Mazón entropessa amb el seu pla estrela: el referèndum sobre valencià o castellà embolica els col·legis i revolta les famílies

Corria l’any 2021 i un tal Carlos Mazón, conegut zaplanista d’Alacant i desconegut per a la major part de la població, s’estrenava com a líder de l’oposició al Govern de coalició de Ximo Puig (PSPV-Compromís). En les seues primeres entrevistes aquell any, sense un programa electoral encara armat, ja va revelar quin era el seu pla lingüístic per a les escoles si guanyava: “Defense la llibertat de triar, i importar el sistema català educatiu ens perjudica. Defense la promoció del valencià, i la pitjor manera és imposar-lo”, va anunciar en la televisió pública autonòmica, À Punt.

En aquell moment, el valencià i el castellà convivien a les escoles. El percentatge d’assignatures en cada idioma el decidia cada col·legi de manera referendada en el consell escolar, l’òrgan que representa professors, alumnes i famílies. La llei establia uns percentatges mínims per al castellà (25%), el valencià (25%) i l’anglés (15%). Les escoles que tenien forquetes màximes tenien un 60% de valencià o un 60% de castellà, i deixaven les altres dues en el nivell baix. Els pares triaven col·legi sabent aquests percentatges, que eren públics i publicats a les portes dels col·legis en molts casos.

Mazón es va proposar embridar l’assumpte des del principi de la seua victòria electoral el 2023 i complir la seua promesa, canviant el sistema de convivència de dues llengües per un sistema de separació: els que volen més castellà, a una classe, i els que volen més valencià, a una altra. Així doncs, podria assegurar “la llibertat de les famílies a triar”, un mantra que va establir la seua nova llei de “llibertat educativa”, aprovada amb els vots del PP i Vox tres mesos abans de la DANA i per a la qual es van rebutjar 4.145 al·legacions.

Sobre el paper, pot sonar redó i una part de les famílies aplaudeix la norma, però el referèndum –que comença dimarts que ve–, a més de “pioner”, segons Educació, resulta que té moltes fissures per a l’aplicació real. Les crítiques arriben dels sindicats, les entitats provalencià que veuen amenaçat l’idioma, però també de zones en què Mazón desperta simpaties o entre els directors de col·legi. La mala gestió escolar en la DANA fa que ploga sobre mullat en l’àmbit de l’educació. Els grups de WhatsApp de pares trauen foc, amb dubtes i també enfrontaments entre si, i els col·legis intenten preparar-se per a un canvi molt difícil d’assumir –en alguns casos, impossible–. Tant és així, que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira –ja qüestionat per deixar durant mesos sense col·legi milers de xiquets afectats per la riuada– ha hagut d’enviar a tots els pares, les 570.000 famílies cridades a votar, una carta històrica dijous per a justificar una votació que se li capgira com un bumerang i amb què vol aplacar l’enuig de professors i famílies pel valencià, un malestar en què influeix que inspectors d’Educació hagen obligat a arrancar cartells o evitar xarrades que promovien l’elecció d’aquesta llengua base en molts col·legis, organitzades per entitats que veuen que la norma arraconarà aquesta llengua –baixa el seu pes en les classes que trien castellà i està en inferioritat numèrica a l’hora d’aconseguir que es conformen aules que prioritzen la llengua autòctona.

Les direccions de molts centres admeten en les reunions amb pares la “falta d’informació” i avisen que s’acosta un caos administratiu. Hi ha pares que encara no saben que, segons el que trien, els seus fills canviaran de companys o de professor. L’abstenció no és una opció, perquè la norma no estableix un nombre mínim de participants. Una sola família podria decidir l’idioma del curs sencer d’un col·legi. 

El problema principal és que la llibertat d’elecció és real en el paper, però no en la pràctica, ja que tot depén en realitat del que voten la resta dels pares.

Per exemple, quan un col·legi té una sola classe per curs, guanya l’idioma que obté més del 50% dels vots dels pares. Així doncs, si en un col·legi públic d’Alacant hi ha una aula de tercer de Primària amb 20 xiquets, si 11 famílies voten estudiar en valencià, ho hauran de fer tots en aquesta llengua base. És el cas d’Estela, que té dos fills en el centre públic Vall de la Casella d’Alzira, amb una aula única per curs: “Nosaltres ja vam triar aquest col·legi precisament perquè tenia un 60% de valencià, i ara ens enfrontem al fet que potser ix castellà i ens canvien la nostra elecció”. El conseller Rovira ha anat posant pegats a les crítiques. En aquest cas, per exemple, diu que s’intentarà crear una altra aula –en cas que hi haja espai en la infraestructura–, que es contractaran més professors –malgrat que n’hi ha 1.900 pendents de contractació per sentència no complida– o fins i tot ha suggerit que es trasllade els alumnes “a un altre col·legi” en què s’assegure l’idioma que va triar. En la roda de premsa, sotjat per preguntes sense resposta prevista, va al·ludir al fet que s’estudiaria “cas per cas”. Hi ha més de 2.000 centres educatius a la Comunitat Valenciana amb 570.000 alumnes. Fonts d’Educació apunten a elDdiario.es que “en el projecte de pressupostos del 2025 està previst disposar del crèdit necessari” per a suplir el que calga. 

En el cas de col·legis amb dues classes o més per curs, el sistema de resultats és un altre. Imaginem que un centre de Primària té 2n A i 2n B amb un total de 40 alumnes, que 10 famílies (el 25% o més, segons estableix la llei) triaren valencià, el col·legi ha de crear una classe en aquesta llengua (el mateix passaria amb el castellà). No obstant això, com que la ràtio màxima per classe és de 25 alumnes, hi ha cinc estudiants que van demanar castellà que haurien de passar a valencià. La llibertat d’elecció torna a fer aigües. A més, obliga els col·legis a anar canviant classes cada any: la família vota una única vegada i aquest és l’idioma que acompanya el seu fill tota la seua educació, de manera que és el col·legi el que ha d’anar variant classes a mesura li entren alumnes nous. Un altre dubte és què passarà amb el banc de llibres gratuïts, uns materials adaptats a l’actual sistema idiomàtic que fan que els pares no hagen de comprar-los. El conseller ho ha resolt amb un “la continuïtat està garantida” en la seua carta. Fonts d’Educació insisteixen que està previst i el crèdit, disponible per a invertir en llibres.

Hi ha casos en què els efectes de la Llei de lliure elecció serà quasi innòcua. Per exemple, en col·legis en què hi ha més unanimitat entre pares, perquè no caldrà crear aules noves ni moure alumnes a partir del pròxim curs, quan entren en vigor els canvis. Però sí que es veuran afectades les famílies que puguen ser una minoria discordant, ja que el seu fill no podrà estudiar realment en l’idioma que va triar, sinó que haurà d’adaptar-se a la majoria. En altres casos, es notarà poc en els percentatges reals d’estudi: un col·legi que va triar en el seu moment un 60% de valencià i que a partir del referèndum continua en valencià, tindrà al voltant d’un 50 i un 60% de valencià, depenent del curs. El mateix passarà amb el castellà. L’anglés pot pujar fins al 25% en els models màxims, exactament el mateix màxim que establia la llei anterior del Botànic.

No obstant això, tots els casos en què es cree una nova línia perquè el 25% dels pares o més ho han volgut, especialment en l’ESO, en què els professors estan especialitzats, hi haurà problemes, més o menys importants: és estadísticament impossible que la votació aleatòria d’unes famílies encaixe amb el nombre d’aules que té un centre, el nombre de professors o el nombre de places per classe vacant en cada idioma. De fet, l’article 15 de la disposició que regula la votació ja dona l’avís a navegants: “Quan s’esgoten les vacants en una [de les llengües], o bé no n’hi haja oferta, l’alumnat s’adscriurà inicialment a llocs escolars corresponents a l’altra llengua base”.

Alumnes amb necessitats educatives especials

Un altre dubte és què passa amb els alumnes amb necessitats educatives especials. Fins ara era el centre el que conformava les classes, segons necessitats i perfils, perquè estigueren compensades en nombre, varietat i coneixement de l’idioma... La votació prioritza la llengua –es preveu també que la major part de l’alumnat estranger trie castellà– i poden quedar descompensades, destaca Rubén Pacheco, president de la Confederació d’Ampa Gonzalo Anaya, la més gran de la Comunitat: “Hi ha una fal·làcia que diu que ara s’atendrà en la seua llengua materna aquests alumnes, però sempre han tingut una adaptació curricular que tenia en compte l’aspecte lingüístic”. El govern de Mazón insisteix que l’atenció a la diversitat “està garantida”.

Un model ‘ad hoc’ en zones castellanes

En les zones de predomini castellà, la Generalitat ha imposat el model castellà per defecte. Es tracta de poblacions del sud d’Alacant apegades a Múrcia o en zones com Utiel i Requena, la franja de la Comunitat fronterera amb Castella-la Manxa, on el valencià ha sigut un tema polèmic i no sempre ben rebut. Protestes de grups procastellà com Hablemos español o de municipis alacantins amb què està familiaritzat el president, que és alacantí –el valencià es parla sobretot a les províncies de Castelló i València– veien “corró” o “imposicions catalanistes” en aquesta obligatorietat del 25% mínima de valencià. En molts d’aquests llocs veuen amb bons ulls l’“alliberament” d’aprendre la llengua pròpia, en què a partir d’ara només tindran una assignatura (la de valencià). Encara que ja tenen assignat un model, la Generalitat permet a les famílies votar: “Quan en aquesta zona hi haja una demanda suficient per a constituir una unitat en llengua base valencià, l’Administració educativa adoptarà les mesures oportunes per a satisfer aquesta demanda”, diuen fonts d’Educació. Per a l’única assignatura que tenen en la llengua pròpia poden, a més, demanar l’exempció i no examinar-se.

Ana és professora a Requena i té tres fills en un col·legi públic, el Serrano Clavero: “Ací eixirà castellà, en aquesta zona hi ha un cert rebuig al valencià i el nivell de coneixement és baix, crec que no hi haurà problemes”. El problema en aquestes zones sorgia quan havien d’obtindre el certificat C1 de valencià, necessari per a treballar en l’Administració, enfrontant-se a un examen en què estaven en desigualtat de condicions amb els seus conciutadans. Però el govern de Mazón va simplificar l’obtenció del títol fa mesos, convalidable amb estudis de Batxillerat des d’ara.

Les associacions en defensa del valencià, partits com Compromís, ajuntaments socialistes i sindicats com l’Stepv o UGT han sigut molt crítics –de fet, alguns han apel·lat al Tribunal Superior de Justícia per a demanar que pare cautelarment la votació, ja que està recorreguda al Constitucional per un grup de 50 diputats del Congrés dels Diputats– però són moltes més veus de pares o directives de centre que veuen que, encara que la idea poguera ser objecte de debat, els agradara més o menys, fins i tot alguns admeten que els agradava, l’execució pot ser caòtica i posar més problemes que solucions. El sindicat CSIF, que s’autodenomina independent i no forma part de l’espectre de sindicats d’esquerra, respecta la votació, “perquè està emparada en una llei i no hi tenim res a dir, ni a favor ni en contra, però el que no permetrem que implique que la qualitat es veja compromesa, que es trasllade alumnes o que els docents no tinguen bones condicions”, explica José Seco, el seu president autonòmic d’Educació.

Menys pessimista es mostra Vicente Agustín Morro, president de Fcapa, que aglutina els pares de col·legis concertats catòlics de València. En molts d’aquests predomina la voluntat de limitar el valencià: “No hem rebut queixes ni rebutjos. Abans s’imposava el valencià sí o sí, ara es deixa triar”. Pel que fa als desajustaments d’aules que puguen sorgir –encara que es preveu preeminència majoritària del castellà en molts d’aquests centres– assenyala que “potser el primer any o el segon és complicat, però l’organització està per davall de la llibertat d’elecció i l’Administració s’ha compromés a obrir més aules i més professionals. En això confiem”.

Carlos Mazón ha fet bandera de la votació i el canvi de paradigma lingüístic a l’escola, un tema que va arrancar abans de la DANA i amb què vol recuperar el terreny perdut a causa de la nefasta gestió de la riuada. Es va implicar personalment en la presentació oficial l’11 de febrer passat i la defensa en els seus perfils socials com una fita en el compliment del seu programa electoral. Encara que el seu pla té ja hora d’inici (les famílies poden començar a votar dimarts que ve 25 a les 9 del matí) ha de passar tres exàmens.

El primer és el de les protestes socials d’associacions i famílies valencianoparlants –que aquest dissabte mateix han convocat manifestacions en les tres províncies i senten que l’idioma autòcton, el més debilitat dels dos cooficials, eixirà perdent en la votació–, a més de les famílies que preferien el sistema actual de convivència de dos idiomes.

També haurà de passar l’examen de la justícia, que podria paralitzar cautelarment la consulta o frenar-la el Constitucional. De fet, aquesta “pionera” votació té un antecedent a la Galícia de Feijóo que va tombar el TSJ gallec perquè havia de tindre el suport d’una llei –la de Mazón sí que en té– i perquè el tribunal va entendre que els familiars no podien determinar “amb caràcter vinculant la llengua que s’emprarà a l’aula, perquè entra dins de la potestat d’ordenació de l’ensenyament que correspon a l’Administració educativa en exclusiva”.

La tercera prova de foc serà si, a més de complir la seua promesa electoral de donar llibertat de triar valencià o castellà, pot complir el que voten les famílies en tots els casos i si el referèndum es pot traslladar a la realitat diària de milers de centres amb milers de casuístiques.