LLEGIR EN CASTELLÀ
Una línia de grans pedres bloqueja l'accés de vehicles cap a la cala s'Algar, al nucli mallorquí de Portocolom, amb l'objectiu de mantenir cura i net un entorn on les aigües cristal·lines mostren el fons marí des de la costa rocosa a la qual els banyistes i pescadors es col·loquen per gaudir de la Mediterrània. La mesura, impulsada per l'Ajuntament de Felanitx, és una reivindicació que han mantingut els grups ecologistes i ciutadans, que han observat al llarg d'aquests darrers anys com els quads, els jeeps o els tot terreny anaven degradant el litoral. “Això era un niu de caravanes”, assevera Antònia Vicenç, que no pot estar més satisfeta que s'hagin col·locat aquestes pedres al camí perquè, per una vegada, més que destorbar, permetin millorar.
La mesura es va posar en marxa fa una setmana, després que el Consistori aprovés al ple municipal l'ordenança municipal que regularitza la circulació i estacionament de vehicles de motor als camins públics sense asfaltar i als espais protegits, la qual cosa afecta aquesta zona verge (ANEI). Amb això, es pretén aturar l'accés d'excursions a boogies, igual que l'amuntegament d'autocaravanes i furgonetes adaptades que fins i tot pernoctaven als voltants, permetent només l'entrada de bicicletes, motos i, si cal, a vehicles d'emergència.
Una qüestió davant la qual Vicenç dona suport sense dubtar-ho ni un segon, sobretot perquè entén que l'Ajuntament ha escoltat una protesta que venia de fa “molts anys”. Viu a prop del Far de Portocolom i, oriünda del lloc, ha passejat al llarg de la seva vida per la ruta via terrestre que arriba a la cala de mitja lluna, així que ha contemplat la manera com el paisatge ha canviat de mica en mica. Pel que fa als visitants, indica que “el problema és que no porten servei, com les caravanes grans, sinó que deixen tot fet una merda”, diu, farta, ja que, si bé a les àrees destinades a autocaravanes es disposen de serveis especials per al buidatge d'aigües grises i negres, o de subministrament elèctric, a s'Algar, justament, no n'hi ha res. “Aquí no hi ha res”, explica, alhora que critica les deixalles que s'han trobat al seu pas.
Cent vehicles estacionats
La carretera que porta fins a la cala recòndita és de només uns 300 metres des del nucli urbà de Portocolom, on es pot accedir caminant, com fa Cati Fariñas a la seva ruta esportiva de cada dia. Diu que ha arribat a comptar fins a cent vehicles als voltants, escampats per on hi hagués un forat, pujats als turons o aparcats sobre la mala herba i, si estira memòria, estima que l'acumulació de persones ha estat sobretot a l'últim lustre, quan “es va posar molt de moda”. Encara entenent l'interès dels turistes, veu incomprensible que es trobi paper de vàter, rostolls i plàstics per tot arreu, ja que, “per un que s'emporti les escombraries, deu se les deixen”. “Ara és un luxe”, indica entusiasmada, “no et llencen sorra ni t'has de recollir de banda perquè hi hagin cotxes”, declara, motiu pel qual espera que es mantingui aquesta protecció.
La cala de s'Algar, pertanyent a la finca pública des Tancat de Sa Torre, està registrada com a àrea natural d'especial interès i d'alt nivell de protecció, els límits dels quals confronten amb la Xarxa Natura 2000. En el seu perímetre, alberga punts destacats com el Calonet del Rei, la Cova de ses Paisses, la Cova Foradada i el Racó des Tenassar. En definitiva, una extensió d'aproximadament 56 hectàrees que l'any 2002 va ser adquirida pel Ministeri de Medi Ambient i representa valors paisatgístics, ecològics i etnològics, sent el nínxol natural d'espècies com la baldriga balear o el corb marí emplomallat.
La cala de s’Algar, pertanyent a la finca pública de Es Tancat de Sa Torre, està registrada com a àrea natural d'especial interès i d'alt nivell de protecció, els límits de la qual confinen amb la Xarxa Natura 2000. Representa valors paisatgístics, ecològics i etnològics i és el nínxol natural d'espècies com la baldriga balear o la corba marina emplomallada
La barrera de pedres sembla que és la mesura definitiva, tot i que no ha estat la primera que s'ha fet per impedir el pas de vehicles per la zona. Ja el setembre del 2022, la plataforma Salven Portocolom col·locava una cadena a l'entrada del camí de terra en una acció reivindicativa perquè s'actués contra la degradació de l'entorn, un gest més entre tants que al llarg de més de dues dècades han intentat salvaguardar de la contaminació l'espai natural. Encara més, a uns metres de l'entrada del camí on ara hi ha els elements rocosos, hi ha una banda de plàstic i una altra sèrie de pedres col·locades que, en vista de la seva destrossa, va tenir menys èxit de contenció.
Però no només els locals semblen estan a favor, sinó també els forans, com la parella formada per Sophie Giovannini i Christopher Chapron. Procedents de França, visiten per segona vegada Mallorca en un intent desesperat per escapar de la garriga dels Jocs Olímpics celebrats aquest estiu al país, i estan d'acord que és una “bona idea” la col·locació dels obstacles físics. A més, van trobar el paratge gràcies a una recerca per internet i, proveïts de queviures, faran un pícnic entre els racons de les roques per gaudir de la nit, així que entenen que hi ha d'haver “respecte” entre tots els vianants que es creuin pel camí.
El creixement de Portocolom
L'any 2014, Felanitx comptava amb 17.291 persones registrades al cens municipal, xifra que ha arribat a les 18.592 l'any 2023, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. En concret, en els darrers tres anys s'han sumat al voltant d'unes 500 persones al quart municipi més gran de l'illa, on el preu del metre quadrat es va situar al juliol en uns 1.633 euros, fet que suposa un increment de l'1,7% en comparació del mateix mes de juny.
Lucía Marcos, Marga Rubios i Ismael Muños són part d'aquesta població resident que veu la transformació de l'illa, on s'ha anat desvetllant llocs de somni, com s'Algar, que, abans, comptava amb menys pressió humana en estar “una mica més amagada”. Un recés de “tranquil·litat”, paraula que utilitzen com a sinònim per triar-la cada vegada que tornen. Per això, amb les ulleres i el tub de busseig, les tovalloles llençades a les espatlles i el rastre del sol a la cara, també s'alegren per la regularització de l'accés, sobretot perquè adverteixen de com estava de brut.
Aquests joves de vint anys han tornat a casa per gaudir del descans estival abans de tornar a la Universitat de Granada al setembre i continuar amb els seus estudis, però dubten sobre la seva projecció vital a l'arxipèlag. “A l'hivern m'agrada més l'ambient de la península”, diu la Lucía sobre el que suposa la fi de la temporada turística per a l'oci o, fins i tot, per a la manca d'opcions laborals, com és el cas de la seva amiga, que al ser enginyera reconeix que “haurà d'anar-se'n a la recerca de grans projectes fora de les Illes, ja que, opina, ”aquí el sector no està desenvolupat com a tal“. Per part seva, Ismael es mostra dubitatiu sobre les opcions a estudiar, ja que apunta que els preus de l'habitatge són ”un gran obstacle per quedar-se“.
Sobre la possibilitat de viure a Portocolom, Antonia Vicenç reflexiona tenint en compte una conjuntura residencial de la qual reconeix que, per sort, s'ha escapat gràcies a la seva edat i recursos econòmics. “Es queixen que som a primera línia de mar, però som aquí perquè, al seu moment, heretem dels nostres pares o avis. Si no, això se l'emporten els alemanys”, comenta en referència a les autocaravanes que exigeixen gaudir d'unes vistes privilegiades en un perímetre que arriba actualment fins a les sis xifres de venda a portals com Idealista. “Els que estem vivint en aquestes cases ara no podríem comprar aquests solars”, lamenta, mentre assegura que, ara com ara, es resistirà a les ofertes que li arriben, encara que desconeix què decidirà la seva descendència en el futur.