s’acompleixen, fan que l’explotació de biomassa forestal siga totalment insostenible i intolerable. D’entrada, és molt diferent que es tracte de biomassa residual o que s’obtinga a partir de vegetació viva al bosc, per a convertir arbres vius i sans en pellets per a cremar. En el primer cas, estaríem emprant un “residu”, format per matèria morta, que necessàriament va a descomposar-se i alliberar CO2 (encara així aquestes restes poden tindre un paper important, fertilitzant el sòl forestal si es deixen podrir “in situ”). En el segon cas, en tallar arbres vius (o grans arbusts) o parts importants d’ells, per obtindre material per a cremar, pot resultar totalment insostenible i originar greus danys als ecosistemes forestals, a més de resultar absolutament innecessari i anti-econòmic. No és justificable.

L’administració autonòmica i també (ara) algunes diputacions, han finançat a partir de fons europeus de caràcter ambiental, o adreçats al desenvolupament rural, la tala d’enormes quantitats de “biomassa” provinent d’arbres vius i sans per a triturar i després cremar. Les justificacions per fer aquestes destrosses solen ser dues i resulten falses. Una d’elles, evitar incendis, i l’altra, contribuir al desenvolupament de les comarques d’interior. Acció Ecologista-Agró va fer un seguiment de les tales de biomassa subvencionades durant els anys 2009-2013 i va elaborar un detallat informe enviat a Europa demostrant que tot açò era un bluf. D’entrada, l’activitat no és rendible econòmicament, al menys pels propietaris dels terrenys, els quals generalment regalaven la fusta a les empreses que tallaven els arbres. Aquestes empreses sí que podien obtindre beneficis, gràcies a les subvencions i a la tolerància de l’administració forestal davant unes actuacions que es realitzaven moltes vegades de males maneres i afectant negativament la vegetació i el sòl de les àrees afectades, per escatimar despeses, se suposa. Es botaven cauteles ambientals i no es respectaven els ecosistemes que resultaven negativament danyats. Damunt, com va recollir la premsa d’aquells dies, aquestes actuacions es feien amb maquinària i emprant grans camions, tots ells consumidors voraços d’energies fòssils i contaminants i, després, almenys una gran part de la biomassa obtinguda, se´n anava en vaixell (també mogut per energies contaminats) cap a Itàlia. Tot un despropòsit. Ni estalvi energètic, ni economia local, ni sostenibilitat per cap costat.

I que passava amb els altres beneficis esperats que en teoria justificaven les subvencions? L’administració mai ha presentat ni publicat un informe mínimament detallat, després d’anys repartint milers d’euros per aquesta activitat. És a dir, es fomenta una activitat, amb uns objectius (ja d’entrada, genèrics i poc quantificats), s’empren diners públics que podrien destinar-se a d’altres actuacions més necessàries, menys impactants i millor justificades... sense rendir comptes dels resultats. Van servir d’alguna cosa les subvencions? Que se sàpiga, no hi ha hagut cap efecte positiu detectat sobre els efectes socio-econònics esperats (que de totes maneres estaven formulats de manera nebulosa i sense concretar, un veritable brindis al sol). No sembla haver cap impacte detectable sobre l’empleament local o les rendes de les comarques interiors. AE-Agró va demostrar que el 70-80% dels diners van anar a parar a un menut grapat d’empreses que dominen el sector i res més. Estem parlant d’unes inversions de diners públics que van sumar 3.223.528,07 €. No s’ha informat dels resultats beneficiosos, ni s’ha publicat res que justifique els diners invertits. És una qüestió de fe.

Pel que fa als beneficis ambientals (les subvencions estaven enquadrades en una mesura del Pla de Desenvolupament Rural valencià denominat “lluita contra la desertificació”) la major part dels objectius proposats eren també difusos, però, sorprenentment hi havia un parell d’objectius concrets i quantificats: la disminució dels incendis provocats per “imprudències agrícoles” (referides a les cremes de restes de poda) la disminució de les extensions cremades en el període a considerar. Es van complir aquests únics objectius definits i quantificats? Novament la Generalitat ha resultat estar muda i sense res que dir al respecte. AE-Agró va analitzar les estadístiques (les oficials, les que elabora la pròpia administració) i vàrem descobrir que les extensions cremades durant el període afectat, en comparació al període anterior, no sols no van disminuir, sinó que es van quasi quadruplicar. Van passar d’una mitjana anual de 3.024 ha a 11.282,52 ha. No sols un fracàs, sinó un empitjorament espectacular dels paràmetres que s’esperava millorar. Respecte de la disminució de les imprudències agrícoles no hem trobat dades desagregades, encara que resulta molt improbable que s’haja complit l’objectiu, donat que el nombre total d’imprudències en general s’han mantingut molt elevat en tots els anys estudiats i les cremes agrícoles són sempre, amb molta diferència, la causa específica més important dels incendis originats per imprudències. En tot cas, resulta surrealista la situació, donat que, si realment se volia disminuir el nombre d’imprudències agrícoles, el que s’hauria d’haver fet és posar en marxa una alternativa a les cremes (la trituració de les restes vegetals) que podria reduir les imprudències a zero.

En resum, l’administració va dedicar més de tres milions de diners públics, provinents de fons ambientals europeus, per subvencionar una activitat pretesament positiva i beneficiosa, que no va complir els objectius difusos, ni els concrets, i que va suposar un fracàs total. Va haver hi alguna explicació per part de l’administració responsable? Algú va reconèixer els errors? Va dimitir algun alt càrrec després de malbaratar milions d’euros públics dedicats (teòricament) al medi ambient? No, clar que no. Com sempre, no hi va haver presentació de resultats, ni avaluació dels processos, ni contrastació pública, ni explicació del compliment o no des objectius. Tot un bluf que ha quedat amagat davant l’opinió pública i que representa llançar milions d’euros al fem, quan resulten molt necessaris els recursos per millorar el medi ambient i per ajudar al desenvolupament rural, de veres i no simplement per fer publicitat.

Però, a banda de tot aquest desficaci, hi ha una gran qüestió a respondre. Si realment cal obtindre biomassa per a ús energètic (o altres usos) ¿per què no recórrer a la biomassa vegetal, resultat de podes agrícoles? No té cap sentit, ni cap justificació, tallar arbres vius i sans per triturar-los, quan existeix una disponibilitat, molt major i més accessible, fàcil d’obtindre, que no cal tallar, perquè ja ho han fet els propietaris dels conreus, i que no cal comprar perquè es considera un residu, que no sols es desaprofita, sinó que, majoritàriament, es crema. A més, en emprar aquesta biomassa agrícola residual, evitaríem incendis forestals; molts incendis, donat que la crema d’aquestes restes és la causa humana individual més important i què, a més, resulta una pràctica perillosa que origina freqüents accidents humans, alguns d’ells mortals.

Justament els mateixos anys (en 2011) la conselleria d’Agricultura va editar un llibre on calculava la disponibilitat de biomassa residual per obtindre energia (que també podria servir, alternativament, per obtindre adobs o compost). Aquest estudi analitza la disponibilitat comarca per comarca, i en el cas de les restes agrícoles, concreta els tipus de conreus i diferents detalls complementaris. La conclusió és que la disponibilitat de biomassa residual agrícola és 8 vegades superior a la biomassa residual forestal, a més de resultar més accessible (tots els conreus tenen camins d’accés), més econòmica la seua extracció (i menys contaminant) i efectua la gran funció socio-econòmica i ambiental d’evitar dotzenes d’incendis cada any, alguns dels quals han arribat a convertir-se en grans incendis, d’enormes dimensions i danys descomunals. Però l’administració valenciana no ajuda, ni organitza, ni promou, l’aprofitament d’aquest recurs, que ara es desaprofita i genera greus problemes al cremar-se, mentre dedica centenars de milers d’euros a tallar innecessàriament arbres per a obtindre biomassa, a un cost superior i sense cap rendibilitat. Despropòsit que “funciona” només perquè es subvenciona.

S’arriba a dir que aquesta activitat (extraure vegetació viva del bosc, de manera totalment ineficient i amb elevat cost) es fa per “previndre incendis”, cosa que resulta totalment falsa i mai s’ha justificat ni demostrat aquesta afirmació, que no té cap base científica ni se basa amb fets, ni dades objectives. Al contrari, com acabe d’explicar, els fets van demostrar la inutilitat d’aquestes tales per reduir les extensions cremades. És pura creença injustificada. Absurdament, l’activitat que realment evita incendis, com està demostrat en les mateixes estadístiques d’incendis que publica la Generalitat, la de triturar i aprofitar les restes agrícoles, no rep ajudes i no es promociona, al contrari.

Està clar que alguns, molt pocs, obtenen beneficis d‘aquest contrasentit i irracionalitat, però el conjunt de la societat perd per tots els costats. Sofrim innecessàriament més incendis evitables, desaprofitem un recurs disponible directament i fàcil, i llancem al fem milers i milers d’euros públics en una activitat que no sòls resulta inútil per evitar cap incendi, sinó que, a més, degrada el bosc i causa danys ecològics importants. Els responsables de que passe tot açò són els mateixos que no es van aclarir a avisar a temps als ciutadans dels danys de la dana i que han permès que se degrade la vegetació forestal de les capçaleres dels rius i barrancs, així com la valuosa vegetació de ribera, alhora que toleren i estimulen l’ocupació de zones inundables. Que s’haurà de fer amb ells? Donar-los un Nobel? Caldria que feren front a les seues responsabilitats i incompetències. Almenys, que reconeguen els errors.