El principal argument de defensa del Govern valencià per a esmunyir-se les responsabilitats en la catàstrofe humana i material provocada per la DANA va ser la falta d’informació del llit del barranc de Poio. Malgrat els correus electrònics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i les 10 telefonades de l’Aemet a Protecció Civil d’Emergències de la Generalitat el dia 29 d’octubre alertant de l’espectacular volum de cabal aigua amunt, l’executiu de Mazón continua defensant que no va ser prou. I això que el departament d'Emergències autonòmic pot disposar de la seua pròpia informació al moment i elaborada pels seus propis bombers forestals, segons marca el pla d'inundacions de 2010 i el Manual de Pràctiques dels Bombers Forestals.
De fet, segons han explicat fonts d'Emergències a preguntes d'elDiario.es, el dia 29 d'octubre, el coordinador de l'operatiu d'inundacions, el Consorci Provincial de Bombers de València, va enviar a quatre unitats de bombers forestals a controlar les escales, és a dir, els cabals del barranc de Poio i del riu Magre a Chiva, Alzira, Requena i Utiel. En concret, a les 12.56 hores del dia de la DANA es va enviar la primera unitat amb seu a Buñol a mesurar el cabal del llit del barranc de Poyo a l'altura de Chiva. A les 13.01 hores, la unitat amb seu a Alzira va ser manada a prendre mostres del riu Magre al seu pas per Carlet; a les 14 hores la unitat de Requena va ser traslladada a la pedania del Pontó per on també passa el Magre i a les 15 hores la unitat de Sinarcas va rebre ordes per a mesurar al Magre al seu pas Utiel. A estes hores, tots estos municipis estaven patint importants inundacions.
Les dades recaptades per estes unitats de bombers forestals haurien d'haver sigut enviades al Centre de Coordinació d'Emergències, tal com mana el protocol. Què va fer Emergències amb estes dades? Per què el president de la Generalitat va parlar d'“una apagada informativa” si el seu equip tenia dades pròpies del barranc de Poio el riu Magre ? Va poder haver-hi una “apagada informativa” tenint mesuradors propis en les zones més conflictives?
La normativa, segons el pla d’inundacions del 2010 i el Manual de Pràctiques de Bombers Forestals a què ha tingut accés elDiario.es, obliga la Generalitat a enviar els seus operaris autonòmics a fer les lectures de cabal en rambles i barrancs quan hi haja previsió d’inundacions. “La Unitat de Bombers Forestals [UBF] rebrà la instrucció de fer la lectura de les escales que té assignades (totes o alguna) quan es requerisca conéixer l’evolució del cabal a causa a la intensitat de les pluges”, diu el document d’entrenament dels funcionaris, reproduït en aquesta informació.
I això que el protocol és clar i els bombers forestals fan pràctiques durant l’any per a quan arribe el període d’inundacions. En l’apartat “Operativitat durant l’episodi de pluges”, el manual de treball dels bombers de la Generalitat explica que “la UBF rebrà la instrucció de fer la lectura de les escales que té assignades (totes o alguna) quan es requerisca conéixer l’evolució del cabal a causa a la intensitat de les pluges. Les dades seran anotades en la Fitxa per a lectura del nivell de l’aigua en escales (se n’adjunta model en aquesta pràctica) i es comunicaran a la Central del Consorci, que al seu torn els traslladarà al Centre de Coordinació d’Emergències (CCE). Amb les dades obtingudes, el CCE donarà instruccions a fi de conéixer l’evolució dels pics d’avinguda”. Amb aquesta informació, quan el barranc del Poio anava desbocat a les 13.00 i més a les 17.00, la Generalitat podria haver pres la decisió d’evacuar.
El manual també fixa l’actuació del bomber forestal davant les pluges i en quins cabals ha de llançar l’alarma. “Un element clau per a la previsió és saber si se superen els llindars que determinen si les pluges són especialment intenses (si superen 40 l/m² en una hora, 50 l/m² en quatre hores o 100 l/m² en 12 hores). Per a fer-ho, és molt important que el seguiment es duga a terme des del primer moment i procurar tindre informació a intervals regulars de temps, informació que ha de transmetre’s als municipis pròxims i al Centre de Coordinació d’Emergències de Generalitat (CCE). Gràcies a això es pot tindre informació en temps real que resulta fonamental per a la previsió adequada de les situacions d’emergència, especialment en les conques de rambles i barrancs, en què els esdeveniments s’esdevenen amb gran rapidesa”.
També prepara els bombers forestals a les “Pràctiques fora d’episodis de pluges”, segons el mateix reglament. “La UBF ha de saber la ubicació de les escales que té assignades, els punts d’observació d’aquestes i el procediment de lectura. Per a fer-ho, dues vegades a l’any, la Unitat es desplaçarà al lloc on se situa l’escala, comprovarà que el punt d’observació indicat en la fitxa de l’escala és l’adequat i tots els membres de la Unitat faran una lectura del nivell proposat per l’instructor de la pràctica. Es faran diverses lectures amb diferents nivells d’aigua simulats”, relata. Molt tocat quedaria l’argument del president Mazón mateix que només hi havia un mesurador en el barranc de Poio.
I continua amb la “Revisió de l’estat de les escales”. “El dia de realització de la pràctica es farà així mateix una revisió de l’estat de les escales. Si hi ha males herbes que dificulten la lectura, es netejarà i es valorarà si cal algun manteniment com ara pintura (tenint en compte que les escales han de poder veure’s en males condicions de visibilitat, i fins i tot a la nit). Si l’escala ha desaparegut per caiguda del suport o una altra incidència, també s’indicarà, així com qualsevol dada que es considere rellevant”, argumenta aquest manual, datat el 2011 i revisat el 2017.
Els bombers forestals, tant els sindicats com funcionaris particulars, ja fa dies que denuncien la descoordinació per part de l’equip d’Emergències. A les 19.30 del 29 d’octubre, els bombers forestals van ser retirats per la direcció d’Emergències, segons critiquen els sindicats i bombers a títol particular en xarxes socials.