Els informes oficials de les proves judicials danyades per la DANA: cadena de custòdia “compromesa” i pillatge

El complex de la Generalitat Valenciana de Riba-roja arrasat per la DANA el 29 d'octubre passat contenia als seus soterranis un total de 77.000 peces de convicció (proves judicials) distribuïdes en 5.330 lleixes que conformaven aproximadament 900 prestatgeries. Un total de 14.603 peces han estat destruïdes posteriorment en haver quedat afectades per l'aigua i el fang. Tot i això, la cadena de custòdia de totes i cadascuna hauria quedat en dubte, segons informes oficials en poder d'aquesta redacció. “La cadena de custòdia de totes les peces allà dipositades s'ha vist compromesa, tant pel temps que ha estat sense tancar el magatzem (...) com pel continu tràfec de persones pertanyents a les diferents contractes de neteja que estan actuant en els soterranis esmentats”, segons advertia el passat 26 de novembre un informe del Servei Comú Processal d'Assumptes Generals (SCAG). És l'oficina judicial encarregada de la gestió de les peces de convicció dels jutjats de València. La gran majoria de les peces corresponia a procediments ja jutjats i sentenciats. Tot i que en altres causes encara en fase d'instrucció, com la de l'incendi de Campanar en què van perdre la vida 10 persones, les proves clau van ser destruïdes a conseqüència de la inundació.

La secretària de govern en funcions del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana també va alertar sobre la situació: “Un mur s'ha ensorrat, per la qual cosa la cadena de custòdia d'aquestes peces s'ha esvaït”, segons diu un informe del 19 de novembre passat.

L'aigua va entrar al soterrani del complex amb una altura de més d'un metre, afectant els dos primers nivells dels sis que conformaven les lleixes que emmagatzemaven les peces de convicció, ubicades en caixes de plàstic. També hi havia un “número indeterminat” de proves que, a causa del seu volum o pes, es trobaven a terra. El complex, això sí, no emmagatzemava ni armes de foc ni drogues.

Un altre informe de l'SCAG del 12 de desembre passat, al qual també ha tingut accés aquest diari, ressenya que un dels murs del magatzem es va ensorrar a conseqüència de la riuada, deixant el complex “completament obert”. El responsable del centre logístic va alertar que el vigilant de seguretat havia agafat “diverses vegades” treballadors de les contractes de neteja “emportant-se a les seves motxilles efectes”. Els empleats, per la seva banda, van al·legar que havien obtingut les peces de convicció del contenidor destinat a les quals es destruirien. Tot i això, el vigilant ha detectat “peces que no eren d'aquest grup”. “En tot cas els van fer tornar les mateixes”, afegeix l'informe.

Condicions “nefastes, insalubres i probablement tòxiques”

Els responsables de l'SCAG -“novament”- van alertar de la situació els serveis tècnics de la direcció general de Justícia de la Generalitat Valenciana i es va procedir a tancar un dels dos murs que eren oberts “i permetien l'accés lliure al dipòsit”. “L'altre està previst que es tanque demà”, afirma l'informe del 12 de desembre passat, del qual es desprèn que la Conselleria de Justícia, dirigida per Nuria Martínez i anteriorment per Salomé Pradas, va deixar la instal·lació pràcticament a l'aire lliure durant gairebé un mes i mig després de la DANA.

Un informe pericial, encarregat pel SCAG i elaborat després d'una inspecció ocular, ha conclòs que les condicions del magatzem eren “nefastes, insalubres i probablement tòxiques”. Els dos pèrits han postil·lat que les referències de registre d'algunes peces “o bé s'han destruït o bé són il·legibles per haver-se mullat”.

Les peces que es trobaven als prestatges superiors dels dos dipòsits del complex i que, per tant, no van ser afectades per la riuada, van ser evacuades al segon soterrani de la Ciutat de la Justícia de València (en mig centenar de palets).

Un informe de la Fiscalia, signat el 20 de desembre passat, també concloïa que era “impossible” la identificació de les peces i dels seus propietaris, “ni tan sols” el procediment al qual estaven assignades, “sent una amalgama d'efectes amb fang que fa insalubre la seva conservació”. El fiscal que signa l'informe recorda que la Llei d'Enjudiciament Criminal permet la destrucció dels efectes judicials si la seva custòdia implica un “perill potencial”, que en el cas del complex de Riba-roja era “innegable”.

Els responsables de l'SCAG van procedir a un triatge de les peces i van ressenyar-ne l'estat, la ubicació i el destí, classificant-les segons si havien quedat inutilitzades, si es podien conservar amb neteja o si no s'havien identificat en haver-se perdut o danyat les etiquetes.

El cronograma inicial per a la neteja de les peces afectades per la DANA era de sis mesos. De fet, la Conselleria de Justícia va adjudicar el 10 de desembre passat a la constructora Becsa (un dels accionistes del qual va ser condemnat al 'cas Gürtel' per finançar il·legalment la 'caixa B' del PP valencià) un contracte d'emergència per a les “actuacions necessàries” de conservació o destrucció de les peces de convicció.

3.640 procediments afectats

L'últim informe sobre el pla d'acció de recuperació del dipòsit indica que, a data de 29 de desembre, hi havia registrades a les instal·lacions un total de 25.289 peces, de les quals un 57% (14.603) havien estat destruïdes, davant del 43% (10.686) que s'havien pogut conservar.

La destrucció de les peces ha afectat 3.640 procediments de 57 òrgans judicials i fiscals. L'informe, signat el 17 de febrer passat, ressenyava que ja s'havia enviat als 57 òrgans judicials la relació detallada de les peces corresponents als seus procediments que havien estat destruïdes.

D'altra banda, la Conselleria de Justícia estima un període d'entre set i 15 mesos per a la reconstrucció dels dipòsits.