L’entrada de Mazón en el Cecopi: canviat de roba i sense el seu ‘politburó’

LLEGIR EN CASTELLÀ
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha fiat el seu primer perímetre de defensa judicial a una imatge captada dels vídeos de seguretat del Centre d’Emergències de l’Eliana que acreditaria que el cap del Consell va entrar a l’edifici on se celebrava el Cecopi a les 20.28, 17 minuts després que es llançara l’alerta massiva a la població. De moment, aquesta captura de pantalla li ha permés frenar les especulacions sobre si la seua presència tardana en el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) hauria retardat l’activació de l’Es-Alert. Però ofereix molta més informació de l’actuació del president i del seu entorn el 29 d’octubre de 2024.
Com s’observa per l’actitud en entrar i saludar de manera bastant informal, el president encara manté el seu bon humor passades de llarg les preteses 20.11. Seguint els seus passos i quasi apegats a ell estan la seua cap de premsa en el Palau de la Generalitat, Maite Gómez, i el politòleg d’Alboraia Josep Lanuza.
Maite Gómez és una periodista amb una dilatada experiència professional en la comunicació institucional i que ha treballat per a diferents administracions gestionades pel PP.
Per part seua, Lanuza és un expert en comunicació política que treballa en el cor de l’equip de Mazón des de l’inici de la legislatura, però el sou del qual depén del Partit Popular de la Comunitat Valenciana. No és assessor de Presidència ni té un contracte públic, sinó que és el partit el que es fa càrrec dels seus serveis. Josep Lanuza ha estat al costat de Mazón en els moments clau de la legislatura, com la reunió a la Moncloa entre Pedro Sánchez i el cap del Consell. Malgrat no formar part dels assessors de la Generalitat, el sou i la identitat dels quals serien públics, Lanuza es mou lliurement per les dependències del Palau i ha assistit a algunes reunions del Cecopi, com prova la imatge facilitada dijous.
Lanuza és discret i s’ha convertit en una persona a qui el president té molta fe. La seua proximitat a Mazón ha generat malestar en el partit, però també en algunes institucions que formen part en les reunions. “El meu assessor extern”, així el sol presentar Mazón als seus interlocutors quan ha de seguir una reunió. El politòleg valencià va estar en els seus inicis vinculat els socialistes valencians i va intentar treballar en una campanya del PSPV-PSOE quan Ximo Puig n’era secretari general.
Però si Lanuza i Maite Gómez hi estaven, els que no hi estaven eren el cap de gabinet, José Manuel Cuenca, i Santiago Lunbreras, secretari autonòmic de Relacions Institucionals i Transparència. Cuenca va estar el 29 d’octubre fora de València per un assumpte familiar i, quan tornava a la ciutat perquè la DANA començava a fer estralls, es va quedar incomunicat. Tan incomunicat que l’equip de la vicepresidenta del Govern, Teresa Ribera, va intentar contactar amb ell sis vegades entre les 19.48 i passades les 20.30 i va ser impossible. El director de gabinet de Mazón va contestar el dia 30 a les 6.44, indicant que va tindre el telèfon inoperatiu unes hores i va compartir un segon mòbil per al futur.
Tampoc va estar al costat del president Santiago Lumbreras, que aquella jornada passava el dia a Alacant. Com que les carreteres es van tallar, tampoc va poder arribar al Cecopi. El tercer home fort del ‘politburó’, el secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, sí que estava a València, en concret treballant en el Palau de la Generalitat, segons va explicar a preguntes d’aquest mitjà en una entrevista en À Punt.
Des del 30 d’octubre passat, ni Cuenca ni Lumbreras s’han desapegat del president i són els artífexs de l’estratègia política de Mazón. Tant les filtracions a la premsa d’àudios manipulats com la línia dura contra el Govern. Per a l’estratègia judicial s’hi ha sumat, de manera informal, un expert penal.
Canvi d’abillament: del blau marengo al jersei de color cru
Un altre dels detalls cridaners de la imatge clau per a la defensa de Mazón és la seua indumentària. El president apareix en el Cecopi amb una roba diferent de la que havia portat durant tot el dia. Al matí, el cap del Consell lluïa el clàssic conjunt de dos colors, pantalons beix i camisa blava amb americana blau marengo i corbata. Va ser el mateix outfit amb què va acabar la reunió amb patronal i sindicats i amb el que va acudir al dinar amb la periodista Maribel Vilaplana en el restaurant El Ventorro.
Per a arribar al Cecopi a la vesprada, el president es va canviar de roba i, encara que portava els mateixos pantalons, ja no va usar la corbata i es va vestir amb una altra camisa blava i un jersei de color cru. Un abillament més còmode per a una de les nits més difícils de la seua vida.
Després de l’eixida a les 17.45, quasi les 18.00 segons la versió de Maribel Vilaplana, el president assegura que va estar treballant al Palau de la Generalitat. Quasi tres hores en què afirma haver fet 16 telefonades, però sense aclarir si es van materialitzar o no.
Dues de les més cridaneres són les que hauria fet al seu número dos en el partit, Juan Francisco Pérez Llorca (a les 18.57), ja que, encara que el portaveu parlamentari del PP valencià és diputat, no té competències en Emergències. No va telefonar a cap alcalde afectat, excepte a les 18.28 a l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, qui sempre ha suggerit que “no estava en estat d’emergència”.
0