La consulta del PP sobre el valencià en col·legis i instituts genera inseguretat i incertesa entre les famílies

Sota la falsa premissa de la llibertat d’elecció de les famílies –a qui no es pregunta si els seus fills i filles han d’estudiar anglés, matemàtiques, geografia o llengua–, la Conselleria d’Educació que dirigeix el controvertit José Antonio Rovira (PP) ha programat entre el 25 de febrer i el 4 de març la consulta per a triar la llengua base dels centres educatius valencians. Al voltant de 570.000 famílies d’alumnes que cursen estudis des del segon cicle d’Infantil fins a tercer de l’ESO estan cridades a participar en aquesta pionera ‘macroenquesta vinculant’ al llarg de tot el territori valencià.

Els populars justifiquen aquesta mesura, que ha rebut multitud de crítiques des de diferents sectors de la comunitat educativa -famílies, docents, consells escolars municipals...- així com per part d’institucions com la Diputació de València (malgrat estar governada pel Partit Popular) o els partits de l’oposició (PSPV i Compromís), en el compliment del seu programa electoral. “Una de les principals fites d’aquesta legislatura és la recuperació de les llibertats en l’àmbit educatiu”, defensava el president Carlos Mazón en la presentació de la campanya per a la difusió de la consulta, alhora que recordava que aquest era un dels compromisos electorals del Partit Popular.

No obstant això, la iniciativa està judicialitzada, com també passa amb l’anomenada Llei de ‘llibertat’ educativa. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha donat quatre dies a la Generalitat Valenciana perquè presente al·legacions a la petició de suspensió cautelar de la consulta de la llengua base formulada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Famílies pel València i Famílies de Russafa. Les entitats recurrents, la sol·licitud de suspensió cautelaríssima de les quals del procediment no s’ha acceptat, basen la seua petició en el fet que la Llei de ‘llibertat’ educativa, de què deriva la consulta, està recorreguda davant el Tribunal Constitucional. UGT-Ensenyament Serveis Públics del País Valencià també ha interposat un altre recurs davant del Tribunal Superior de Justícia per sol·licitar l'anul·lació de la consulta sobre la llengua base al sistema educatiu.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha convocat, per a dissabte que ve 22 de febrer, mobilitzacions en les tres capitals (Alacant, Castelló i València) per a mostrar el seu rebuig a la consulta. L’entitat considera que suposa “una amenaça” per al model d’escola en valencià i “posa en risc” l’ús del valencià com a llengua vehicular, així com tampoc garanteix el dret de l’alumnat a poder estudiar en valencià, que el Consell “intenta desmantellar”. “El valencià forma part de la nostra particular identitat i riquesa; és herència dels nostres avantpassats i hem de transmetre’l a les generacions futures”, insisteix la Plataforma, que defensa que les administracions públiques han de garantir l’ensenyament en valencià, “tal com indica la Llei d’ús i ensenyament del valencià”.

La comunitat educativa també ha denunciat censura i pressions als centres que promouen el valencià com a llengua base, com és el cas d’un col·legi d’Oliva. No obstant això, el conseller Rovira assegurava que el seu departament és “absolutament neutral” i que no hi ha hagut “ni coaccions, ni amenaces, ni pressions”, al mateix temps que recordava que els centres “tenen l’obligació de tindre imparcialitat davant qualsevol procés” segons l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

La Conselleria va habilitar el període d’al·legacions a la consulta en plenes vacances de Nadal, cosa que va suscitar més crítiques entre la comunitat educativa, que insistia a denunciar la intenció de Rovira i el Consell d’“arraconar” una de les dues llengües cooficials –la que té menys ús social, ja que castellà i valencià no parteixen en igualtat de condicions– i d’anar contra la Llei d’ús i ensenyament del valencià. A més, insistien que amb la consulta i l’aplicació de la nova llei educativa aprovada pel PP i Vox “no s’assegura la presència del 50% del valencià a les aules i es discrimina l’alumnat de les zones castellanoparlants”.

Mazón, que va presumir de “recuperar” un esperit de consens lingüístic que no existeix, apuntava que, a partir del resultat de la consulta i de la “voluntat expressada de les famílies”, es determinaran quants grups de cada llengua hi ha en cada centre i curs; mentre que Rovira explicava que, depenent de la demanda en les dues llengües, “hi hauria la possibilitat de fer més grups”. Aquestes declaracions contrasten amb la realitat, ja que a la Conselleria d’Educació li costa complir la resolució del TSJCV que l’obliga a aplicar l’acord de plantilles pel qual ha d’incorporar al voltant de 1.900 docents. I tot això, adduint qüestions pressupostàries.

La informació sobre la consulta, en els centres

Després de la publicació de l’ordre de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV), cada centre ha de facilitar a cada alumne o alumna dos documents: una còpia de l’annex de l’ordre en format bilingüe, amb la informació bàsica i dates sobre la consulta, i la fitxa individual de l’alumne que conté les dades per a poder votar i la informació dels progenitors que figura en el cens.

Així mateix, els col·legis i els instituts també podran informar complementàriament a través de les seues plataformes telemàtiques, i tenen l’obligació de publicitar l’ordre en el seu tauler d’anuncis i el web.