El moll de Güelda, el primer port de València que van descobrir els arqueòlegs del SIAM el 2002

Amb motiu del comerç marítim, el Consell de València va promoure la creació d’un moll davant d’un embarcador de fusta feble que es destruïa en cada tempesta que sotjava ciutat. Amb això, va nàixer el moll de Güelda el 1698, encunyat per Tomàs Güelda, i el que es considera actualment el primer port de la metròpoli valenciana.

La raó és que fa relativament poc es va descobrir aquesta obra del segle XVII, concretament el 2002 quan es duien a terme unes tasques de construcció d’un aparcament subterrani municipal, al carrer del Doctor José Juan Dómine. Els arqueòlegs del Servei d’Investigació Arqueològica Municipal (SIAM) van haver d’extraure 37 metres d’estructura sota l’aigua, d’uns tres metres d’amplària i dos de llargària: “La fusta ha hagut de sotmetre’s a un procés de liofilització per a conservar el material, perquè, una vegada que es trau de l’aigua, perd la humitat. Es va poder substituir l’aigua per resines per a evitar la deshidratació”, puntualitza la cap del SIAM, Pepa Pascual. Una altra de les peces trobades van ser unes pedres que s’usaven com a passeig marítim i que també feien servir els vaixells per a descarregar: “Se sap que les pedres es van usar per a refer parts de la muralla de la Guerra del Francés”.

Pascual ha acompanyat aquest mitjà en el recorregut de la mostra i en l’explicació de cada vitrina i materials trobats en els 75 anys d’història recollits pel Servei d’Arqueologia. En la primera sala de l’enclavament arqueològic, un eix cronològic mostra els antecedents a la creació del SIAM; concretament entre el 1890 i el 1945, any en què es va crear la Comissió Local d’Excavacions Arqueològiques de la ciutat de València, i tres anys més tard, va nàixer el SIAM, a les mans del comissari José Llorca Rodríguez. “A partir dels anys 80, s’introdueix una metodologia especial que busca documentar i veure l’evolució de la ciutat, i no tant trobar tresors”, explica la cap d’aquest servei municipal.

Així mateix, en aquesta primera presa de contacte amb l’exposició, els membres del SIAM han volgut plasmar a partir dels anys 2000 tots els seus treballs en forma d’una presentació digitalitzada i automatitzada. “Els comissaris Pau Armengol i Isabel García Villanueva són els que han donat forma al projecte”, destaca. Preguntada pel nombre de membres del SIAM que han fet possible aquesta tasca d’investigació, la cap del servei explica que són tres arqueòlegs, un tècnic de gestió de patrimoni i una auxiliar, i que no solament es dediquen a les excavacions, sinó que també fan publicacions: “Hem elaborat una petita biblioteca, perquè és important la divulgació d’aquest camp, perquè la gent el comprenga”.

La mostra, com passa en les excavacions, s’ha muntat seguint els períodes històrics –des de la modernitat com la capa més pròxima fins a l’època romana com a final del recorregut–, un retorn als inicis de la humanitat i les formes de socialització plasmades en els diferents usos que es feien de materials com el bronze, la fusta o la ceràmica. A partir del 81, el SIAM inicia la seua segona fase, que perdura fins hui: “Hem triat cinc peces emblemàtiques que representen cada etapa cronològica com la gerra d’època ibèrica coneguda com la del ‘cicle de la vida’ (naixement i creixement de l’espècie humana)”, subratlla. A més, Pascual afig que una de les poques figures de bronze que conserven és un “mim menut”, perquè “el metall es desfà en el subsol de València per tal com és una terra calcària”.

Encara que les monedes, tant d’or com de plata, eren el més preuat entre els comerciants i els civils, hi ha centenars d’objectes que també són valuosos en l’àmbit científic i permeten traçar un esquema sobre com vivien les civilitzacions passades. “No importen només els tresors, sinó que qualsevol fragment trobat és crucial, perquè ens dona informació de com vivia la gent”, insisteix Pascual, mentre assenyala un expositor sobre el patrimoni de la Guerra Civil amb una làpida d’una monja del 1898, relacionada amb el monestir de Sant Julià, un altar portàtil en què vivien amagats en la part subterrània del molí de Sant Miquel, i cartes de soldats que van estar en el front de la guerra.

Com a última fase de les excavacions, des del SIAM han dedicat una sala per a representar una habitació de l’època romana decorada amb pintures murals i un mosaic fragmentat, que simbolitza la musa Terpsícore, trobat en unes excavacions fetes el 1987 i el 1990 les Corts Valencianes i que estava guardat en el depòsit del Servei d’Arqueologia: “S’ha intentat restaurar-ho, però hi ha parts que no s’han trobat. Cada franja representa un personatge femení amb una descripció en grec i una figura que descriu cada part de l’Imperi romà. El cocodril fa referència a Egipte i l’elefant, a l’Índia”, subratlla Pascual. L'exposició estarà oberta fins al 29 de juny de 2025 a la Sala Municipal d'Exposicions de l'Ajuntament de València, al carrer Arquebisbe Mayoral, 1.