Mazón es parapeta en una remodelació del Consell i assenyala Pradas per a evitar assumir responsabilitats

Si hi ha un senyal que alguna cosa no va bé és el silenci. En el cas del Govern valencià, resulta especialment aclaridor el de la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, competent en Emergències. El seu i el que plana sobre ella. No hi ha càrrec en l’executiu valencià que la defense en públic, i en privat, les crítiques són demolidores. Se la responsabilitza de la inoperància del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), òrgan que presideix, de no prendre decisions a temps, d’apartar el seu equip per desconfiança i de no agafar les regnes d’una situació crítica.

Des del dimarts 29 d’octubre, quan va irrompre la DANA a les comarques valencianes, la consellera a penes ha fet declaracions. “Està centrada en les mesures davant l’emergència”, comenta el seu equip, preguntat pel seu futur polític. Que la responsable d’Emergències no pot continuar en el càrrec és un clam, però en els últims dies, els dirigents del PP valencià han començat a ensenyar-li la porta d’eixida.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, en el focus per la gestió de la DANA, ha deixat anar dilluns una remodelació del Consell. Després de la multitudinària manifestació en què es va demanar la seua dimissió i la de l’executiu al complet, el dirigent valencià ha insinuat una crisi o reestructuració a partir de dijous, quan compareixerà en les Corts Valencianes per a explicar les hores clau de l’emergència. “Estem treballant per a adequar tota l’estructura del Consell a les tasques de reconstrucció”, va dir en una visita al centre d’emergències.

El president ha refusat parlar de cessaments o dimissions abans de la cita parlamentària, però en el seu executiu ja han renunciat a la defensa de la consellera d’Emergències. Preguntat per l’actuació de la Generalitat i l’enviament d’avisos, retardat durant més de dues hores pels dubtes de la consellera i la seua pròpia absència, ha dit: “Cal assumir que es poden haver comés errors, sens dubte, cal fer-ho amb tota humilitat”.

Poc després, la vicepresidenta del Consell i portaveu d’ofici de les actuacions postemergència, Susana Camarero, va evitar defensar la consellera Pradas. Preguntada si creu que està capacitada per a continuar al capdavant de les Emergències, va dir: “Tots els consellers estem a la disposició del president i prendrà la decisió que estime oportuna”, i va afegir que “la compareixença de dijous serà el punt de partida d’aquesta part política. [El president] prepara una adequació d’una part del Consell a aquesta realitat”.

Fonts de l’executiu apunten una reestructuració de les competències per a adequar-se a la gestió de la postcrisi, que requerirà un nou pressupost, i donen per descomptat l’eixida de Pradas. Es valora també l’entrada de nous alts càrrecs amb experiència més tècnica per a afrontar la reconstrucció de les comarques. El cap de la consellera encarregada d’una gestió, sens dubte, insuficient serviria al president valencià per a escudar-se i no assumir les responsabilitats polítiques que li exigeixen els ciutadans i l’oposició. Seria també una manera de rebaixar la pressió que exerceixen altres barons populars i alts comandaments del seu partit sobre ell. Destituir la titular d’Emergències desviaria l’atenció de les pròpies accions del president el dia de la catàstrofe, que ha mentit diverses vegades, i estava, segons l’última versió, maniobrant pel control de la televisió pública valenciana.

És Pradas la responsable del Cecopi, encara que la llei dona a Mazón el comandament únic en catàstrofes com aquestes, i, segons els presents en la reunió, es va estar esperant la seua autorització per a decretar les mesures. Les mateixes fonts apunten que la consellera consultava constantment el president les decisions a prendre, i en Presidència van assegurar que Mazón estava informat periòdicament de la situació, cosa que xoca amb el fet que, en arribar tard a la trobada, calguera explicar-li els assumptes tractats.

La defensa de la gestió ha anat fent-la la vicepresidenta del Consell i titular d’Habitatge, que ha assumit el càrrec de portaveu de la crisi de facto. De la portaveu formal, Ruth Merino, no se sap res, encara que la també consellera d’Hisenda té per davant la recomposició de tot el pressupost autonòmic, que anava a presentar-se l’endemà passat del desastre, i ara ha d’adaptar-se a la recuperació de les famílies, comerços, infraestructures o zones comercials. Camarero va explicar dilluns que ella compareix en compte de la portaveu, perquè “soc la vicepresidenta del Consell, la secretària [de l’executiu], qui té la informació de totes les conselleries i forme part del Cecopi i tinc la informació actualitzada”.

Després de Pradas, és probable que caiguera el seu equip al complet, amb el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, al capdavant. Si no se’n van tots amb ella, probablement seran reubicats. Fins a la data, no ha parlat de la seua gestió. Tot el seu equip manté silenci i la comunicació es centralitza per Presidència, que els ignora en les notes de premsa. La ruptura és tal que va ser el mateix responsable d’Emergències qui va publicar en X (Twitter) que estava treballant en el post de comandament des de Paiporta, malgrat que el mateix dia de la barrancada estava amb la consellera. Apartats de la gestió política de la catàstrofe, no és gens estrany que compten les hores que els queden en el Consell.