“Anar a l'Audiència Nacional a declarar per defensar la desobediència era tornar al passat”

Joan Coma (Vic, 1981) va practicar la desobediència civil aquest dilluns i no va anar a declarar a l'Audiència Nacional, que l'investiga per un delicte d'incitació a la sedició. El cas va néixer a partir de denúncia del partit d'extrema dreta de Josep Anglada per unes paraules que va pronunciar el regidor de Capgirem Vic (candidatura participada per la CUP) al ple de la ciutat en suport a la resolució independentista que va aprovar el Parlament el passat 9 de novembre. Coma va defensar la desobediència com a via per aconseguir la independència de Catalunya, igual que desenes de regidors de la CUP a altres plens i que els diputats cupaires al Parlament. No obstant, Coma ha acabat investigat per l'Audiència Nacional. La incitació a la sedició està penada amb entre dos i vuit anys de presó i el jutge Ismael Moreno (el mateix que va portar el cas dels titellaires de Madrid), podria ordenar la detenció de Coma per prendre-li declaració. Dilluns va rebre el suport de la seva ciutat, de tot el sobiranisme i de representants polítics com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Asens (BComú); o el líder de Podem Catalunya, Albano Dante–Fachin.

Com afronta els propers mesos després dels suports que va rebre dilluns?

Estic tranquil i satisfet de com va anar tot, especialment per la pluralitat de gent i representants de diferents sensibilitats polítiques que em van donar suport. Ha estat un procés llarg des del passat mes de març. Durant aquests mesos hem treballat per articular un moviment de suport popular a Vic que ja era molt transversal i també s'han treballat suports concrets i plurals. Sense tot això no hagués fet el que vaig fer aquest dilluns.

La desobediència civil no violenta té sentit si es fa col·lectivament. Això no vol dir que ho hagi de fer tothom, sinó que qui fa el pas tingui un suport col·lectiu darrere. Això d'aquest dilluns té sentit pel suport de la gent. Sense ells no té sentit no anar, com a individu, a l'Audiència Nacional.

Per què desobeir?

No reconeixem l'autoritat de cap tribunal per sobre dels drets fonamentals com la llibertat de pensament i expressió. Considerem que se'ns està violentant un dret fonamental com la llibertat política en una institució escollida democràticament, en aquest cas el ple de l'Ajuntament de Vic. A més, tampoc volem participar de la judicialització de la política catalana que s'està duent a terme des del poder judicial espanyol, amb clara vinculació amb el poder polític. I en el última instància, no anem a declarar per dignitat. Portàvem unes idees polítiques al programa i ens devem a la voluntat popular.

No hauria estat més fàcil anar a declarar i estalviar-se les conseqüències de no acudir a l'Audiència Nacional?

Depèn de com es miri. Per a mi no ho és en termes de consciència. Dilluns vaig tenir la consciència molt tranquil·la a Vic tot el dia, amb el suport de la gent. La gent hauria respectat si hagués optat per anar a declarar a l'Audiència Nacional, però la meva consciència em deia que em dec a la meva ciutat, a Vic i a la gent que ens va donar suport. I més enllà del sentit de ciutat i institucional, és una qüestió de dignitat política. Tenim uns drets guanyats gràcies a la lluita de molta gent històricament. Volem anar cap endavant, no cap enrere. Anar a declarar a l'Audiència Nacional per defensar en un ple que per fer la independència cal la desobediència per mi era tornar al passat.

El discurs pel qual està investigat no dista massa, de fet en alguns aspectes és idèntic, al que altres companys seus de la CUP pronuncien en altres ajuntaments o al Parlament.

Aquí hi ha un factor molt important que és que a mi em denúncia l'extrema dreta de Vic, el partit de Josep Anglada. Altres càrrecs públics han dit paraules iguals o similars a les meves i ningú els ha denunciat. La meitat del que vaig dir, de fet, estava en un document al web de la CUP. És un altre dels motius per no anar a declarar: no és la primera vegada que l'extrema dreta ens porta als tribunals, però volem combatre de totes les formes possibles la connexió entre l'extrema dreta i les clavegueres de l'Estat. No anar a declarar és una manera de combatre-la. No és d'estranyar que tant a Vic com a Badalona qui porta als jutjats un tema polític siguin Xavier García Albiol i Josep Anglada.

Ara s'enfronta a que el jutge ordeni la seva detenció perquè, finalment, acudeixi a declarar.

Ho afronto amb tranquil·litat. A la concentració de suport hi havia gent independentista i no independentista, i gent a favor i en contra de la desobediència. Això converteix el meu acte de desobediència en un acte de sobirania col·lectiva. Aconseguir això em va donar tranquil·litat dilluns i em dóna tranquil·litat davant del jutge. Em reafirmaré en les meves paraules i li diré que no tenim res en contra d'ell. El problema el té un Estat que fa servir la justícia per resoldre una qüestió política que s'hauria de resoldre a les urnes.

Creu que s'haurien d'intensificar els actes de desobediència com el seu?

La idea és que tots junts siguem capaços de generar les condicions necessàries perquè tothom que es vegi perseguit per l'Estat pugui decidir lliurement si obeeix o desobeeix, si va o no va a declarar. Aquí cal tenir en compte el suport popular, que en el meu cas ha estat molt transversal, i d'altra banda el suport institucional, que també el vaig tenir dilluns.

Si alguns càrrecs públics desobeeixen però altres i altres institucions no ho fan, el procés sobiranista no s'acabaria eternitzant definitivament?

La desobediència és un acte de llibertat. Ningú pot dir “si no desobeeixes, molt malament”. En última instància el pas és individual, encara que es tingui una xarxa de suport. La desobediència obligatòria no existeix, seria obediència a altres coses. Nosaltres creiem que la desobediència civil no violenta és el camí, però cal respectar que és un acte voluntari. Una cosa és que s'entengui que sigui el millor camí, l'altra és perdre el respecte a qui no segueixi aquest camí. Això no pot ser. I viceversa, em va donar suport gent que potser no està tant per la desobediència com jo. Crec que molta gent dels pobles d'Espanya pot entendre la meva situació perfectament, perquè em volen portar a l'Audiència Nacional per unes paraules en un ple.

Quin paper han de tenir els Mossos d'Esquadra davant d'actes de desobediència?

Nosaltres demanem al cos dels Mossos d'Esquadra que no acatin aquest tipus d'ordres. No obstant això, cal distingir entre el cos com a institució i els funcionaris. Igual que demanem al Parlament que no acati l'aixecament de la prohibició dels toros, nosaltres creiem en la via de la desobediència però d'altra banda mostrem tot el nostre respecte a la decisió que es prengui perquè en última instància la desobediència és un acte de decisió pròpia.

En cap moment busquem la confrontació perquè tenim clar que el conflicte és amb l'Estat. Si ve a detenir-me la Guàrdia Civil o els Mossos demanaré el mateix: desobediència civil, no violenta i sense insultar perquè no aporta res. Hem de ser capaços de ser sobirans amb nosaltres mateixos i controlar les situacions de tensió. Sabem que hi haurà una situació de tensió quan sigui detingut per ordre de l'Audiència Nacional, però per aquest moment no tenim cap interès en cap tipus de conflicte. Volem resoldre les coses de forma no violenta i democràtica.