El PP arxiva i deixa caducar més de 500 expedients de l'Oficina Anticorrupció fulminada per populars i Vox a les Balears

El Govern balear del PP ha arxivat un total de 528 expedients que es trobaven a les mans de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció (OAIB), impulsada per llei el 2016, durant el primer mandat del pacte d'esquerres liderat per la socialista Francina Armengol, i fulminada l'any passat per populars i Vox. La consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, ha reconegut aquest dimecres que, seguint el que prescriu la Llei de creació del registre de transparència que implicava la liquidació de l'Oficina Anticorrupció, s'han lliurat al Parlament balear per a la seva custòdia uns 300 expedients ja finalitzats mentre que 228 han acabat caducats. Tan sols dos dels procediments iniciats continuen tramitant-se.

Cal recordar que, el març de 2024, conservadors i extrema dreta van convertir Balears en la primera autonomia a eliminar un òrgan de control d'aquestes característiques i en nedar a contracorrent a la batalla oberta pels organismes internacionals contra la degradació i l'enviliment polític. Amb els vots de PP i Vox, la Cambra autonòmica posava fi a un ens impulsat amb l'objectiu de prevenir i investigar, entre d'altres, possibles casos d'ús o destí fraudulent de fons públics. La seva supressió suposava la creació dun Registre de Transparència i Control del Patrimoni de Càrrecs Públics de les Illes Balears, dependent del Parlament, on han estat dipositats els expedients de l'antiga Oficina Anticorrupció. Això sí, amb caràcter reservat, cosa que implica que la informació deixa de ser pública. Qualsevol tipus d'accés quedarà a més registrat.

Durant la seva compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals i Generals, la consellera de Presidència ha negat, amb tot, qualsevol tipus d'ingerència en la tramitació dels expedients de l'extinta Oficina. “El Govern no mira qui o què es denuncia”, ha etzibat. Sí que ha admès, en aquest sentit, que ha hagut de preguntar als tècnics sobre l'estat dels expedients i les diferents tramitacions. Estarellas ha tornat a defensar la liquidació de l'Oficina per la seva “falta de transparència” i per suposar una “duplicitat de funcions” respecte a altres organismes com les autoritats judicials, la Fiscalia i la Policia, malgrat que aquests compten amb funcions exclusives i que l'OAIB complementava les actuacions dutes a terme per òrgans com la Intervenció General, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes y els seus equivalents insulars y municipals.

La responsable d'Administracions Públiques ha insistit que desconeix el contingut dels expedients fins i tot quan la diputada del PP Cristina Gil s'ha interessat per l'existència d'expedients relacionats amb alts càrrecs de la legislatura d'esquerres passada, com els casos Ports o Varadero, els abusos sexuals a menors tutelades, la sortida nocturna d'Armengol malgrat les restriccions per la pandèmia o el cas Koldo. “[L'Oficina] va mirar cap a una altra banda en els casos que afectaven l'anterior Govern”, ha criticat Gil. Estarellas, així mateix, ha apuntat que funcionaris del desaparegut organisme van presentar una denúncia, segons ha dit, atès que el director era qui unilateralment decidia quines denúncies prosperaven i quines no.

La popular ha reiterat les seves crítiques a l'antic ens i ha justificat la seva eliminació qualificant-lo d'“organisme inútil encarregat d'ocultar la corrupció”. Per a la diputada del PP, l'Oficina es va dedicar al “joc brut” i ha citat com a exemple la “persecució” contra el president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, que va ser acusat de “tracte denigrant” contra una viceinterventora de l'organisme i de “pressionar-la” per “aixecar les objeccions” a la concessió d'un contracte. El procediment contra Marí va ser arxivat de forma provisional el mes de desembre passat.

Per part seva, la diputada del PSIB-PSOE, Pilar Costa, ha lamentat en el seu torn d'intervenció que amb la liquidació de l'Oficina Anticorrució “ha desaparegut la prevenció” i s'ha eliminat “per una decisió política” el canal de denúncies. “S'ha robat a la ciutadania el dret de formular denúncies”, ha afegit. Sobre aquest assumpte, la consellera s'ha referit a la situació actual de impàs, en espera que es convingui amb l'Estat l'organisme estatal de denúncies de possibles delictes.

Costa, així mateix, ha preguntat a Estarellas què farà el Govern després de la absolució de l'exconseller del PP Carlos Delgado, que el mes de novembre passat es va asseure a la banqueta acusada d'arreglar el 2013 el concurs de privatització del port esportiu de Calanova (Mallorca) a favor de l'empresa Port Olímpic Calanova, vinculada a Carlos Gelabert, soci i amic personal de l'ara exonerat. La socialista també ha interpel·lat la consellera sobre per què es va canviar a l'advocat dels serveis jurídics del Govern personat a la causa. Pel que fa a això, Estarellas ha assenyalat que l'Administració actuarà sempre en defensa dels interessos dels ciutadans de Balears, restant importància al canvi de lletrat. “La notícia seria que ens haguéssim retirat o que no estiguéssim personats”, ha dit.

Tant la diputada socialista com Maria Ramon, de Més per Mallorca, han coincidit a afirmar que la compareixença de la consellera ha arribat tard, nou mesos després d'haver-se sol·licitat, segons informa Europa Press. L'ecosobiranista s'ha interessat, a més, pel contingut blindat dels expedients que ara obren a poder del Parlament.

Cal recordar que el tancament de l'Oficina Anticorrupció va ser un dels ferms propòsits que van assolir PP i Vox les setmanes prèvies a l'acord que van rubricar a inicis de legislatura perquè els conservadors poguessin governar les illes en solitari. El pacte contemplava, a canvi, la participació de l'extrema dreta als Consells Insulars de Mallorca i Menorca, el compliment de 110 mesures programàtiques i el nomenament de l'ultra Gabriel Le Senne com a president del Parlament balear.

El procediment per tancar l'Oficina Anticorrupció es va accelerar després de fer-se públic que l'ens atribuïa possibles delictes a un alt càrrec del PP a les Illes. En concret, l'organisme públic investigava una presumpta trama de corrupció urbanística que afectava Sebastià Sureda, llavors director general d'Emergències del Govern de Marga Prohens (PP). Tot just uns dies després de desvetllar-se les indagacions, els conservadors van anunciar que volien agilitzar per llei l'eliminació de l'ens. Des de la formació van assegurar llavors que el text ja estava redactat abans que les indagacions al voltant de Sureda sortissin a la llum.

A més, mentre es tramitava la llei per acabar amb l'Oficina, PP i Vox van decidir asfixiar-la econòmicament. Els pressupostos autonòmics per al 2024 només contemplaven 50.000 euros per a les despeses de personal d'aquest organisme. En declaracions a elDiario.es, el director de l'Oficina Anticorrupció, Tòfol Milán, va lamentar que amb els diners que els havien donat PP i Vox no es podien pagar “ni el lloguer, ni la seguretat, ni la neteja, ni l'energia elèctrica, ni les comunicacions telefòniques”. L'organisme no només s'ocupava de donar tràmit a denúncies i investigacions de tota mena, sinó també de la prevenció de pràctiques corruptes, de controlar i fer públiques a la ciutadania les declaracions de béns dels càrrecs públics, de la seva formació i d'impulsar programes educatius a les escoles.