Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PSOE se revuelve contra “la industria del fango” con López en modo candidato
La fortuna del emérito vuelve a los tribunales tras el carpetazo de la Fiscalía
OPINIÓN | La izquierda frente a Israel, por Enric González

Traïcions i disputes pel lideratge: la llarga agonia de Vox a Balears

Idoia Ribas (c), Sergio Rodríguez (d) i Agustí Buades (i), diputats de Vox que han renunciat als seus càrrecs.

Nicolás Ribas

Eivissa —

0

La crisi de Vox a l'arxipèlag balear continua latent mesos després que esclatés el primer episodi a la tardor de l'any passat. Tres dels set diputats de Vox al Parlament han renunciat als seus càrrecs aquest dilluns a primera hora: Idoia Ribas, com a portaveu del grup parlamentari; Sergio Rodríguez, com a portaveu adjunt, i Agustí Buades, com a president del Consell de Direcció.

Tots formen part del nucli dur que va protagonitzar una dura crisi interna per les seves diferències amb la cúpula balear i nacional. Tot i això, han negat a aquest diari que la nova decisió s'inscrigui en cap crisi i asseveren que és el resultat de la decisió que van anunciar divendres passat, quan van constituir l'associació 'Avanza en Libertad', que pretén donar el que l'extrema dreta anomena la “batalla de les idees” en l'àmbit cultural en contraposició als idearis progressistes.

La versió oficial de Rodríguez, Ribas i Buades és que pretenen destinar els seus esforços a “recuperar la societat civil” a través de la recent creada associació, que promourà alguns dels grans lemes de l'ultraconservadurisme: el dret a la vida (a la pràctica suposa un discurs contrari a la llei de l'avortament); la protecció de la família (tradicional) i la unitat d'Espanya, entre d'altres.

Tot i això, crida l'atenció que informessin la resta dels seus companys de la decisió poc abans de la reunió que mantenen cada dilluns. “Crec que aquesta crisi que sí que és evident que hi va haver, en aquests moments, està superada”, afirma a elDiario.es Sergio Rodríguez, exportaveu adjunt de Vox al Parlament, i afegeix que tant ell com els seus dos companys han votat a favor de l'elecció dels nous càrrecs. Així, Manuela Cañadas és la nova portaveu i María José Verdú, la nova portaveu adjunta. De las Heras, líder de Vox a les Balears, confirma en converses amb aquest diari que van ser informats poc abans de la reunió del matí de dilluns.

“Està completament desvinculada”, comenta Rodríguez, que insisteix que la decisió de renunciar als seus càrrecs de portaveu no hauria tingut res a veure amb les successives crisis que hi ha hagut els últims mesos i que han tocat greument la unitat interna de l'extrema dreta a Balears. “La nova portaveu, la senyora Cañadas, ens ha donat les gràcies per la feina feta i també ho han fet les persones que han vingut des de la direcció nacional”, conclou Rodríguez.

Cal recordar que hi ha hagut una divisió interna al partit gairebé des del començament de la legislatura, encara que es comencés a visibilitzar públicament a partir de la tardor. Al principi estaven enfrontats, d'una banda, el sector més bel·ligerant amb la direcció nacional de Vox, i que demanava mesures més contundents en relació amb les polítiques lingüístiques que havia d'implantar el Govern de Marga Prohens (PP) a l'àmbit educatiu: és a dir, Idoia Ribas, Sergio Rodríguez, Manuela Cañadas, María José Verdú i Agustín Buades. D'altra banda, hi ha els diputats més fidels a Madrid: Gabriel Le Senne, president del Parlament, i Patricia de las Heras, líder de la formació a Balears. Cañadas i Verdú, anteriorment parteix del sector crític, podrien haver passat a la línia oficialista representada per de las Heras i Le Senne, segons Última Hora. Totes dues ostenten el càrrec de portaveu i portaveu adjunta al Parlament, després de les dimissions de Ribas i Rodríguez.

Després de la finalització dels primers 100 dies des que el Govern de Marga Prohens (PP) s'iniciés, Vox va mantenir el primer gran pols amb els conservadors, després que l'extrema dreta bloquegés la tramitació dels pressupostos autonòmics. En aquell moment, Vox comptava amb vuit diputats (ara en té set) que van votar en contra de la tramitació dels comptes després que els populars votessin 'no' a una Proposició No de Llei (PNL) de l'extrema dreta que pretenia garantir la “lliure elecció de llengua” (castellà o català) en educació infantil i primària des del curs vinent i que la mesura s'estengués a la resta d'etapes educatives a partir del 2025.

Una política lingüística més o menys “ambiciosa” a l'educació per reduir les hores lectives que s'imparteixen en català ha estat un dels grans cismes dins de la formació ultraconservadora. L'agenda política dels dies següents va estar marcada per les exigències de Vox per marcar el vernís anticatalanista al Govern balear del PP.

La dimissió del diputat Cardona (Vox) va evidenciar la crisi

Molt poc temps després, però, es va evidenciar que la unitat que s'havia escenificat en relació amb el bloqueig de Vox a la tramitació dels pressupostos autonòmics del primer any de la legislatura de Prohens (PP) no era tal. El diputat menorquí Francisco José Cardona va abandonar la formació d'ultradreta, encara que mantenint la seva acta parlamentària. La decisió de Cardona –a qui se'l situava a l'ala 'moderada' del partit– va venir motivada després que Idoia Ribas, portaveu de la formació al Parlament balear, el destituís de la seva condició de portaveu adjunt, per designar al seu lloc el diputat Sergio Rodríguez. “La meva dignitat està per sobre d'aquests sainets”, va afirmar Cardona, per justificar la seva ruptura amb Vox, i va passar a ser diputat no adscrit.

Finalment, l'extrema dreta va arribar a un acord amb el Govern del PP per a l'aprovació dels pressupostos autonòmics a canvi de la introducció de part de la seva agenda a la política de l'Executiu autonòmic. Entre les mesures més significatives que el Govern conservador va aprovar a proposta de Vox cal assenyalar una partida de 20 milions d'euros perquè el català deixi de ser la llengua majoritària a l'escola pública; un milió d'euros per a una oficina que s'encarregui de defensar les víctimes de “l'okupació”; 200.000 euros per inspeccionar que no hi ha “intromissió ideològica” als centres educatius; l'eliminació de l'impost de patrimoni que evitarà la recaptació d'almenys 70 milions d'euros anuals, beneficiant els grans capitals; 150.000 euros per realitzar auditories a empreses i altres organismes per evitar despeses “amb finalitats ideològiques”; 750.000 per a l'oficina de Vox contra la “imposició del català” i la supressió de les subvencions a sindicats i patronals -el que ha obligat CCOO i UGT a tancar les oficines d'igualtat–.

L'acord entre conservadors i ultraconservadors a les portes dels dinars i sopars de Nadal només va suposar, respecte a la unitat de Vox, una treva temporal. La 'cuesta de enero' se li va fer llarga al partit d'extrema dreta amb la implosió que es va produir, a finals de mes, després del “motí” dels considerats diputats “rebels” liderats per Ribas, llavors portaveu del grup parlamentari i líder “de facto” del partit a Balears. Ribas, amb el suport de Rodríguez, Buades, Cañadas i Verdú, va expulsar De las Heras i Le Senne -els fidels a Madrid- del grup parlamentari. En realitat, la líder del partit a Balears és De las Heras, però era Ribas qui exercia, de facto, com a tal, mentre que Le Senne era i continua sent el president de la Cambra autonòmica.

La crisi s'agreuja al gener

En aquell moment, els cinc diputats “rebels” van argumentar que la direcció nacional hauria “exigit” al grup parlamentari que s'enfrontés amb el PP a Balears a compte de la implementació del català a l'ensenyament. I és que, segons va explicar el diputat Sergio Rodríguez, després que el PP i Vox pactessin, com exigia l'extrema dreta, destinar 20 milions d'euros a desmantellar l'escola pública en català, la cúpula nacional del partit hauria pretès que els parlamentaris balears obrissin un nou front amb el PP per “acabar amb la immersió lingüística”. Tot i això, els cinc diputats díscols opinaven que l'acord aconseguit amb el PP per desmantellar l'escola en català era plenament vàlid i no volien aquest enfrontament directe amb els conservadors.

En concret, segons els cinc “amotinats”, la cúpula de Vox a Madrid volia que ells es barallessin amb el PP per recolzar una família a qui “no se li havia permès” cursar en castellà almenys el 25% de l'horari lectiu . Aquest fet va ser difós per Vox mitjançant un comunicat per part de la presidenta regional del partit, Patricia De las Heras. Segons Rodríguez, la presidenta de la seva formació política va abocar unes “declaracions incendiàries” en aquest comunicat. “Ha estat la gota que ha fet vessar el got en una successió constant d'entorpiments que no podíem continuar consentint”, va comentar Rodríguez.

El diputat també va criticar De las Heras per la seva falta de lideratge. De fet, Idoia Ribas, la portaveu parlamentària i de la màxima confiança de Rodríguez, exercia de líder de facto del partit, superant el poder de De las Heras en el dia a dia. Pel que fa a Le Senne, Rodríguez va apuntar que va ser expulsat per formar part de la direcció del partit i per col·laborar amb De las Heras en un suposat pla per anar desplaçant a poc a poc el grup parlamentari. A més, segons Rodríguez, Le Senne no s'interessava pel dia a dia del grup parlamentari al qual pertanyia.

Pel que fa a la cúpula de Santiago Abascal, van intentar minimitzar la crisi, atès que Vox no volia mostrar una imatge gaire preocupant de la crisi institucional oberta a les Balears. Ignacio Garriga, vicepresident i secretari general, va insistir que Le Senne i De las Heras treballarien per promoure les mesures acordades amb el PP en el marc del pacte de governabilitat subscrit entre els dos partits. “Els cinc diputats no truncaran la determinació dels altres dos, aquí veurem qui està compromès amb les idees”, va indicar en una entrevista concedida a RNE.

Amb vista a l'opinió pública, la crisi es va tancar amb la reincorporació de De las Heras i Le Senne al grup parlamentari. Després d'aquell moment, els dos bàndols han escenificat una certa unitat pel que fa al treball parlamentari desenvolupat. De fet, fonts dels dos bàndols neguen la crisi i apunten a la intenció de continuar desenvolupant l'acord de govern, de 110 mesures, que van pactar amb el PP per investir Prohens com a presidenta del Govern.

“La batalla per les idees”: l'obsessió de la ultradreta

Un dels grans objectius de l'extrema dreta a escala mundial és soscavar els avenços que han tingut lloc els darrers anys en relació amb el feminisme, el col·lectiu LGTBI, l'ecologisme o la recuperació de certes polítiques econòmiques de tall neokeynesià. Així, l'objectiu de la nova associació creada per Ribas, Rodríguez i Buades és “omplir el buit” que, segons la seva opinió, existeix a la societat respecte a les entitats i associacions que defensen els valors i idees ultraconservadores.

“Avanza en Libertad”, que neix sota el paraigua de Vox, pretén promocionar “la unitat d'Espanya, la separació de poders, el dret a la vida, la protecció de la família, la propietat privada i la lliure economia de mercat”. “Pensem que, ara mateix, l'espai del món liberal-conservador està pràcticament sense representació a la societat civil”, afirma Rodríguez. El polític afegeix que els seus dos companys i ell han decidit fer el pas perquè opinen que han aconseguit “els principals objectius” que s'han marcat, en relació amb les 110 mesures de l'acord de govern amb el PP, i que creuen haver superat en un 50%.

“Hem vist que ha tingut una immensa acollida i per això hem considerat que el millor per poder desenvolupar aquesta tasca és renunciar als nostres càrrecs i que siguin altres companys els qui s'encarreguin a partir d'ara”, insisteix Rodríguez. Qüestionat sobre si aquest espai ja no l'ocupen altres associacions com ara Societat Civil Balear, els defensors de la nova plataforma aclareixen que “la majoria de les associacions estan molt centrades en l'educació i la llengua”. Així, lamenta que mentre Vox porta moltes de les seves iniciatives al Parlament, aquestes idees tenen “escassa acollida” entre la societat civil i posa com a exemple la Llei de Memòria Democràtica que volen derogar juntament amb el PP. En aquest sentit, argumenta que hi ha “un munt d'entitats memorialístiques que s'hi oposen”, cosa que no passa amb les que hi estan a favor.

Etiquetas
stats