Robar, robar i robar

“Gürtel, Púnica, Lezo, Acuamed, Nóos, Andratx, Arena, Auditorio, Baltar, Bárcenas, Biblioteca, Bitel, Bon Sosec, Bomsai, Brugal, Caballo de Troya, Camps, Campeón, Carioca, Carmelitas, Castellano, Catis, Ciudad del Golf, cas de la construcción, cas del lino, el Roblecillo, Emarsa, cas Eólico Canarias, Faycán, Fitur, Funeraria, Guateque, Ibatur, Imelsa, Inestur, Lasarte, Líber, Madeja, Marchelo, Mercamadrid, caso Naseiro, Novo Carthago, Ópera, Orquesta, Over Marketing, Palma Arena, Patos, Piscina, Pokémon, Porto, Rasputín, Scala, Taula, Terra Natura Benidorm, Torres de Calatrava, Torrevieja, Tótem, Troya, Túnel de Sóller, Turismo Joven, Umbra, Uniformes, Zeta, Caso Parques Eólicos, Cooperació”.

El moment més vibrant del debat sobre la moció de censura a Mariano Rajoy el va protagonitzar la portaveu del grup proponent, Irene Montero, en recitar un cúmul de casos de corrupció que impliquen càrrecs del Partit Popular, quan no el mateix PP com a “organització criminal amb seu a Gènova 13”. Van ser 1 minut i 39 segons però podrien haver sigut molts més, doncs la llista completa d'escàndols és major; ací van només uns pocs de la branca valenciana: Fórmula 1, RTVV, IVAM, Palau de les Arts, càrtel del foc, depuradora de Borriol, saqueig de la CAM, Carlos Fabra, Sergio Blasco, Hernández Mateo.

Que no és un problema de pomes podrides es comprova fàcilment repassant els noms d'il·lustres imputats o condemnats per la justícia, amb els quals podria reconstruir-se pràcticament tot l'arbre genealògic del PP valencià durant les últimes dues dècades: Francisco Camps, José Luis Olivas, Rita Barberá, Alfonso Rus, Carlos Fabra, José Joaquín Ripoll, Sonia Castedo, Luis Díaz Alperi, Juan Cotino, Vicente Rambla, Ricardo Costa, Rafael Blasco, Consuelo Císcar... Només faltava Eduardo Zaplana, el “campió”, que semblava haver-se lliurat miraculosament fins que va aparèixer la seua veu en els enregistraments del cas Lezo. I no és la primera vegada, remember Naseiro.

Totes –absolutament totes- les famílies o clans del PP valencià que, des de principis dels anys 90 fins a maig del 2015, es van repartir el poder institucional en la Generalitat, les tres diputacions i la immensa majoria d'ajuntaments, han acabat no esguitades sinó completament submergides en el fang pestilent de la corrupció. Amb el pas del temps –i les denúncies presentades- hem pogut demostrar allò que sempre vam saber: que les lluites intestines en el PPCV –campistes contra zaplanistes, els de Rus contra els de Castellano, etc.- mai no es van produir per ideologia, ni tan sols per política, sinó simplement per negoci. It’s just business.

Ve al cas compartir el que em va explicar un cert insigne corrupte –de vegades, per a traure informació, cal reunir-se fins a amb Llucifer- sobre el procés de “selecció natural” en el seu partit: sent honrat no es pot passar de regidor de poble; per a pujar el següent graó ja és obligatori participar, d'una o una altra manera, en el finançament il·legal. I, clar, de pas 'canyasso'. Així tots estan 'pringats'. Com la màfia.

Deia també aquest personatge que en els altres partits la cosa funcionaria més o menys igual. Creu el lladre que tots són de la seua condició. Jo puc desmentir-ho categòricament. La corrupció és un mal endèmic del sistema i una xacra que, en un grau major o menor, pot afectar tots els grups humans, però el del seu partit és una altra cosa: una organització criminal que es presenta a les eleccions... i massa vegades les gana.

Des d'àmbits acadèmics i periodístics s'ha descrit i qualificat la xarxa d'interessos econòmics (“trama”) que, posant les institucions al servei d'una minoria privilegiada (“elits extractives”), ha generat un sistema polític estructuralment corrupte (“cleptocràcia”). Això que, traduït al llenguatge directe i col·loquial del carrer, es condensa en la lletra que la gent li ha posat a l'himne del PP: “Robar, robar, robar i robaaaar...”.