La 'propietària dels famosos' d'Eivissa utilitza una empresa de desokupació per recuperar immobles: “No tenim on viure”

La vida a El Rancho, a Canar, era dura, però tranquil·la. Sense banys i sense aigua, però amb un sostre on dormir. Aquesta calma estranya va durar fins fa poc més de setmana i mitja, quan un grup de treballadors de D&S Desokupa es va plantar a la porta d'entrada per desallotjar la propietat. Només una de les que posseeix la polèmica empresària d'Eivissa, Francisca Sánchez Ordóñez, coneguda com a Paquita Marsan. També és només una de les que la propietària de Casa Lola (enderrocada per infraccions urbanístiques el 2022) i Casa Paola (en procés d'enderrocament pel mateix motiu) té okupades.

Desenes de bosses d'escombraries tretes del mig s'acumulen en aquest mateix accés on els 'desokupadors' es van presentar fa poc més d'una setmana per fer fora els habitants d'aquest antic allotjament turístic al qual Marsan es refereix com El Rancho. També hi ha cadires velles, algun matalàs recolzat sobre les façanes, un televisor trencat i coses velles que amb prou feines es distingeixen entre l'amalgama. És la llar, actualment, d'unes 25 o 30 persones que van acabar aquí per diferents motius: algunes enganyades i d'altres per venjança, en considerar que la propietària d'Inversiones Hoteleras Faro tenia deutes per saldar.

Només cinc –com expliquen a elDiario.es– han acceptat el tracte que els ofereix l'empresa de desokupació: entre 500 i 1.000 euros perquè se'n vagin amb els estris a un altre lloc. Tot i que l'oferta en alguns casos ha arribat a pujar fins a dos mil euros que surten de la butxaca de Sánchez Ordóñez, segons ha explicat ella mateixa a aquest diari. “És mentida que se n'hagin anat uns 20”, afirma Francesca, una de les persones que viu a El Rancho, en referència a algunes informacions publicades a la premsa.

Desokupa D&S ha ofert entre 500 i 1.000 euros als okupes. La propietària assegura que, en alguns casos, ha arribat a pujar fins als 2.000 euros, que ha pagat ella de la seva butxaca. Alguns eren okupes per engany i altres per venjança, ja que consideren que l'empresària de Paquita Marsan els deu diners

El to de D&S Desokupa, de moment, és conciliador, però aquesta amabilitat, des del principi, ha tingut una cara B: o per les bones, o per les dolentes, comenten els llogaters. Segons el seu relat, “les dolentes” suposarà aparèixer amb gossos i obligar-los a sortir del complex per força. elDiario.es ha intentat, sense èxit, posar-se en contacte amb l'empresa.

Mentrestant, el divers veïnat conviu en un ambient cada cop més hostil. Ara com ara, tenen llum perquè algú es va encarregar de punxar-la, però el complex és víctima de l'abandó. Hi ha una quadra, unes antigues pistes de tennis i un aljub d'on beuen tots tot i que prohibeix el pas de qualsevol persona per seguretat. Dins l'edifici, els han tallat el subministrament.

L'empresa Llum tenia l'immoble llogat fa dos anys, però des del juny del 2024 la propietària va signar un contracte de lloguer amb l'empresa Fergus Hotels. Des de llavors, Marsan té pressa per recuperar-lo perquè entrin els obrers de la companyia que ara té el dret d'explotació, l'esquer són 10.000 euros a repartir, que no han acceptat.

Realquiller d'habitacions

“Em truquen al número ocult per negociar amb mi i em demanen 20.000 euros, però, com els donaré 20.000 euros?”, expressa l'empresària, que en un altre immoble de la seva propietat, l'edifici Extremadura, té el mateix problema. “I al terreny de Casa Lola i a Cala de Bou, igual”. De fet, un dels habitants, que utilitza el pseudònim de Tyson, es va ficar primer als habitatges a sobre del bar Extremadura (on hi ha set o vuit persones), a l'avinguda Punta de Arabí, i va començar després a llogar il·legalment a El Rancho.

L'home va denunciar l'empresària per impagaments. “Com deia que li devia diners, va començar a arrendar habitacions”, explica la propietària. Yselm i Mohammad, sahrauís, van ser dues de les víctimes d'aquesta “estafa”. “Trobem una persona pel carrer que tenia cases per llogar i li paguem tres o quatre mesos per endavant”, explica Yselmo. Cada mes: 300 euros. “Sense bany i sense aigua, saps què és [estar], sense bany i sense aigua?”, pregunta retòricament. Aquest lloc era El Rancho.

Un dels habitants, que utilitza el pseudònim de Tyson, es va ficar primer en uns habitatges i va començar a llogar-les il·legalment. L'home va denunciar Paquita Marsan per impagaments. 'Com deia que li devia diners, va començar a arrendar habitacions', relata la propietària

Són les set de la tarda i estan preparant el te en una de les estades que comparteixen entre cinc, per trencar el dejuni amb l'iftar, una setmana abans que el Ramadà arribi al final. “Ningú vol viure al bosc, ni tampoc en aquestes condicions”, reafirma un dels sahrauís. Discorre pels passadissos plens de brutícia impregnada a terra i les parets, mentre explica que el bany no funciona. Quan escolta la pregunta “On orineu?” deixa anar un esbufec, amb mig somriure de resignació i encongeix les espatlles.

Condueix els seus convidats fins al sector del complex clausurat on s'ha instal·lat un dels dos grups dels sahrauís. Francesca els separa entre “els bons” i “els dolents”. Els segons han generat els últims mesos problemes de convivència, els que podria haver-hi, d'altra banda, en qualsevol habitatge compartit. “Des que saben que ens faran fora, han convertit això en un abocador”, assenyala la inquilina.

“No podem sortir d'aquí perquè no tenim on viure, a la nostra feina no ens ofereixen allotjament”, afegeix Mohamed. Encara que si els presenten una ordre judicial, ho faran immediatament perquè “no estan contra el Govern [central]”, ja que els seus pares van néixer sota la bandera espanyola al Sàhara Occidental. Tot i això, no sortiran del succedani de casa que ja han pagat en mans d'una empresa privada, afegeixen.

Yselmo i Mohamed, sahrauís, van ser dos de les víctimes de la 'estafa' de l'okupa que lloga habitacions. Ells paguen 300 euros al mes. Estan 'sense bany i sense aigua'. El complex està ple d'escombraries

Quan Marsan es va adonar que hi havia algú traient rèdit va decidir contactar amb D&S Desokupa, abans, havia cedit l'antic allotjament hoteler a diversos dels que hi són temporalment, fa més d'un any. Però quan els va demanar les claus, es van negar a sortir. D'altra banda, alguns –que se'n van anar des de la presència de l'empresa de desokupació– s'han estat dedicant, almenys fins ara, a la venda d'estupefaents, delaten els seus conveïns.

La cosa està “difícil” i hi ha “una mica de guerra” entre els que ara volen marxar i els que no. La situació també ha generat tripijocs d'habitacions entre els que se'n van i els que es queden. Tot i que cada cop que algú estreny la mà amb D&S Desokupa, es tapia la porta d'entrada per impedir el negoci en negre amb les estances. Edgar, colombià d'Alt Lima i criat a Bogotà, lamenta que els tracten com si fossin “animals”. En cas que s'hagi d'anar, també ho farà sense oposar resistència.

Els mateixos que a Punta Arabí

Charlie, que ha fet de portaveu del grup des que va començar el conflicte, va okupar –compta amb un clar accent italià– després de la pandèmia l'antic Club Punta Arabí (també propietat de Paquita Marsan) després que aquest portés un parell d'anys abandonat després del cessament del contracte amb l'hotelera Azuline. Hi era al costat del seu germà, que ara està malalt, fins que van ser desokupats, i després ell es va traslladar a El Rancho. Abans d'això, treballava de paleta i vivien al bosc: “No era una situació fàcil”.

Els dos germans, assegura Charlie, van treballar en negre per a Llum. “Li pintem el Coral Beach, l'edifici que és a sobre del bar Extremadura, aquest hotel… i no hem vist els diners”, critica. També lamenta que les feines que han fet, en no tenir contracte, ara són difícils de demostrar. “Crec que tinc vídeos, però…”. Una cosa semblant relata Francesca, a qui –assegura– li van prometre que si s'encarregava de la neteja començaria a treballar al maig.

L'empresa Llum, amb què s'ha posat en contacte aquest diari, sosté que no té cap deute pendent amb els treballadors i ha assenyalat que probablement es tracti d'un problema de crida per part de l'actual explotadora. També afirma que va deixar abonats tots els pagaments quan va deixar de gestionar l'actiu fa dos anys i que, per tant, desconeix la composició actual de la plantilla, ha explicat un portaveu.

D'altra banda, els inquilins que encara romanen a El Rancho i que no pretenen acceptar els diners ofert D&S Desokupa ni per Paquita Marsan han fet una crida perquè els assisteixin de Serveis Socials. Tot i que des de l'àrea de comunicació de l'Ajuntament de Sant Josep han confirmat a elDiario.es que no han actuat en cap moment a El Rancho perquè no s'ha registrat cap sol·licitud per part de les persones que resideixen a l'emplaçament.

Proliferació del fenomen

No va ser només Charlie qui es va traslladar des dels antics apartaments Punta Arabí a El Rancho, sinó que ho va fer un grup gran dels desallotjats. L'italià es guanyava la vida com a il·lusionista a l'allotjament turístic sense contracte i explica que en van prescindir després que patís un accident menor. Això va ser a l'any 2021 i, quatre anys després, continua en una situació semblant i demanant ajuda per millorar-la.

Contra l'okupació dels apartaments turístics on hi ha el famós mercat ambulant hippy d'es Canar també va intervenir D&S Desokupa, que va acabar amb una denúncia a la comandància de la Guàrdia Civil després que diversos d'ells prohibissin l'entrada a persones que vivien a la propietat privada. En aquesta ocasió, més de 150 es van assentar a l'immoble de Marsan amb tendes de campanya, amb caravanes i dins de les antigues estades del Club, com va publicar en aquell moment Diario de Ibiza.

La situació no és nova, però és pitjor que mai, segons Sánchez Ordóñez, que diu que està desbordada: “Jo ja no puc més”. El que sí que sap és que no cedirà i proporcionarà més diners perquè marxin, afirma. Aquesta empresària del sector immobiliari i turístic, que també és una 'celebrity' a la seva ciutat natal, Màlaga, ha aconseguit un patrimoni econòmic elevat llogant, en alguns casos irregularment –segons el Consell d'Eivissa– les viles a gent famosa i adinerada. Amiga, segons ella, de José María Aznar i Felipe González, amb suposats vincles amb el PP nacional (segons apunta Joan Lluís Ferrer, el periodista que va destapar l'existència de Casa Lola), també té negocis a la Península, especialment a Màlaga i Madrid.

Fa tot just dos mesos, a finals de febrer, la propietària d'Inversiones Hoteleras Faro va començar els treballs per a la demolició d'una de les seves viles de luxe; Casa Paola, construïda il·legalment sobre sòl rústic i sobre la qual requeia una ordre de demolició des de l'any 2022. També s'havia imposat sobre l'habitatge una sanció per obres il·legals de 341.000 euros, entre d'altres, tramitada per l'Ajuntament de Sant Josep i confirmada pel Contenciós Administratiu de Palma. Mentre enderroquen una de les mansions amb què l'empresària del sector hoteler i turístic ha guanyat part de la seva fortuna llogant-la a celebrities, les persones sense sostre continuen multiplicant-se en gairebé totes les seves propietats.