La Generalitat compensa amb quasi mig milió d’euros la subcontracta del 112 per l’allau de telefonades de la DANA

La Generalitat Valenciana ha adjudicat un contracte d’emergències, per un import de 424.782,73 euros, a l’empresa Ilunion, adjudicatària de la gestió del 112, per a compensar l’al·luvió de telefonades del 29 d’octubre passat, dia de la DANA i dels dies següents, incloent-hi els avisos al telèfon habilitat per als familiars de desapareguts, segons indica el contracte firmat el passat 18 de febrer per la secretària autonòmica Irene Rodríguez. 

L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre) manté un contracte amb Ilunion Emergencias SA per a la gestió del 112 entre el 2023 i el 2027, per un valor total de 30,8 milions d’euros. No obstant això, tal com recorda un informe del subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, i de la cap de servei, Inmaculada Piles, els plecs del contracte estableixen un mètode de càlcul que preveu un increment del 20% en cas de modificació per “contingències sobrevingudes”. 

Aquest va ser el cas del 29 d’octubre passat, jornada de la catastròfica DANA que ha deixat 227 morts (tres d’ells, encara desapareguts), amb un “doble impacte” en la càrrega de treball del 112. El volum de treball suplementari inclou, d’una banda, l’atenció i la gestió de les telefonades relacionades amb l’emergència i les de la fase posterior de “recuperació i retorn a la normalitat”. 

També inclou l’atenció del telèfon habilitat per als familiars de persones desaparegudes, activat l’endemà de la DANA amb reforç de personal tècnic i que va arribar a rebre els primers dies fins a 2.500 telefonades, tal com va informar elDiario.es. L’informe firmat per Jorge Suárez i Inmaculada Piles eleva a un total de 15.203 les telefonades al telèfon de desapareguts entre el 29 d’octubre i el 15 de novembre.

A més, l’allau de telefonades es va encavalcar amb l’operació ordinària del 112 de situacions d’emergències que no estaven relacionades amb la barrancada. La sala d’atenció de telefonades del 112 va registrar 2.073 incidents el 29 d’octubre i 3.040 l’endemà. El 31 d’octubre, la xifra va baixar a 1.985 incidents. 

La Conselleria d’Emergències i Interior, dirigida per Juan Carlos Valderrama, va aportar el 4 de març passat a la jutgessa instructora de la causa de la DANA la llista detallada amb les telefonades rebudes pel 112, a més de les localitats de procedència, durant tota la jornada de la barrancada. La documentació revela que el departament autonòmic d’Emergències va rebre nombrosos avisos del desbordament del barranc de Poio des de les 16.40, més de tres hores abans de l’enviament de l’alerta massiva als mòbils. 

Abans que s’enviara l’Es-Alert –a les 20.11–, en el 112 es van rebre desenes i desenes d’avisos sobre xiquets, bebés i dones embarassades atrapats per la riuada. Unes telefonades de què la consellera llavors Salomé Pradas, amb el comandament únic en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), s’ha desentés al·legant que no formaven part de les seues “funcions institucionals”. 

Durant la interrupció de la reunió del Cecopi ordenada per Pradas, entre les 18.00 i les 19.00, el 112 va rebre la quantitat exacta de 1.439 telefonades, segons l’informe de la Generalitat remés a la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja. 

Quasi sis minuts de temps de resposta el dia de la DANA

El Govern valencià va al·legar que en la DANA del 2019 a la comarca del Baix Segura es va rebre una xifra de telefonades similar (14.374 entre les 00.00 i les 19.00 del 13 de setembre d’aquell any). No obstant això, en aquella DANA, en què van morir tres persones, el Cecopi estava reunit 48 hores abans de les inundacions i el Post de Comandament Avançat desplegat sobre el terreny amb antelació.

Els responsables de l’Avsre ressenyen en el seu informe l’“impacte” de la càrrega de treball en el temps de resposta del 112, que el 29 d’octubre passat es va disparar fins a quasi sis minuts. 

Entre el dia de la barrancada i el 13 de novembre, l’empresa va activar recursos extraordinaris que van suposar 2.613,75 hores extraordinàries de treball. A més, els plecs del contracte imposaven a Ilunion Emergencias SA una “avaluació contínua” i un “pla de mitigació” dels “riscos psicosocials a què estan exposats els treballadors per l’acompliment de les seues funcions”. 

Així doncs, l’empresa va posar a la disposició dels treballadors del 112 “sessions grupals amb personal especialitzat” en intervenció psicològica. L’Avsre estimava que es necessitaven una vintena de sessions grupals.

Més seguretat per a “les més altes autoritats de l'Estat” 

D'altra banda, l'AVSRE també va adjudicar el passat 14 de febrer un altre contracte d'emergència a l'empresa Med Seguridad SA per al reforç del servei de vigilància del recinte del Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana amb motiu de la gestió de la DANA. 

En l'informe justificatiu, Jorge Suárez explica que, després de la constitució del Cecopi en les instal·lacions del Centre de Coordinació d'Emergències (CEE), el “desplegament” de “responsables polítics i tècnics” de totes les administracions “va desbordar” els dispositius habituals de seguretat i de control d'accessos a les instal·lacions. Es tracta, segons postil·la Suárez, d'una catàstrofe que “supera qualsevol una altra situació viscuda des de la creació” del CEE.

Així, per a “complementar” les mesures de seguretat que “comporta la presència de les més altes autoritats de l'Estat i de la Comunitat Valenciana”, en referència a la presència dels reis, del president Pedro Sánchez i de diversos dels seus ministres i del cap del Consell, Carlos Mazón, i d'alguns dels seus consellers en els dies posteriors a la DANA, es va requerir a l'empresa adjudicatària que augmentara el dispositiu amb un vigilant no armat els dies laborables i amb un altre armat els festius i els caps de setmana. 

El preu del contracte de reforç de la seguretat, amb un termini comprés entre l'1 i el 24 de novembre, ascendeix a 6.070 euros.