Mazón adjudica 3,9 milions a dit per a reparar la presa danyada per la DANA a un constructor de la caixa B del PP en 'Gürtel'

L’executiu de Carlos Mazón ha adjudicat a dit la reparació d’una presa greument danyada per la DANA a un empresari condemnat en el cas Gürtel que va confessar el finançament de la caixa B del PP valencià. Es tracta d’un contracte d’emergència de 3,9 milions d’euros, mitjançant un procediment negociat sense publicitat, adjudicat a l’empresa Becsa SA per part de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca que dirigeix el popular Miguel Barrachina. No és l’únic contracte d’emergència que ha obtingut Becsa: el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, també ha adjudicat a l’empresa les obres del tram de Xest de la carretera CV-50, segons ha pogut saber elDiario.es de fonts del departament autonòmic. No obstant això, es desconeix l’import de l’adjudicació per no haver-se publicat encara en la Plataforma de Contractació. L'administració autonòmica disposa d'un mes per a fer-los públics. A Becsa també li han plogut contractes de reparació de carreteres després de la catàstrofe per part de la Diputació de València, en concret per a Bétera i Nàquera.

Becsa SA, que té un departament d’infraestructures hidràuliques, també va eixir a relluir en el cas Fabra 2. La constructora, segons va descobrir el jutge instructor de la causa, en què l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, figura com a principal processat, va abonar despeses de seguretat privada per a l’expolític del PP una vegada va abandonar els seus càrrecs institucionals.

L’empresari castellonenc Gabriel Alberto Batalla Reigada, accionista de Becsa, va ser condemnat el 2018 per delicte electoral i falsedat documental, després d’un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció per a confessar els fets i rebaixar així la pena, en la peça del cas Gürtel del finançament il·legal del PP valencià.

El Consell ha adjudicat el contracte d’emergència a la firma per a la reparació de la presa de Buseo, situada en el llit del riu Reatillo (denominat Sot aigua avall), un afluent del Túria a uns 4,4 quilòmetres aigua amunt de Sot de Xera. El 29 d’octubre passat, dia de la catastròfica DANA, el nivell de l’aigua va passar de 0,77 hectòmetres cúbics de volum emmagatzemat a les 8.00 del matí a més de huit hectòmetres cúbics del seu màxim volum emmagatzemable i a vessar sobre la seua coronació cap a les 21.00. Sot de Xera, un municipi situat a la comarca valenciana dels Serrans amb una població de 423 habitants, va quedar destrossat per la DANA. El seu alcalde, Tomás Cervera, va afirmar l’1 de novembre passat: “El poble tal com el coneixíem no existeix”.

En el moment de màxima crescuda de la làmina d’aigua, segons les estimacions que maneja la Generalitat Valenciana, es va situar entre dos i 2,5 metres per damunt de la coronació de la presa. La DANA va provocar “danys estructurals” en el cos de la presa i en les instal·lacions de regulació, a més d’arrasar “tots els elements de seguretat” (com ara baranes, muralletes i escales) situats en els accessos al cos de la presa i la seua coronació, segons la documentació de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca consultada per aquest diari.

La delicada situació de la infraestructura hidràulica va obligar l’executiu de Carlos Mazón a declarar, el 31 d’octubre passat, l’escenari 2 del Pla d’Emergència de la presa. Es tracta d’un escenari “excepcional” en què “hi ha perill de trencament o avaria greu de la presa i no pot assegurar-se amb certesa que puga controlar-se mitjançant l’aplicació de les mesures i els mitjans disponibles”.

Davant aquest panorama, el conseller Miguel Barrachina va adjudicar el 17 de novembre passat a l’empresa Typsa (per un import de 700.000 euros) un contracte d’emergència per al servei d’assistència tècnica per a la reposició dels elements de seguretat i l’estudi i mesures per a garantir l’estabilitat de la presa de Buseo, construïda entre el 1903 i el 1915.

Els tècnics de la Direcció General de l’Aigua i Desenvolupament Rural, en mans de l’exregidora del PP a l’Ajuntament d’Oriola Sabina Goretti, i de l’empresa Typsa van visitar la presa el 3 de novembre passat per a “valorar in situ” l’estat de la infraestructura. Els tècnics van constatar el despreniment del vessant sobre el qual es dona suport a l’estrep dret i els lliscaments en el vessant esquerre, que “poden posar en risc aquest costat de la presa”, segons indica la declaració d’emergència dels contractes firmada pel conseller Barrachina.

A més, la DANA també va provocar esfondraments de dues casetes de preses, de les baranes i els ampits de coronació i de l’escala d’accés al cos de la presa, a més de danys en la instal·lació elèctrica i d’aigua corrent. Per a poder reparar els elements danyats de la presa de Buseo, adverteix el conseller, “cal” rehabilitar l’únic camí d’accés des de la carretera CV-395, que no permetia el pas de maquinària pesant. Els danys produïts a la casa del pantà també requerien actuacions per a estabilitzar-la i reparar-la.

Fonts oficials de la conselleria que dirigeix Miguel Barrachina expliquen que la Diputació de València està “en aquests moments arreglant” la CV-395: “Quan siga possible, la Generalitat escometrà els arranjaments en el camí d’accés a la presa”.

El conseller Miguel Barrachina indicava en la resolució firmada el 12 de novembre passat: “En aquests moments no es pot assegurar l’estabilitat de la presa davant nous episodis de pluges, fins i tot per pluges de períodes curts de retorn”.

Encara que la situació era estable, el 14 de novembre passat hi havia filtracions en cinc punts de la infraestructura, per la qual cosa es mantenia el monitoratge permanent amb drons de la Unitat Militar d’Emergències (UME). No obstant això, actualment les filtracions han parat atés el descens de nivell de presa, situat dilluns en la cota 448,95 (amb 10 metres de resguard respecte del sobreeixidor).

Becsa SA, la constructora de la família Batalla

L’accionariat de la constructora, amb seu a Castelló, està actualment en mans del hòlding Simetría Fidentia SL, que al seu torn és propietat d’Unanimitas Cinco Capital SL (d’Otilia del Rosario Batalla Reigada); d’Invernumber SL (propietat de Gabriel Alberto Batalla Reigada, administrador únic de la societat), i d’Obinesa Grupo Industrial. Aquest últim, segons les dades del Registre Mercantil consultat per elDiario.es, està controlat, a més de les societats dels germans Batalla, per Mosaiq Grupo Empresarial SL, firma pertanyent a Atitlan Grupo Empresarial, el fons de Roberto Centeno, gendre de Juan Roig.

Gabriel Alberto Batalla Reigada, segons els últims comptes anuals d’Invernumber SL, manté una inversió total de 6,7 milions d’euros en Mosaiq Grupo Empresarial SL, que correspon a una participació del 43,8 per cent en el seu capital. El mateix empresari condemnat en el cas Gürtel també anota una inversió de 19,8 milions en Simetría Fidentia SLU (amb el mateix percentatge de participació que posseeix en Mosaiq Grupo Empresarial SL: el 43,8 per cent en el seu capital).

Becsa té l’origen en el Grup Lubasa (fundat per l’empresari Luis Batalla), tot un símbol del sector de la construcció a Castelló des que es va crear el 1969. Lubasa es va rebatejar com a Becsa i va quedar en mans del seu fill fins a l’entrada del fons Atitlan. Pel camí, Gabriel Batalla va ser condemnat per l’Audiència Nacional en el marc del cas Gürtel.

Fonts oficials del departament autonòmic que dirigeix Miguel Barrachina indiquen que Becsa ja va ser adjudicatària, el 2022 i per un import de 489.438 euros, de la rehabilitació del camí a la coronació, de la reposició del mur de gabions i de la consolidació de l’àrea del vessant adjacent. “Aquestes obres s’han anat executant sense contratemps i a satisfacció del personal tècnic de la Generalitat, i estan actualment pendents de liquidació, amb l’expedient obert”, afigen les mateixes fonts.

La declaració de l’escenari 2 del Pla d’Emergència de la presa requereix, segons la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, una “intervenció immediata, quer execute les obres d’emergència que es consideren necessàries per a garantir la seguretat de les persones, el mitjà i la mateixa infraestructura”.

“Com que l’empresa Becsa estava executant una obra en la presa i és coneixedora d’aquesta infraestructura, es va optar per encarregar-li l’execució de les faenes d’emergència per la immediatesa, la capacitat organitzativa i la disponibilitat de mitjans per a fer-ho”, postil·len les mateixes fonts. L’empresa, per part seua, no ha contestat les preguntes d’aquest diari.

Les faenes requereixen “maquinària especialitzada en camí”

La constructora s’encarrega, segons el contracte d’emergència, de la revisió dels danys en l’estrep dret per la solsida, mitjançant la neteja i la inspecció del vessant per part d’una empresa especialitzada en treballs d’altura, el monitoratge i la realització d’estudis geològics, geofísics i estructurals del vessant dret i la seua interconnexió amb l’estrep danyat, la modelització 3D de la infraestructura per a estudiar-ne l’estabilitat i el sobreeixidor i l’estudi de les solucions a implementar per a millorar l’estabilitat de la presa.

Becsa SA també assumeix la reposició de les casetes de dues preses i de les seues vàlvules, així com dels elements de seguretat en la coronació de la presa i de les seues línies elèctriques i d’aigua corrent, a més de la reparació i l’estabilització de la casa del pantà i del camí d’accés des de la carretera CV-395. També s’ocupa de la implantació del Pla d’Emergències de la presa.

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca detalla, a preguntes d’aquest diari, les mesures de seguretat en marxa “necessàries per a treballar”. “S’han posat tanques provisionals i estan instal·lant-se línies de vida perquè els treballadors puguen enganxar-s’hi amb arnesos”, afigen fonts del departament autonòmic.

Sobre la faena per a reduir el despreniment del vessant dret i els lliscaments en el vessant esquerre, la conselleria indica que “està contractada i, d’ací a poc, es posarà una malla i faixes i es cosirà ”el terreny a substrats estables mitjançant bolons“. ”Això requereix maquinària especialitzada en camí“, conclouen les fonts consultades.