Conseqüències de la DANA: se suspenen els plans urbanístics en el 18,5% del territori dels municipis afectats

La DANA del 29 d’octubre passat va arrasar gran part de la província de València: va afectar més de 70 municipis –principalment a la comarca de l’Horta Sud pel desbordament del barranc de Poio, encara que també en la ribera dels rius Magre i Xúquer– i va provocar la mort de 227 persones (tres d’elles romanen encara desaparegudes). Segons una investigació elaborada per elDiario.es a partir de dades del Cadastre i del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables, les localitats de la zona zero de la DANA tenien els seus habitatges edificats en llocs on la probabilitat que s’esdevinguera una inundació era excepcional.

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori presentava la setmana passada la nova cartografia DANA que permet abordar de manera efectiva la gestió del territori en un escenari postemergència, amb la identificació i la delimitació de les zones de risc inundables. D’acord amb aquesta eina, “quedaran suspesos els procediments urbanístics en sòls rurals i en les que queda condicionat”, tal com explicava el conseller Vicente Martínez Mus.

Es tracta d’un instrument “fonamental per a la prevenció, la planificació i la resposta en la gestió de l’ordenació del territori”, ja que no sols analitza el comportament dels fluxos d’aigua durant episodis de riuades, sinó que també avalua la perillositat i la vulnerabilitat de les diferents àrees afectades i les altures aconseguides davant el desbordament dels llits de les conques dels rius Túria i Magre, així com els barrancs de Poio, la Saleta i Picassent i els seus afluents.

En aquest sentit, les conclusions extretes revelen que la taca d’inundació en el riu Magre coincideix amb el que es preveia en el Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana (Patricova), mentre que en els barrancs de Poio, la Saleta i Picassent l’extensió de la inundació és més gran que en cartografies vigents. Per part seua, en el riu Túria, la comparació amb cartografies oficials mostra disparitats significatives a causa de la intensa pluja en municipis específics.

Classificació del territori

Amb aquests resultats, el conseller ha explicat que, encara que la cartografia DANA és descriptiva, “s’ha classificat el territori afectat per les inundacions en tres franges que determinaran el tractament urbanístic de cada zona”.

La primera la constitueixen els sòls inundables en la cartografia Patricova i en la cartografia del ministeri; la segona, sòls no inundables en les dues cartografies, però situats dins de la delimitació de l’empremta de zona inundada per la cartografia DANA i, en tercer lloc, els sòls que no s’inclouen en les dues categories anteriors. “Amb aquestes actuacions previstes, el percentatge de sòl del total dels municipis afectats és del 18,57%”, incidia el titular de Territori.

Martínez Mus també es va referir al recent decret llei de mesures urbanístiques urgents per a facilitar la reconstrucció en municipis danyats per inundacions. Aquest decret suspén certs procediments urbanístics fins que es concreten les obres hidràuliques necessàries per a eliminar el risc d’inundació, i amb aquesta cartografia queden delimitades aquestes zones que s’inclouran en la normativa en vigor que es tramita a hores d’ara com a projecte de llei.

Calendari d’execució d’obres hidràuliques

En aquest punt, el conseller ha instat el Govern central que “actue sense demora i presente un calendari d’execució d’aquestes obres hidràuliques, juntament amb la reserva pressupostària corresponent, que condicionen la reclassificació del sòl que es mantindrà bloquejat en les zones d’afecció dels barrancs de Poio i la Saleta. Des de la Generalitat hem complit i hem fet la nostra part” ha afirmat, i ha ressaltat que la nova cartografia “proporciona un diagnòstic clar de les zones inundades per la riuada i d’aquelles en què no hi ha influència d’obres hidràuliques pendents d’executar per l’Estat.

Martínez Mus ha assegurat el compromís de la Generalitat per a garantir la seguretat dels ciutadans amb la reserva cautelar del sòl on hagen de dur-se a terme obres estructurals i amb l’equilibri entre la restricció del desenvolupament en sòls amb el risc d’inundabilitat amb una anàlisi detallada de cada projecte i els informes preceptius i vinculants de l’òrgan autonòmic competent. D’altra banda, ha anunciat la reforma del Patricova, “com a pas necessari per a adaptar-se als desafiaments que presenta el canvi climàtic i les inundacions recents”.