Un Xavier Crespo amb el suport de Convergència va a judici pels seus contactes amb la màfia russa

La Fiscalia Anticorrupció, diversos jutjats d’instrucció i la Sindicatura de Comptes han ficat el nas en la gestió del convergent Xavier Crespo com a directiu sanitari i com a exalcalde de Lloret de Mar, però aquest s’ha mantingut impassible com a diputat al Parlament fins que, en plena campanya de les municipals, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat que se li obri judici oral. Aquest 3 de juny, Xavier Crespo seurà a la banqueta dels acusats per respondre del suposat tracte de favor que, en els seus temps d’alcalde de Lloret de Mar, va donar als negocis immobiliaris d’una trama de la màfia russa, que va recompensar-lo amb generosos regals.

La Fiscalia demana per Crespo una pena de dos anys i mig de presó, disset anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics, una multa de 831.600 euros i que retorni els suposats suborns que va rebre gràcies a Andrei Petrov. Aquest és un empresari d’origen rus resident des de fa una quinzena d’anys a Lloret de Mar, que va començar amb una xurreria i ha acabat com a promotor immobiliari, i que els investigadors consideren testaferro d’una trama de la màfia russa que opera a la Costa Brava.

En la seva declaració a la Guàrdia Civil, Petrov va relatar que Crespo va rebre, quan era alcalde de Lloret de Mar, diversos obsequis entre els quals destaquen dos viatges a Rússia: un amb la seva esposa i d’un dels seus fills, que va comptar amb excursions en helicòpter i sopars amb espectacle de dansarins zíngars; i un altre en companyia dels llavors regidors d’Urbanisme, Josep Valls, i de Turisme, Romà Codina, fins ara alcalde de Lloret de Mar. A diferència de Crespo i de Valls, imputats per suborn i prevaricació, sobre Codina no s’ha formulat cap acusació, però, tot i així, va decidir no tornar-se a presentar en aquestes últimes eleccions municipals.

La Fiscalia considera que Crespo i Valls van donar “facilitats administratives” a l'empresa de Petrov, inclosa una rebaixa de 133.000 euros en impostos, perquè construís un centre comercial i un pàrquing a l'antiga plaça de braus de Lloret de Mar.

Nou codi de transparència

Nou codi de transparènciaEn compliment del codi de transparència de Convergència, Crespo s’ha vist obligat a renunciar l’escó del Parlament en el precís moment en què el TSJC ordenava que se li obrís judici oral. Aquesta vista s’ha programat en dues fases: aquest 3 i 4 de juny, s’abordaran qüestions preliminars, en presència de tots els imputats, i es continuarà del 30 de juny al 7 de juliol amb la declaració dels testimonis.

El febrer passat, Convergència va anunciar l’adopció d’un codi de conducta intern, pel qual els imputats poden mantenir-se en els càrrecs i, fins i tot, presentar-se a llistes electorals fins que no s’ordeni l’obertura de judici oral, quan han de renunciar a totes les responsabilitats polítiques.

En tot moment, des de Convergència s’ha donat suport a Crespo. Quan CiU va recuperar la Generalitat fa quatre anys, l’aleshores conseller d’Interior, Felip Puig, va anunciar que Crespo seria el seu número dos, en qualitat de secretari de Seguretat, però aquest mai va arribar a ocupar aquesta responsabilitat i el càrrec es va deixar vacant, sense que mai s’hagin donat explicacions convincents. L’any següent esclatava el cas Clotilde.

Fa unes setmanes, quan Crespo va renunciar a l’escó, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, va insistir en la seva “honestedat”. No és la primera vegada que surt en defensa de Crespo. Tal com va revelar en el seu moment El País, Turull va intervenir personalment perquè un informe de la Sindicatura de Comptes, que destapava les irregularitats Crespo a la Corporació de Salut Selva Maresme, quedés amagat en un calaix.

Historial d’escàndols

Historial d’escàndolsCrespo compta amb un llarg currículum d’escàndols, però sempre han acabat sense conseqüències judicials. Com a gerent de l’empresa pública Centres Mèdics la Selva-Maresme, Crespo i la seva esposa, Guadalupe Oliva, tots dos metges, van rebre en cinc anys pagaments irregulars per un import de 209.000 euros, segons denunciava un informe de la Sindicatura de Comptes datat el 2006, però del qual no se’n va tenir coneixement fins quatre anys després. Les parts perjudicades, entre les quals hi ha l’Ajuntament de Lloret de Mar i el departament de Sanitat de la Generalitat quan estava encapçalat per la socialista Marina Geli, van renunciar a demanar responsabilitats i, fins i tot, van actuar a favor de Crespo. El cas ha quedat enterrat.

Com a alcalde de Lloret de Mar, la Fiscalia de Medi Ambient de Girona va actuar contra les obres de can Juncadella, una mansió de luxe propietat d’un exprimer ministre del Kazakhstan que va gaudir de màniga ampla per part del consistori lloretenc, fins al punt de tolerar noves construccions i un canvi de traçat del camí de ronda, tot això en un paratge protegit pel seu interès natural. En les obres hi va intervenir l’arquitecte Josep Maria Crespo, germà del llavors alcalde. La Fiscalia va imputar dos tècnics. El Parlament de Catalunya va arribar a acordar per unanimitat paralitzar les obres de can Juncadella el març de 2013, però, un mes després, un jutjat d’instrucció de Blanes va arxivar les diligències i, amb posterioritat, un altre jutjat de Girona també va optar per l’arxiu. Els kazakhs van guanyar la partida.

Les escombraries, pels núvols

Les escombraries, pels núvolsDesprés d’esclatar el cas Clotilde, la Fiscalia Anticorrupció va investigar l'adjudicació del servei de recollida d'escombraries de Lloret de Mar a l’empresa GBI Serveis per 80 milions d'euros durant un període de 10 anys. Aquesta adjudicació es va aprovar en tràmit d'urgència en l'últim plenari abans de les municipals de 2011, quan era possible renovar la concessió dos anys més a la mateixa empresa, que ja feia la feina de fa anys. Els lloretencs paguen una de les taxes més altes pel servei de recollida de la brossa de tot l’Estat. El propietari de GBI Serveis és Gustavo Buesa Ibáñez, que va ser imputat pel jutge Pablo Ruz en el sumari que s’instrueix a l’Audiència Nacional sobre Jordi Pujol Ferrusola.

Quan va declarar per primera vegada al jutjat quan el cas Clotilde encara estava en fase d’instrucció, el fiscal va preguntar a Crespo per suposades operacions de diners a les illes Caiman, però aquest assumpte ha quedat en no res, com tampoc s’ha tornat a parlar de la donació de 100.000 euros que va fer la promotora Nova Lloret a la Fundació Trias Fargas (actual CatDem), vinculada a Convergència. L’Ajuntament governat per Crespo suposadament li va desencallar un projecte.

En el judici que comença aquest 3 de juny, Crespo només haurà de respondre per les seves relacions amb el rus Andrei Petrov i amb el seu suposat cap, Viktor Kanaikin, que va ser qui els va convidar a Rússia. Aquests assumptes probablement han tingut repercussió en els resultats electorals del 24 de maig a Lloret de Mar: CiU ha tornat a ser la primera força, però ha perdut vots i un regidor, només n’ha aconseguit 6 en un consistori de 21 que se’ls reparteixen 8 formacions diferents. Això farà que sigui un Ajuntament difícilment governable.