LLEGIR EN CASTELLÀ
“La imatge amb què ens vam trobar va ser dantesca”. Guillermo Amengual recorda amb horror la tarda que, després de l'avís de diversos veïns, va anar a una finca amb animals als afores de Palma. Li havien advertit de la presència d'animals en pèssim estat, però el que va veure ho va deixar sense respiració: “Ovelles moribundes a les quals els quedaven poques hores de vida, olor nauseabunda per la retirada d'algun cadàver a les últimes hores i ossos d'animals per la finca”. En total, fins a dos-cents animals, la majoria en males condicions, i dos cadàvers en descomposició. El president del partit animalista Progreso en Verde, immediatament, va posar els fets en coneixement de les autoritats locals, encara que lamenta que les institucions “es creuen de braços davant dels casos de maltractament, tortura o mort dels animals”.
El propietari, de 84 anys, ja ha estat denunciat en ocasions anteriors i acumula més de 60.000 euros en multes, d'acord amb les dades proporcionades pel Progrés en Verd i pel Govern balear. De fet, segons les indagacions del partit animalista, aquest terreny ubicat entre les barriades de Son Roca i La Vileta ha arribat a ser utilitzat com a escorxador clandestí sense cap mena de garantia sanitària, i el seu amo també s'ha dedicat a la venda de rucs criats dins del recinte. “Com és possible que es permeti morir els animals a les finques de suposats ramaders? Morts per desnutrició o malalties que es denuncien any rere any sense que passi res. I quan apareixen els responsables de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, resulta que tot està bé. Què amaguen? A qui protegeixen?”, es pregunta Amengual.
Avís: aquesta notícia conté fotos que mostren patiment animal
L'activista recrimina la lentitud amb què, “per desgràcia”, es tramiten els processos judicials contra aquest tipus de casos. Tot i així, la seva pretensió és sobretot una: la confiscació de tots els animals vius del terreny i la inhabilitació del propietari per a la tinença de qualsevol tipus d'animal. “Aquesta persona no pot tenir més animals perquè ja hem vist el resultat. Ja no és una vegada ni dos, sinó uns quants anys fent el mateix”, recrimina en declaracions a elDiario.es. El president de Progreso en Verde critica que el propietari del terreny “no sembla que hagi escarmentat, sinó tot al contrari”. Ara com ara, des de l'entitat es mantenen pendents que els veïns informin de si es produeix algun moviment més o si hi torna a haver animals “per poder actuar de seguida” i “evitar que més animals morin”.
Com és possible que es permeti morir els animals a les finques de suposats ramaders? Morts per desnutrició o malalties que es denuncien any rere any sense que passi res. I quan apareixen els responsables de la Conselleria dAgricultura i Pesca, resulta que tot està bé. Què amaguen? A qui protegeixen?
Infraccions “molt subjectes a interpretació”
En concret, les normatives que s'apliquen a l'hora de fer les inspeccions pertinents en aquests terrenys d'animals de producció, tant les relatives al programa de control amb què compta el Govern com les derivades de les denúncies interposades per veïns o animalistes, són la Llei 348/ 2000 de protecció dels animals en explotacions ramaderes, així com la 32/2007 per a la cura dels animals, a la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici. A partir d'aquí, cada sector ramader té el seu propi decret d'ordenació amb les normes específiques de benestar animal, cosa que no passa amb els àmbits oví i caprí, com assenyala en declaracions a elDiario.es el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, que assevera que en aquests casos les infraccions “estan molt subjectes a interpretació” i “a vegades resulta difícil qualificar-les com a lleus, greus o molt greus”.
“El que nosaltres apliquem és un criteri que és l'anàlisi de risc: quan fem una inspecció per primera vegada a una explotació guanyadora que no té un historial previ d'infraccions i veiem coses que no estan del tot correctes, s'aplica una infracció lleu. Però, evidentment, si reitera en el temps, s'aplica un criteri de risc i es va elevant la categoria de la infracció, encara que els fets siguin els mateixos”, explica Fernández, especialista en polítiques agràries, desenvolupament rural i sobirania alimentària. És el cas, en concret, de la finca de la Vileta. “Hi ha gent que no hauria de tenir animals”, abunda el director general, que apunta que en els casos més greus es retira al propietari el codi d'explotació de producció i reproducció.
El que nosaltres apliquem és un criteri que és l'anàlisi de risc: quan fem una inspecció per primera vegada a una explotació guanyadora que no té un historial previ d'infraccions i veiem coses que no són del tot correctes, s'aplica una infracció lleu. Però, evidentment, si reitera en el temps s'aplica un criteri de risc i es va elevant la categoria de la infracció, encara que els fets siguin els mateixos
Davant les crítiques de Progreso en Verde que, després de la seva denúncia, diversos dels animals del terreny de la Vileta han desaparegut, Fernández reconeix que així ha passat amb alguns dels exemplars, però “no amb tots”. De fet, explica que el que sí que va fer el propietari després que els fets transcendissin públicament va ser regularitzar-los “d'un dia per l'altre”. “Però també la gent ha de saber que quan de cop arriba un senyor i regularitza un munt d'animals de cop, se suposa que ja tenia una explotació [de forma irregular] i això ja comporta sanció”, afegeix. De moment, l'expedient obert contra l'amo de la finca està pendent de resolució.
La “finca de l'horror” de Palma “no és l'única”
Amengual lamenta que, els darrers anys, aquest “cementiri d'animals” no és l'únic detectat a Mallorca. Un dels casos més “flagrants”, recorda, es va produir el 2017 a una altra finca de Palma, a la barriada de sa Indioteria. Diversos veïns van denunciar la presència, en ple estiu, de més de vint ovelles abandonades i desnodrides, gairebé sense aigua i aliment. El Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil es va personar immediatament a la zona i va emplaçar el propietari dels animals a proporcionar-los abeuradors i cobertes perquè les ovelles poguessin protegir-se de les elevades temperatures. Tot i això, els agents van exposar que no n'havien apreciat cap delicte per maltractament animal mentre els tècnics de Benestar Animal van certificar que els ovins es trobaven en bon estat, tal com va informar al seu dia el diari Última Hora.
Després del precinte de la finca i la retirada de les ovelles, des de l'associació Rescatando Juntos Mallorca van fer públic, mitjançant fotografies, que l'amo del solar havia recuperat els animals: ara eren esquilats, amb les orelles marcades, amb menjar i pasturant en una zona propera. “L'aigua, això sí, segueix el sol”, criticaven des de l'entitat, fent veure que el Govern havia “fet complir el protocol que estableix la llei”, però advertint: “Seguirem vigilant-les i pendents d'aquest cas molt de prop”. Tot seguit agraïen la tasca dels qui s'havien ocupat de denunciar el cas davant de les autoritats.
El 2021, Progreso en Verde va denunciar una altra “finca dels horrors” al Port d'Andratx en què asseguraven que “s'estava deixant morir de gana a les ovelles” malgrat les múltiples denúncies que, afirma l'entitat, acumulava el seu propietari per part d'animalistes i veïns, que “fins i tot es van mobilitzar per donar-los menjar i proporcionar-los aigua”, tal com recorda Amengual.
“Què està passant perquè el propietari d'una finca on hi ha desenes d'animals i se'ls abandona fins a morir de gana surti sempre indemne de tal situació? Per què se'l protegeix tant? Quins contactes té perquè no li passi absolutament res?”, es preguntava llavors Amengual, que assenyalava que les primeres denúncies interposades contra l'amo del terreny dataven de l'any 2017. De la mateixa manera, un any després Progreso en Verde va informar d'un altre solar a la localitat de Campanet al que “es deixava morir les ovelles de gana o malaltia”.
Tot i haver estat multades per la tinença d'animals en mal estat, Amengual incideix que les sancions econòmiques “no resolen el problema”. “Estem denunciant que s'ha deixat morir animals en unes condicions deplorables, per gana, set o malalts. Són moltes les finques que s'han denunciat i el patró sempre és el mateix. Al final són animals en mal estat, que moren, veïns que es mobilitzen perquè veuen que els animals no poden més i nombroses denúncies que acaben en simples sancions”, lamenta.
Sobre això, el director general d'Agricultura assenyala que el paper tant els tècnics com d'ell no és “deixar-se portar ni per l'alarmisme o per la manera de veure les coses de les associacions ni, per descomptat, pel que digui el propietari de l'explotació”. “Intento mantenir una posició una mica més equànime entre una cosa i una altra. Això no és una inacció. Hi ha uns programes de control que apliquem i responem sempre a totes les denúncies que ens plantegen les associacions, els particulars, els ajuntaments o el Seprona. Sempre obrim els procediments d'inspecció i, quan pertoca, sempre elevem els procediments d'inspecció a infraccions”, comenta.
El meu paper i el dels tècnics és no deixar-nos portar ni per l'alarmisme o per la manera de veure les coses de les associacions ni, per descomptat, pel que digui el propietari de l'explotació. Intento mantenir una posició una mica més equànime entre una cosa i una altra. Això no és una inacció
Amb tot, fa referència a dues problemàtiques a què s'enfronten: una, que els períodes de prescripció de les infraccions lleus, com el fet de no tenir actualitzat el llibre d'explotació ramadera, són “extremadament” curts -sis mesos- perquè les infraccions arribin moltes vegades a substanciar-se. La segona, el fet que nombroses vegades els expedients oberts per la Conselleria acabin arxivats per la via penal. “En molts casos, els jutges acaben dictant sentències absolutòries perquè no està prou demostrat el dol o la culpa de les persones imputades”, incideix Fernández, que assenyala que de vegades el seu departament opta per no acudir als tribunals per evitar la paralització dels procediments sancionadors, així com per impedir que les denúncies “acabin en res”.
En aquest sentit, el responsable d'Agricultura apel·la, “sense ànim de voler interferir” en l'acció judicial, a la necessitat que els jutges comptin “amb una major formació en matèria de benestar animal” per poder tractar amb eficiència aquests assumptes, en tractar-se d'àmbits “en què la societat va avançant molt ràpidament”.