El jutge veu indicis de delicte i deixa a les portes del judici el dirigent de Vox que va trencar la foto d'una víctima de Franco

El titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma, que instrueix la causa oberta contra el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), per un presumpte delicte d'odi després de trencar, en ple debat de la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, el retrat de la republicana Aurora Picornell i de les activistes Maria i Antònia Pascual, assassinades pels franquistes la nit de reis de 1937, ha decretat que continuï endavant el procediment judicial mitjançant una interlocutòria que deixa el dirigent d'extrema dreta a les portes de la banqueta en considerar que el seu gest va lesionar “la dignitat d'aquestes persones i els seus familiars i dels partits polítics que eren militants, i acredita la clara intenció d'humiliar-los”.

En una resolució de 12 pàgines a què ha tingut accés elDiario.es, l'instructor subratlla que “l'atac dut a terme per l'investigat amb els seus actes revela un odi evident cap a la ideologia de les persones que hi eren representades” a les imatges, causant un evident dany moral a la memòria de les 'Roges del Molinar [com es coneix popularment les dones assassinades que figuraven a la foto]“. Assenyala, a més, que ”tot això no es pot descontextualitzar del signe polític del partit al qual pertany el senyor Le Senne, Vox, que, com s'acredita amb les documentals aportades amb les diferents querelles i denúncies, mai no va condemnar el règim franquista“.

Amb aquests vímets, el magistrat dóna un termini de deu dies a la Fiscalia i a les acusacions particulars perquè instin el sobreseïment de la causa o l'obertura de judici oral i, en aquest cas, concretin les penes que sol·liciten per a l'encausat. En concret, els descendents de les republicanes assassinades, Memòria de Mallorca, el col·lectiu Estimada Aurora -en representació d'uns 50 ciutadans-, el Partit Comunista (PCE) i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) reclamen que el cas arribi a judici davant del que consideren un gest que “va ofendre totes les víctimes del franquisme”.

A la interlocutòria, el jutge abunda que les accions perpetrades per Le Senne “no només menyscaven la memòria de les esmentades víctimes del franquisme, sinó també dels familiars de les mateixes, del partit polític a què pertanyien, a més de la societat en general, ja que aquestes tenen concedits nombrosos honors i distincions públiques pels valors que representen i simbolitzen, tal com es pot apreciar amb les documentals obrants a la causa”.

En contra de la postura de la Fiscalia, que la setmana passada va reclamar l'arxiu del cas en sostenir que no ha resultat acreditada “la voluntat de lesionar la dignitat de les persones representades a la fotografia i en general de les víctimes del franquisme i la dels seus familiars vius”, el jutge ha acordat que la causa continuï pels tràmits del procediment abreujat, previ a l'obertura del judici oral. Considera que els fets investigats poden ser constitutius d'un delicte“ comès, subratlla, ”amb ocasió de l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució“.

El jutge recalca que, davant del que expressa el Ministeri Públic, “sí hi ha indicis suficients per entendre que l'investigat sí que tenia la intenció de menysprear, faltar al respecte i vexar les figures de les 'Rojas del Molinar'”, i això, insisteix, “com a conseqüència de les seves idees polítiques i del partit polític en què militaven”. En aquesta línia, el magistrat assegura no entendre que l'única intenció de Le Senne amb el seu gest fos “la de preservar la neutralitat de la taula”, com ha assegurat el president del Parlament diverses vegades i també va defensar a la declaració que va prestar com a investigat el passat 27 de setembre.

La resolució fa esment, així mateix, a l'exposició de motius de la Llei balear de memòria democràtica, que indica que “un element comú dels països democràtics és el reconeixement institucional i social de les persones, els col·lectius i les entitats que hi han contribuït perquè avui es pugui gaudir d'una democràcia. Recuperar el llegat democràtic d'aquestes persones i entitats que en molts casos han estat represaliades, s'entén com una afirmació de les llibertats democràtiques i com a voluntat de consolidar un futur comú de convivència, concòrdia i pau”, subratlla la normativa.

El jutge també destaca l'epígraf específic que la mateixa llei contempla per a la “memòria de les dones”, assenyalant que “també és objecte d'aquesta llei la memòria democràtica de les dones i condemnar la violència i la repressió exercida contra elles relacionada amb la Guerra Civil i la dictadura franquista pel fet de ser dones”.

Si bé precisa que els indicis contra Le Senne, “evidentment, hauran de ser provats i acreditats a l'acte del judici oral”, considera que de moment s'entenen “prou i suficients” perquè la causa continuï per la fase intermèdia del procediment abreujat.

Els fets van tenir lloc el 18 de juny passat, després de la vicepresidenta segona de la Cambra, Mercedes Garrido, eludís retirar la fotografia que exhibia a la tapa del seu ordinador i que mostrava a les 'Rojas del Molinar', erigides avui en símbol de la lluita antifeixista a Mallorca.

En un gest que Le Senne va qualificar d'“accidental”, el president va acabar esquinçant la imatge i expulsant tant Garrido com la secretària segona del Parlament, Pilar Costa, després de la negativa de totes dues, a més, a canviar-se les samarretes que portaven amb les mateixes imatges de les víctimes del franquisme.

Cal recordar que el passat 3 de setembre, i sense revelar el sentit el seu posicionament fins a uns minuts abans de la votació, el PP va salvar Le Senne de la destitució, instada pels grups de l'oposició (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem) arran d'uns fets que van provocar una onada d'indignació dins i fora de Balears. Amb la seva abstenció, els conservadors, que l'any passat van fer pujar el dirigent ultra a la presidència del Parlament a canvi que els populars poguessin governar les Balears en solitari -això sí, amb el suport extern de Vox-, van facilitar la continuïtat del dirigent d'extrema dreta.

La postura del PP va contradir les paraules que la presidenta del Govern balear, la popular Marga Prohens, havia pronunciat dies després de l'incident i amb què donava “per fet” que Le Senne dimitiria atès que, segons el seu punt de vista, era l'única manera que l'anunci d'Abascal de trencar els acords autonòmics de governabilitat tingués efecte a Balears: “La decisió de Vox de donar per trencat els seus acords [amb el PP] implica també la seva renúncia a la presidència del Parlament de les Illes Balears, que van obtenir fruit daquests acords. Abascal ahir va ser molt clar i va dir que es trencaven els governs de totes les comunitats autònomes i aquí l'única contraprestació [de Vox] era la presidència del Parlament”, va assenyalar al seu dia la líder autonòmica. A dia d'avui, Le Senne continua sent la segona màxima autoritat de la comunitat autònoma.