El jutge obre la via per enviar a judici l'ultra Le Senne per trencar la foto d'una afusellada del franquisme

El titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma ha obert la via per enviar a judici el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), investigat per un presumpte delicte d'odi per trencar, en ple debat de la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, el retrat de la republicana Aurora Picornell i de les activistes Maria i Antònia Pascual -totes elles conegudes com les 'roges del Molinar'-, afusellades pels franquistes la nit de reis de 1937 i erigides avui en símbol de la lluita antifeixista a Mallorca.

El jutge ha dictat una providència en què dóna a les parts un termini de deu dies perquè es pronunciïn sobre la pertinència que la causa continuï endavant mitjançant l'obertura de la fase de judici oral o, per contra, instin l'arxiu del procediment judicial, tal com han informat fonts jurídiques a elDiario.es. Els querellants -el colectiu Estimada Aurora, els descendents de les republicanes assassinades, el Partit Comunista (PCE) i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)- demanaran que el cas arribi a judici davant del que consideren un gest que va ofendre “totes les víctimes del franquisme”.

A l'empara de l'article 779 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim), i depenent de les peticions que li facin les parts, el jutge pot sobreseure la causa si considera que no hi ha indicis suficients de delicte o decretar-ne la continuació. En aquest darrer cas, si de nou així ho consideren les acusacions, el magistrat dictaria la interlocutòria d'obertura de judici oral.

Durant la declaració que va prestar el 27 de setembre passat en qualitat d'investigat, Le Senne es va aferrar als mateixos al·legats que fins aquell moment havia esgrimit públicament: que l'episodi va ser “accidental” i que aquest va tenir lloc després que Mercedes Garrido, la diputada socialista que exhibia el retrat a la tapa del seu ordinador, es negués a retirar-lo, cosa que, en opinió del president, contradiu la neutralitat requerida a la Mesa del Parlament. En ser preguntat per la Fiscalia sobre si amb una fotografia de Franco hauria fet el mateix, el màxim representant de la Cambra autonòmica va respondre que sí. El parlamentari es va negar a respondre las acusacions particulars, però sí ho va fer a preguntes del Ministeri Públic, del seu advocat i del jutge.

Com va exposar en aquell moment l'advocat del col·lectiu 'Estimada Aurora', Sebastià Frau, el procediment creu que sí que acabarà jutjant-se en entendre que “hi ha prou matèria per considerar l'existència d'un delicte”. En sortir de dependències judicials després de la declaració de Le Senne, el lletrat va asseverar que el comportament del parlamentari ultra entraria en la consideració d'injúries col·lectives, atès que amb el gest d'esquinçar les imatges es van ofendre totes les víctimes del franquisme, representades en aquest cas per Aurora Picornell i les germanes Pascual.

Per la seva banda, els descendents de les activistes republicanes, van lamentar, després de ratificar la seva querella, que el gest del president del Parlament els va produir “dolor, tristesa i indignació”, tal com va manifestar Carlos Fernández, nebot nét d'una de les represaliades. “Tots els gestos tenen un significat”, va assenyalar.

Cal recordar que el passat 3 de setembre, i sense revelar el sentit el seu posicionament fins a uns minuts abans de la votació, el PP va salvar Le Senne de la destitució, instada pels grups de l'oposició (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem) arran d'uns fets que van provocar una onada d'indignació dins i fora de Balears. Amb la seva abstenció, els conservadors, que l'any passat van fer pujar el dirigent ultra a la presidència del Parlament a canvi que els populars poguessin governar les Balears en solitari -això sí, amb el suport extern de Vox-, van facilitar la continuïtat del dirigent d'extrema dreta.

La postura del PP va contradir les paraules que la presidenta del Govern balear, la popular Marga Prohens, havia pronunciat dies després de l'incident i amb què donava “per fet” que Le Senne dimitiria atès que, segons el seu punt de vista, era l'única manera que l'anunci d'Abascal de trencar els acords autonòmics de governabilitat tingués efecte a Balears: “La decisió de Vox de donar per trencat els seus acords [amb el PP] també implica la seva renúncia a la presidència del Parlament de les Illes Balears, que van obtenir fruit d'aquests acords Abascal ahir va ser molt clar i va dir que es trencaven els governs de totes les comunitats autònomes i aquí l'única contraprestació [de Vox] era la presidència del Parlament”, va assenyalar al seu dia la líder autonòmica. A dia d'avui, Le Senne continua sent la segona màxima autoritat de la comunitat autònoma.