El tèxtil valencià acudeix a Frankfurt a la cerca de nous mercats fora de la UE

Fins a 55 marques de la indústria de la tèxtil-llar valenciana estan durant aquests dies en la fira Heimtextil de Frankfurt, la principal del sector que compta amb 2.900 expositors de 60 països, i que en l’edició passada va comptabilitzar fins a 60.000 visitants. El seu objectiu principal és obrir mercats en una fira que té més de 50 anys d’història i que marca la campanya cada any quant a creativitat, iniciatives i tendències.

El president de la patronal tèxtil Ateval, Pepe Serna, explica que venen d’anys “inestables de crisis internacionals: Covid-19, crisi energètica, crisi inflacionària... I ara volem mantindre’ns”. Així doncs, assenyala que, després de la pandèmia, els exercicis del 2021 i el 2022 van ser bons, que va haver-hi un cert descens el 2023, mentre que l’any passat es va produir un lleuger increment del 2%. Amb tot Serna apunta que l’expectativa en aquesta fira és “millorar el mercat, perquè depenem molt del mercat europeu i aquest està molt baix de consum”, per la qual cosa aquesta fira s’entén com una palanca per a la internacionalització dels mercats.

Entre els membres de l’expedició valenciana també està la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, que ha destacat el treball que es vol fer des de la corporació per a aprofundir en la col·laboració publicoprivada. Enguix manifesta que dins de l’Àrea de Cooperació Municipal que gestiona en la Diputació també es desenvolupa una àrea de promoció econòmica. Posa d’exemple el conveni amb Ateval, que va nàixer en la crisi de la Covid-19 amb un clúster tèxtil i sanitari, i que s’ha consolidat com a tèxtil amb una partida de 60.000 euros.

Enguix posa exemples de col·laboració publicoprivada com la que ja fa la Diputació d’Alacant amb els productors de catifes, principalment radicats a Crevillent. Aquests, que per primera vegada també participen en un apartat diferent de Heimtextil, tenen la col·laboració d’aquesta diputació a través de l’associació empresarial nacional, per la qual cosa reben ajudes per al muntatge d’estands.

Un altre exemple assenyalat per Enguix és el d’Ontinyent, localitat de la qual ella també és regidora de Promoció Econòmica, assenyalant que des de fa anys l’Ajuntament ofereix ajudes per a la confecció de catàlegs i per a l’assistència a fires internacionals, unes ajudes de 30.000 euros en cada apartat i que cada any s’esgoten, per la qual cosa busquen duplicar la partida amb la col·laboració de la Diputació de València per a aquestes propostes.

Precisament l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, també està aquests dies en Heimtextil, i destaca el gran pes de la indústria en l’economia de la ciutat, i especialment de la tèxtil. Rodríguez assenyala que “les empreses han aconseguit recuperar-se crisis rere crisis i han anat reinventant-se”, per això explica que, “malgrat la situació geopolítica molt complexa, hi ha moltes ganes de l’empresariat de donar a conéixer els seus productes i obrir-se a nous clients”.

Rodríguez subratlla que “la presència en les fires ajuda a posicionar una marca, però també el nom d’una ciutat, com passa amb Fitur (la Fira Internacional de Turisme), perquè el tèxtil és encara la nostra indústria de capçalera”. El primer edil assenyala d’aquesta manera que el fet que Ontinyent siga la ciutat d’Espanya que més empreses aporta a la Fira Tèxtil “continua demostrant la potència de la nostra indústria i, dins seu, el pes de la indústria tèxtil. El nostre ADN continua sent industrial i per a continuar creixent és important continuar estant al costat de les empreses amb accions com les que fem, millorant les infraestructures dels polígons, atorgant ajudes per a l’assistència a fires i l’elaboració de catàlegs o fer costat a les empreses del clúster tèxtil”.