Les praderies de Posidonia oceanica de Balears continuen degradant-se malgrat les bones dades esgrimides pel Govern
LLEGIR EN CASTELLÀ
Segons la Memòria 2023 de la Xarxa de Monitorització de la Posidònia del Govern balear, el 25% de la gran praderia balear segueix patint les mateixes afeccions que en estudis anteriors a causa dels impactes negatius del trànsit marítim, el fondeig il·legal, la saturació turística o l'abocament directe al mar de dessaladores i depuradores. L'estudi conclou que el seu estat és “deficient o dolent”. Tot i això, la Conselleria de Medi Natural prefereix capgirar les dades i ressaltar la bona salut del 75% restant. En aquestes àrees amb aigües més profundes, la Posidònia oceànica no pateix l'impacte humà, cosa que no minimitza el problema de la situació crítica d'aquesta planta marina al 25% restant, un percentatge molt important.
No obstant, les praderies de posidònia del Mar balear no s'estan recuperant malgrat les notícies falagueres difoses pel Govern balear. El que en un primer moment semblava un raig de llum a la meitat del desastre ecoturístic, de seguida es va esvair. No, les dades no han canviat ni millorat sinó que el tractament ha estat diferent. O el que és el mateix, s'ha analitzat la informació des d'un altre punt de vista, però la salut de l'organisme més longeu del planeta no ha estat millor el 2023 a les Balears, ni de bon tros a les Pitiüses, on la pressió turística aguditza el problema.
I és que, segons l'informe aportat per la Conselleria a elDiario.es, els resultats obtinguts per la Xarxa de Monitorització de la Posidònia (un projecte de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural que es realitza a través del Servei de Protecció d'Espècies i Tragsatec) “mostren, en general, la millora de l'estat de les praderies a les Illes Balears”. “La Xarxa té com a objectiu determinar l'estat de conservació de les praderies d'aquesta planta a l'arxipèlag balear”, assenyala l'estudi. “Aquesta informació -assegura la Memòria- és molt rellevant per gestionar-les correctament [les praderies] i per avaluar lʻefectivitat de les mesures implementades per a la seva protecció”.
Desgast i desaparició de les praderies
La situació a la salut de la praderia no ha variat gaire i molt menys ha millorat. Els anteriors equips a la Conselleria encarregada de la salut de la Posidònia (Medi Ambient, en la passada legislatura, i ara competència de Medi Natural) posaven el focus als danys que les activitats turístiques i les infraestructures provoquen des de fa dècades sobre les praderies de posidònia, moltes d'elles dins de zones protegides com és el cas del Parc Natural de ses Salines a Eivissa. Aquests reflecteixen el desgast i, en molts casos, la desaparició de grans extensions d'aquestes àrees d'alt interès ecològic a les zones on les praderies estan més deteriorades, és a dir, el 25% esmentat a tot Balears.
Una dada molt important i que mereix ser ressaltada per sobre del 75% restant, ja que el dany i la desaparició d'aquestes praderies submarines suposa un greu risc per als mars i el planeta en general. La Posidònia és la responsable de la claredat de les aigües, de la fixació de la sorra de les platges, de l'atenuació de l'onatge i de la biodiversitat mateixa del Mar balear, ja que és refugi per a una gran varietat d'espècies submarines. A més, a nivell global, la gran praderia d'aquesta fanerògama a les Balears (la més gran del planeta, amb vuit quilòmetres d'extensió, i el ser viu més longeu de la Terra, amb 100.000 anys) és una eina de conservació a nivell planetari pel seu valor per frenar el canvi climàtic atesa la seva gran capacitat per absorbir CO2.
La Posidònia és la responsable de la claredat de les aigües, de la fixació de la sorra de les platges, de l'atenuació de l'onatge i de la biodiversitat mateixa del Mar balear, ja que és refugi per a una gran varietat d'espècies submarines. A més, a nivell global, la gran praderia d'aquesta fanerògama a les Balears és una eina de conservació a nivell planetari pel seu valor per frenar el canvi climàtic atesa la seva gran capacitat per absorbir CO2
“L'únic que ha canviat és que s'han fixat en altres prats sans”
Des del 2022, la Conselleria compta amb la col·laboració del Grup d'Ornitologia Balear i Defensa de la Natura (GEN-GOB) d'Eivissa per a la monitorització de praderies a llocs d'elevada pressió nàutica de l'illa. Des d'aleshores, hi ha 18 nous punts d'estudi establerts a zones d'elevada pressió de trànsit i ancoratge d'embarcacions i, per tant, “es corresponen amb praderies més deteriorades”, asseguren fonts de Medi Natural després de ser preguntades per l'assumpte. La mateixa Conselleria assegura que en aquests estudis les proporcions de posidònia morta trobades el 2023 són superiors al 25% a la meitat dels punts, encara que especifica que, “de moment, la sèrie temporal disponible és massa curta per establir conclusions”.
La lectura del GEN GOB és molt diferent. “Les nostres estacions, integrades a la Xarxa de Posidònia del Govern, pateixen impactes antròpics. són coherents. Tanmateix, a les zones de badies someres i encalmades les praderies estan retrocedint això”, explica Sobrado en conversa amb aquest mitjà. no és bona per exemple a Talamanca. Això no vol dir que la situació hagi millorat, simplement que es fixen en altres zones que realment no estan afectades“, puntualitza Sobrado responsable de l'equip que monitoritza les zones de Talamanca o cala Vadella a Eivissa, molt deteriorades i la situació de les quals sembla que no millora.
El mes d'abril d'aquest any els bussos baixaven novament a comprovar quin era l'estat de les praderies d'aquestes zones. Segons una primera estimació de les dades obtingudes, la situació no ha millorat respecte dels anys anteriors. “L'informe veurà la llum a finals d'any”, assegura Sobrado a elDiario.es.
Altres estudis confirmen les males previsions
D'altra banda, en els projectes de monitorització duts a terme pel GEN GOB es posa de manifest el dany de les àncores de grans iots que ocasionen enormes calbes a les praderies, així com de l'activitat il·legal dels xàrter i afluència de vaixells de esbarjo que s'amarren a estructures de formigó il·legals, anomenades morts, en estar saturades tots els ports i que afecten molt negativament donat la seva dimensió i el seu pes.
Així mateix, l'organització conservacionista Ibiza Preservation elabora cada any un Informe de Sostenibilitat en què s'estudia la situació de les praderies de fanerògames també en col·laboració amb el GEN GOB i que es realitza des del 2019 a les zones més afectades a la costa eivissenca. “Segueix havent-hi punts en què la praderia està morta i no mostra senyals de recuperar-se. A Cala Vadella aquesta situació es dóna al 55% de l'extensió de la planta marina. Pel que fa a la zona de Talamanca, afectada fatalment per les afeccions nàutiques, igual que Cala Vadella, i pels abocaments de residuals, principalment, l'extensió afectada seria d'un 50%”, assegura l'últim Informe de Sostenibilitat publicat.
Segueix havent-hi punts en què la prada està morta i no mostra senyals de recuperar-se. A Cala Vadella aquesta situació es dóna al 55% de l'extensió de la planta marina. Pel que fa a la zona de Talamanca, afectada fatalment per les afeccions nàutiques, igual que Cala Vadella, i pels abocaments de residuals, principalment, l'extensió afectada seria d'un 50%
“Els resultats del 2023 indiquen que tant Talamanca com Cala Vedella es troben en una situació ambiental delicada a causa de la multitud d'usos i pressions que s'hi planen. A la part submergida, un dels agents de degradació més grans és el fondeig d'embarcacions juntament amb la pèrdua de qualitat de les aigües durant la temporada estival”, afegeix el document.
Precisament a Cala Vedella, concretament a l'estació situada a 14 metres de profunditat, el GEN-GOB ha identificat que aproximadament el 40% de la prada està degradada. “Aquesta dada segueix la tendència dels resultats obtinguts els anys anteriors i confirma que la capacitat de regeneració natural de la prada no és suficient per compensar les pèrdues per pressions antròpiques”, argumenta Sobrado.
En aquest cas de Talamanca, l'Ajuntament de Vila ha posat en funcionament aquest any un dispositiu de control de fondejos il·legals a la zona, que a més aboquen les seves sentines al mar. Segons alguns usuaris i veïns consultats per elDiario.es “ja es nota a la qualitat de les zones de bany”. Caldrà esperar els resultats de les anàlisis de les dades d'aquest any per determinar si aquesta recuperació afecta també el bosc submergit i, per tant, la recuperació de la diversitat de la zona.
Altres mesures per monitoritzar l'estat de la Posidònia
A més, de la Xarxa de Monitorització de la Posidònia, la Conselleria de Medi Natural, juntament amb l'Institut Balear de la Natura (Ibanat), coordina el Servei de Vigilància de la Posidònia per informar sobre el fondeig sobre Posidonia oceanica. Aquest dispositiu compta amb sis embarcacions a Mallorca que treballen tota la temporada turística, des de principis de juny fins a finals de setembre. El 2023 es van realitzar més de 39.000 comprovacions. Un 9% estaven mal fondejades, és a dir, per algun motiu estaven afectant la Posidònia negativament.
La Xarxa, que es nodreix també de les dades aportades per Observadors del Mar (bussejadors recreatius que col·laboren en aquestes tasques), ha recollit evidències en 71 punts diferents de Balears entre 2002 i 2023. Segons la Conselleria, “predominen les situacions d'estabilitat o augment de la quantitat de posidònia i només disminueix aproximadament el 10% dels punts d'estudi. En concret, es va considerar que el 21% dels punts destudi es trobava en un estat de conservació desfavorable i el 79%, en un estat de conservació favorable”. Cada any hi participen aproximadament, segons Medi Natural, deu entitats col·laboradores, vint centres d'immersió voluntaris i fins i tot cent bussejadors voluntaris.
La Conselleria assegurava a la primavera que els Observadors del Mar també recolzaran aquest any els estudis científics a Eivissa i Formentera “durant tota la temporada de busseig fins a finals d'octubre”. A Menorca, és el personal tècnic que fa les immersions en col·laboració amb l'Observatori Socioambiental de Menorca.
El Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, inclou la posidònia oceànica dins de la llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial. Aquesta protecció legal té per objecte garantir una situació de conservació favorable i suposa que cal fer una avaluació periòdica del seu estat de conservació. El professor Carlos Duarte ha destacat al Periódico de España l'excepcional paper que juguen aquestes praderies submarines en la captura de CO2 de l'atmosfera, fins al punt que aquest científic qualifica aquesta planta com a “campiones del segrest de carboni de la nostra biosfera”. “Una hectàrea de les praderies de posidònia a la Mediterrània segresta tant carboni com 15 hectàrees de bosc amazònic”, sentencia.
0