El regal enverinat de Vox a Mazón: mantindre’l per a cremar la marca PP

Carlos Mazón és un zombi polític, un president que necessita respiració política assistida. Els mitjans conservadors reclamen la seua dimissió. Té difícil eixir al carrer sense que l’esbronquen. La seua agenda es redueix al mínim, als seus llocs segurs i ni tan sols ha tret el cap al balcó de l’Ajuntament de València, en altres temps tribuna d’agitació conservadora. I, a més, les enquestes parlen d’un efecte Mazón que fa mal a la marca PP. El cap del Consell s’ha convertit en un problema per als seus.

Que Carlos Mazón no tindrà una carrera política especialment llarga és una cosa que comença a ressonar en el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, encara que el president s’obstine a aparentar normalitat. “M’he compromés a la recuperació”, deia dilluns en anunciar el pacte pressupostari amb Vox. Però si algú comprén que la seua situació penja d’un fil és qui té poder per a manejar-lo, qui segueix de prop els seus passos, qui manté una relació pròxima amb ell. En el partit que dirigeix Santiago Abascal són plenament conscients del poder que tenen sobre Carlos Mazón i de quant que els beneficia que continue al capdavant de la Generalitat Valenciana, malgrat la seua desastrosa gestió de la DANA i la seua desaparició encara inexplicada en els moments que desenes de valencianes i valencians morien ofegats.

Sostindre el president a qui tots volen tirar pot passar-los factura, però en Vox han optat per una estratègia a llarg termini: han d’engreixar-lo ara i consumir-lo després. Per això dilluns, després de setmanes de negociació, han decidit donar-li un baló d’oxigen i permetre-li anunciar triomfant un acord pressupostari. Mazón aprovarà l’esborrany dels comptes públics el dijous 20 de març, en plena ressaca de les Falles. Després d’ell, compareixerà el portaveu de Vox en les Corts, José María Llanos, que ha promés mantindre silenci fins llavors. Al maig, si tot va bé, tindrà uns pressupostos aprovats que hauria de donar-li vida fins al 2026, si el procés penal de la DANA no acaba revelant algun detall transcendental i que puga assenyalar-lo directament.

El moviment implica salvar el soldat Mazón després de mesos en un estira-i-arronsa, un president que ha fiat el seu futur polític a la reconstrucció després de la riuada. Un futur que requereix, tant sí com no, un projecte pressupostari que materialitze els seus compromisos, d’agilitat en les ajudes i en la tramitació. Mazón necessita vendre una cosa sòlida per a quan en el partit demanen el seu cap de manera categòrica, poc abans de les pròximes eleccions autonòmiques, potser en el pròxim congrés, previst per a l’estiu però ajornat sine die. I no pot fer-ho sense una desena de vots que li garantisquen que els seus comptes, lleis o decrets tiraran avant, perquè un pot fingir en els discursos que no hi ha problemes al seu al voltant, que la instrucció judicial no el sotja, però els números en les Corts, els diputats que pitgen el botó, són inalterables. I la realitat és que el PP de Mazón governa en minoria, amb 41 vots dels 99 del parlament autonòmic.

Dilluns Vox ha promocionat com un èxit el seu acord pressupostari amb Carlos Mazón. El partit parla de celebració, d’haver aconseguit que Mazón rectifique. “El Grup Parlamentari Vox celebra que Mazón rectifique i reconega que Vox té raó quan diu prou al Pacte Verd i a les polítiques que fomenten la immigració il·legal”, és el titular del seu comunicat sobre l’acord, emés des de la direcció nacional. Se senten tan forts que no han dubtat a exhibir les seues condicions, conscients de la factura que li passa a Mazón i al PP de Feijóo.

És un remake del pacte del 2023, quan Mazón, sense esperar la direcció nacional, va ser el primer del cicle a ficar l’extrema dreta en el govern, llastrant Feijóo en les generals. Com llavors, volen ser l’avantguarda en la resta d’Espanya. Al PP no li ha quedat més remei que assegurar que estaven informats del pacte, assumir els postulats de Vox i demanar que es faça el mateix en altres comunitats. Com llavors, també ha participat la direcció nacional d’Abascal en les negociacions. A saber: un dinar a Madrid entre Mazón i Abascal la setmana passada; un altre entre els caps de gabinet del president i la presidenta de les Corts Valencianes en el restaurant del parlament autonòmic i una visita de la vicesecretària de Vox a València el divendres abans de Falles.

Però quin interés pot tindre la ultradreta a mantindre al líder autonòmic més qüestionat del país? En primer lloc, traure’n profit. Entre la vintena de punts que els ultres han exhibit, que impliquen retallar en política lingüística, memòria històrica i polítiques verdes –mesures contràries a la legislació i que provoquen l’enuig en l’esquerra– està amagat l’objectiu principal: participar en la gestió dels fons de reconstrucció, un doll de diners i recursos públics que arribarà del Govern central i els mecanismes europeus. Sempre cal mirar el rastre dels diners, com ha contat elDiario.es amb els contractes d’emergència.

De passada, els ultres venten dissimuladament el vicepresident segon del Consell, Francisco José Gan Pampols, l’única comesa del qual és pilotar la reconstrucció des d’una conselleria sense personal. Gan Pampols no ha comparegut per a anunciar l’acord ni s’ha pronunciat. Al fitxatge estrela de Mazón, que va arrancar amb una gran polèmica sobre el seu sou, se li acumulen els greuges. En Vox decideixen el govern sense estar en el govern. Marquen la política sense embrutar-se en la gestió.

En segon lloc, Vox sembla voler continuar cremant el president, que es cou a foc lent. La Comunitat Valenciana és un dels seus principals caladors de vots de la dreta i la ultradreta. Amb l’11% de la població, no s’entén una victòria en unes eleccions generals sense passar per una victòria al País Valencià.

En Vox saben que cada dia que passa amb Mazón al capdavant de l’executiu és un dia que els ultres pugen en intenció de vot. Ho saben per enquestes com la de La Razón, que fa poc ha titulat: “Mazón afona el PP a la Comunitat Valenciana”, basant-se en sondejos interns del PP, o “L’‘efecte’ Mazón» ja fa mal al PP: Vox i Sumar trauen rèdit de la DANA”, avalat per una enquesta d’NC Report. En unes generals, el PP perdria tres diputats a la Comunitat Valenciana, dels quals dos anirien a Vox i un a Sumar. També ho saben per l’editorial del diari ABC, pels comentaris que li dedica Federico Jiménez Losantos o Ana Rosa Quintana, referents de la dreta mediàtica. En Vox s’alimenten de la incertesa, del conflicte entre Govern i Generalitat aquest discurs antipolític del tots són iguals–, del cansament ciutadà. Per això els convé continuar encoratjant la pugna, mantindre un altre dia més el president que copa els informatius.

Des de la DANA, que els va enxampar ultimant els pressupostos que mai es van presentar, la formació d’ultradreta ha mantingut un perfil més baix del que acostuma. Des de la ruptura estival no han de gestionar, així que tampoc poden cometre errors. Estan apartats del focus. I esperen en silenci, llepant-se, les entropessades dels altres. Engreixen la presa per a menjar-se-la. Encara que siga a través d’un regal enverinat.

El president valencià mai ha tingut objeccions a governar amb la ultradreta. Ho va reconéixer en una conversa amb càrrecs locals del partit, en què mesos abans de les eleccions va apuntar la seua predisposició a cedir: “En el pitjor dels casos, hauríem de llepar-li-la a un de Vox, que venen ací a tocar els collons”, va dir en una reunió que es va gravar. Mig any després, introduïa Vox en el Govern autonòmic amb dues conselleries i una vicepresidència. Des de la DANA continuen circulant àudios amb altres idees que comprometen l’estratègia del president.