De la “revolució” que “anava traslladant la Confederació” a la “apagada informativa”: les bandades de Mazón sobre la DANA

El president del Govern valencià, Carlos Mazón, ha incorregut en greus contradiccions en el seu discurs des de la fatídica DANA del 29 d’octubre en què van morir 227 persones. A mesura que ha anat passant el temps i ha anat eixint informació sobre la gestió de l’emergència aquell dia en què va mantindre la seua agenda, va titlar d’exagerades les mesures de la Universitat de València per haver suspés les classes i se’n va anar de dinar a El Ventorro quan ja s’havia desbordat el riu Magre i es produïen els primers rescats, ha modificat les seues explicacions amb un únic objectiu: fer corresponsable el Govern de les mesures (o la falta d’aquestes) que es van adoptar en el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi).

Del màxim responsable és “el president de la Generalitat” a les decisions del Cecopi “es prenen de manera conjunta”. És precisament aquest un dels canvis més flagrants respecte del que deia quan governava el Botànic, amb Ximo Puig com a president, quan el 16 d’agost de 2022 un tren de Renfe de Mitjana Distància que cobria el trajecte entre València i Saragossa va quedar atrapat a l’altura de Begís, un municipi de la comarca castellonenca de l’Alt Palància, en ple incendi. Malgrat el foc, no es va impedir l’eixida del tren des de l’Estació del Nord de València a les 16.23 amb destinació a Saragossa. El comboi va quedar atrapat a les 17.54 entre les flames poc després de Caudiel, i va generar una situació de tensió que va acabar amb més d’una desena de ferits (tres d’ells greus), i que podia haver acabat en tragèdia si no haguera sigut per l’actuació de la maquinista, que va poder invertir la marxa del comboi i traure’l del foc.

Mazón en aquell moment sí que tenia clar de qui eren les competències de l’emergència i no eren col·legiades ni compartides amb altres organismes. Segons va afirmar, “el màxim responsable, perquè és un assumpte de la màxima gravetat, és el president de la Generalitat; la màxima responsabilitat segons el Pla d’Emergències de la Comunitat Valenciana la té la Generalitat Valenciana i em referisc a l’avís que s’havia d’haver donat sobre que aquest tren mai havia d’haver eixit” i es va preguntar “què passa amb les responsabilitats polítiques, perquè des que governa Puig sembla que les responsabilitats polítiques han deixat d’existir i les responsabilitats polítiques existeixen”.

Sense anar més lluny, divendres Mazón va afirmar sobre el desastre de la DANA que les decisions del Cecopi “es prenen de manera conjunta, de manera col·legiada”. Així doncs, va assenyalar que és un “òrgan tècnic de coordinació”, on “estan totes les administracions”, com el Govern central, la Generalitat, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, Protecció Civil o “els diferents tècnics i efectius”. Com va informar aquest diari i va assenyalar el 2022 el mateix Mazón, el comandament únic d’una emergència (excepte les de nivell 3) només el poden detindre el conseller competent o el president de la Generalitat.

De l’agraïment a Pedro Sánchez per la “col·laboració i coordinació” a criticar-lo per donar més ajudes a Gaza i per falta d’informació. El 31 d’octubre, l’endemà passat de la DANA, el president del Govern, Pedro Sánchez, es va reunir amb Mazón en el Centre de Coordinació d’Emergències. El cap del Consell va afirmar: “Benvolgut president, gràcies per vindre tan prompte i pel contacte des del principi amb tu a través de WhatsApp, amb la vicepresidenta i amb el comité (de crisi) on estan també els ministres d’Interior i Defensa, des del primer moment. Aquesta col·laboració i coordinació són fonamentals, són necessàries i seguirem amb això”.

Amb el pas del temps i a mesura que refermaven les crítiques principalment per la seua absència en els moments claus de l’emergència, Mazón va tractar de derivar responsabilitats al Govern i a Sánchez mateix per pretesa falta d’ajudes o per pretesa falta d’informació d’organismes com l’Aemet o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Per exemple, el 16 de gener passat, va aprofitar la sessió de control en les Corts celebrada el dijous per a atacar l’executiu central i el president amb una nova faula a compte de les ajudes del Govern per la DANA. “Done l’enhorabona al poble de Gaza que ahir ens vam assabentar que rebran més de 24 milions d’euros en ajudes directes. M’alegre molt pel poble de Gaza, de veritat que me n’alegre molt. La Generalitat Valenciana rebrà zero ajudes directes del Govern de Sánchez”.

D’agrair la “predisposició” de Grande-Marlaska per l’enviament d’efectius a acusar-lo d’impedir l’arribada d’especialistes de la Guàrdia Civil. El 2 de febrer passat, el president del Govern valencià, Carlos Mazón, va acusar el dilluns l’executiu de Pedro Sánchez i per extensió el ministre responsable Fernando Grande-Marlaska d’un intent “deliberat” per a “retardar les ajudes” per a les localitats afectades per la DANA en les primeres hores de l’emergència, en concret l’arribada d’especialistes de rescat de la Guàrdia Civil, en concret el Grup de Rescat Especial d’Intervenció en Muntanya (Greim).

Unes acusacions que es contradiuen amb les dades oficials, però també amb les declaracions de Mazón mateix l’1 de novembre en una compareixença amb el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska en què va agrair públicament la incorporació d’efectius de les diferents Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i va explicar que a mesura que es veien les necessitats sobre el terreny, es reclamaven dotacions: “Ahir se’n van reclamar 500, hui se’n tornen a reclamar 500, vull agrair la predisposició, a mesura que es reclamen, venen”.

Però és que, segons dades oficials a què ha tingut accés elDiario.es, a més dels 1.000 militars de la Unitat Militar d’Emergències (UME) que es van desplegar de manera progressiva des del matí del 29 d’octubre per a practicar els primers rescats a partir de les 15.30 mentre Mazón dinava en El Ventorro, efectius de seguretat ciutadana i de l’Agrupació de Trànsit van actuar tant evacuant ciutadans en les carreteres com actuant als pobles, carrers i rius en un moment presidit pel caos i en què començava a caure la nit. Fruit d’aquestes primeres actuacions es van fer més de 6.000 rescats i 30.000 auxilis en carretera durant les primeres hores de la DANA, cosa que va evitar que la tragèdia aconseguira proporcions encara més grans. L’endemà, el 30 d’octubre, es va implementar un reforç significatiu de totes les unitats especialitzades en la carca i el rescat de persones en les zones inundades, de tal manera que en les primeres 24 hores hi havia desplegats 481 efectius arribats de fora de la província de València, en suport d’aquestes últimes. Entre elles i després d’una primera inspecció del cap d’àrea, es van reclutar a 14 efectius dels Greim, 10 arribats de Granada i quatre més d’Ontinyent.

A més, des de València es va generar un desplegament de 750 efectius en la zona més afectada, destacant l’ús de mitjans aeris (helicòpters i avió), drons, el Grup Espacial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS), el Servei Cinològic i l’Agrupació de Reserva i Seguretat (ARS).

De l’ordre d’enviar el missatge massiu als mòbils comença “a les 19.30” a el vam enviar després de rebre una telefonada a les 20.00. En una entrevista en TreceTV el 6 de novembre passat, qüestionat per què donen l’avís massiu a la població a les 20.12 si a les 18.50 ja tenen la informació de la greu situació de les inundacions, Mazón va explicar que “s’analitza aquesta informació, es contrasta la presa de Forata com està i aproximadament a les 19.30 es dona l’ordre d’activar aquesta alarma, que es produeix massivament amb la seua gestió i s’emet a les 20.00, s’inicia la seua gestió mitja hora abans, a les 19.30 hores”.

El 3 de febrer passat, el president del Govern valencià va canviar la seua versió i va afirmar que “a les 20.00 de la vesprada es va rebre una telefonada sobre el perill imminent de la presa de Forata i 12 minuts més tard es va activar l’Es-Alert’; si el Govern haguera advertit a temps de la crescuda del barranc de Poio, hauria eixit abans aquest missatge”.

De “la revolució meteorològica” de què va informar la CHX a l’“apagada informativa”. L’1 de novembre a la nit, just 72 hores després de la tragèdia i en una entrevista amb Antena 3, el president de la Generalitat va assegurar a les càmeres i a preguntes del periodista que havia disposat de tota la informació en els moments clau de presa de decisions. “La revolució meteorològica que es va produir a les sis de la vesprada ens la traslladaven des de la Confederació i de l’Aemet, que van anar canviant les previsions, per això les previsions que vam donar a primera hora no preveien aquesta revolució meteorològica que va vindre després”. Mazón reconeixia aquell dia que els dos organismes encarregats d’oferir la informació sobre rius i barrancs li la van oferir amb tot detall.

Aquestes declaracions contrasten amb la campanya orquestrada des del seu gabinet per a al·legar que entre les 16.13 i les 18.43 va haver-hi una apagada informativa, ja que, segons el president mateix, des de les sis rebia aquesta informació. No obstant això, com ha anat informant aquest diari, la comunicació entre el SAIH i el Centre de Coordinació d’Emergències va ser permanent i entre les 16.00 i les 19.00 es van enviar 47 avisos de pluja i cabal, dels quals 10 avisos es refereixen a la conca del Poio, incloent-hi l’avís de l’augment sobtat de cabal en el barranc, a les 18.43.

La mateixa vicepresidenta del Govern valencià, Susana Camarero, va reconéixer fa poc a preguntes d’elDiario.es la recepció d’aquests avisos, encara que va insistir en la teoria de l’apagada informativa pel que fa al barranc de Poio.