Abaixa la bretxa salarial a la Comunitat Valenciana, però les dones continuen lluny de cobrar igual que els homes

Les dones valencianes guanyen 4.549 euros menys a l’any que els homes. Així és com ho reflecteixen les últimes dades disponibles de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial del 2022, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En aquest sentit, el salari mitjà brut de les empleades arriba a 22.135 euros, xifra que dista dels 26.683 euros que arriben a cobrar ells.

Malgrat això, en el cas de la Comunitat Valenciana, l’informe demostra que la bretxa salarial de gènere ha disminuït 3,1 punts respecte de l’any anterior, concretament en un 17%, i s’ha situat a una sola dècima de la mitjana nacional, la xifra de la qual ha descendit en 1,26 punts. A més, també és inferior respecte de la mitjana de la Unió Europea. En el cas d’altres regions, les Canàries registren la xifra més baixa (4,3%), mentre que Múrcia se situa com l’autonomia en què la desigualtat d’ingressos econòmics fa més estralls, amb un 20,1%. Des de l’associació d’empresàries i professionals de València (EVAP) insisteixen que, encara que el “descens semble encoratjador”, continua havent-hi una diferència notable que ens “recorda que queda molt per a arribar a la igualtat salarial”.

Jornades parcials, sectors feminitzats i inestabilitat

El tipus de jornada o contracte, l’antiguitat o l’ocupació són alguns dels factors que agreugen la paritat salarial i que des d’EVAP insisteixen que no s’ha d’“abaixar la guàrdia”, sinó continuar conquistant drets en matèria laboral: “Han d’adoptar-se mesures concretes per a erradicar aquesta desigualtat que no sols afecta les dones, sinó que impacta negativament en la productivitat, el clima laboral i l’economia en general”, puntualitzen des d’EVAP.

Això és perquè hi ha ocupacions que històricament han estat feminitzades –i continuen en aquest paradigma–, com és el cas de la cura de persones o la neteja. Aquesta mena de sectors són els principals que reuneixen condicions precàries i amb sous molt baixos. “Les faenes a temps parcial, en què les dones tenen més representació, també estan associades a una remuneració baixa per hora”, subratllen des de l’associació. Segons el Règim Especial de Treballadors de la Llar, el 2023 hi havia 371.576 persones dedicades a la faena de la llar a Espanya, de les quals 355.105 eren dones (més del 95%) davant dels 16.000 treballadors domèstics. A més, les dades demostren que també es tracta d’un sector ocupat la major part per dones migrants regulades, concretament 159.114.

De la mateixa manera, des del sindicat de CCOO-PV conten que, malgrat la reducció de la bretxa salarial, que coincideix amb polítiques com “l’augment de l’SMI o la temporalitat més baixa per la reforma laboral, la parcialitat i la relació amb les cures” sostenen aquesta desigualtat de caràcter estructural: “Les dones som les que agafem les excedències per cures o fem més ús dels permisos de conciliació o reduïm la nostra jornada. Tot això dificulta la nostra promoció i l’accés als salaris més alts”, denuncia la secretària de Dones i Igualtat de CCOO-PV, Cloti Iborra.

Sobre la base de les últimes dades de l’EPA de 2022, quasi la meitat de les dones que treballen a temps parcial (49,2%) es veuen obligades a fer-ho, perquè no n’han trobat cap a temps complet, o perquè la cura de menors o persones dependents els impedeix dedicar-s’hi. Aquest aspecte continua perpetuant un dels agreujants que incideix de manera crucial en les diferències salarials en el territori espanyol i en cadascuna de les comunitats autònomes.