Els tres cors de Brayan
LLEGIR EN CASTELLÀ
Brayan té 32 anys i ha tingut tres cors. Amb el primer va néixer el 26 de març de 1993 a Tuluà, Colòmbia. El segon el va rebre a Barcelona el 29 de maig del 2017, amb 24 anys. I el tercer porta al seu tòrax poc més d'un any, des del 12 de març de 2024. Se sap de memòria les dates, potser perquè és conscient que té el mateix aniversari, dos gràcies a la donació d'òrgans de sengles joves morts. Si no els hagués rebut, Brayan avui no hauria reprès la seva professió de cuiner ni podria haver planificat el seu casament amb Milena per al maig del 2026. És un dels tres únics casos de retrasplantament cardíac registrats a Espanya el 2024, un 1% dels realitzats.
Brayan Rivas va arribar a Espanya el 2007, amb 12 anys, quan la seva mare, que havia emigrat el 2002 perquè “les coses estaven molt difícils a Colòmbia”, va aconseguir la reagrupació familiar a Mallorca. Ell és conscient de la sort de residir a Espanya quan va patir la malaltia, país líder mundial en trasplantaments i amb sistema públic i d'accés universal. Aquestes intervencions suposen un cost de 100.000 euros al Sistema Nacional de Salut. El 2024 es van realitzar 347 trasplantaments cardíacs, 30 pediàtrics, segons dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). El 31 de desembre hi havia 132 pacients en llista d'espera, 12 dels quals eren nens.
A Balears no es realitzen trasplantaments cardíacs; només renals i, des del 2021, hepàtics. Però gràcies a la coordinació extraordinària entre hospitals, dirigida per l'ONT, els malalts són tractats en una altra autonomia. En aquest cas a Catalunya. Per això, Brayan va ser traslladat des de l'Hospital Son Espases, a Palma, a l'Hospital Bellvitge, a Barcelona. Els òrgans dels centres sanitaris s'intercanvien prioritàriament entre els integrats a cadascuna de les sis zones fixades per l'ONT, però el model espanyol inclou l'anomenada 'Urgència 0', que és quan la situació clínica d'un pacient és crítica i requereix un òrgan en menys de 48 hores, fet que determina la prioritat per a la cessió a qualsevol punt del territori nacional.
En el cas del cor, la rapidesa és clau, perquè és l'òrgan amb més risc d'isquèmia, que és la reducció del flux sanguini als teixits, cosa que provoca una disminució de la quantitat d'oxigen i nutrients a les cèl·lules i pot derivar en una necrosi. “Aquesta contingència marca l'ordre d'extracció i implantació dels òrgans; per a un cor el límit són entre 4 i 6 hores, per a un pulmó, entre 6 i 8, per a un fetge, entre 8 i 10 i per a un ronyó es pot esperar fins a 24 hores si disposem d'una màquina de preservació”, explica Miguel Agudo. “És clar que ser una illa ens dificulta”, puntualitza.
Una segona oportunitat
Davant la necessitat urgent, hi ha pacients en llista d'espera que s'han de traslladar a viure temporalment a una altra autonomia per sotmetre's immediatament al trasplantament quan arriba l'òrgan compatible. És el que li va passar a Brayan. L'Associació d'Ajuda A l'Acompanyant del Malalt de les Illes Balears (ADAA) us va facilitar un pis d'acollida gratuït.
El 2015, sense símptomes previs, va començar a trobar-se malament. D'un dia per l'altre se sentia molt cansat. Va agafar una grip, va anar al metge, li van fer un electrocardiograma i el van enviar a Urgències. “Em vaig quedar ingressat i cada dia em trobava pitjor. Vaig estar dos mesos, part del temps a l'UCI”, recorda. Biòpsia i diagnòstic: miocardiopatia hipertròfica. El maig del 2016 la seva situació era tan delicada que va ser traslladat en un avió medicalitzat a l'Hospital Bellvitge, a Barcelona, on va estar ingressat dos mesos més i li van implantar un marcapassos. Al juliol li van donar l'alta i va tornar a l'illa i va quedar en llista d'espera per al trasplantament. “Al cap d'un any vaig començar a trobar-me molt malament una altra vegada, sense forces. Em vaig desmaiar a la platja i gairebé m'ofego. Necessitava un trasplantament urgent i em vaig haver de mudar a Barcelona per estar al més a prop possible si arribava un òrgan”, relata. El maig del 2017 va arribar el seu primer cor donat.
Al cap d'un any vaig començar a trobar-me molt mal una altra vegada, sense forces. Em vaig desmaiar a la platja i gairebé m'ofego. Necessitava un trasplantament urgent i em vaig haver de mudar a Barcelona per a estar el més a prop possible si arribava un òrgan
Sis anys de vida normal. Però a finals del 2023 va tornar a sentir-se malament. La víscera registra “rebuig humoral”. “Se'm van taponar totes les artèries”, explica. I de nou en espera d'un altre cor, que arriba en tres mesos i Brayan torna a néixer per tercera vegada. Des del 1984, data del primer trasplantament cardíac amb èxit a Espanya, i fins al 31 de desembre del 2024, se n'han realitzat 10.345. D'aquests, 247 pacients han requerit retrasplantament, fet que suposa el 2,4% del total, segons dades de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC). Només hi ha hagut cinc casos de triple trasplantament.
Des de 1984, data del primer trasplantament cardíac amb èxit a Espanya, i fins a 31 de desembre de 2025, s'han realitzat 10.345. D'aquests, 247 pacients han requerit retrasplantament, la qual cosa suposa el 2,4% del total
Diferents causes fan necessari un retrasplantament. “Un de cada dos pacients pateix rebuig agut, però es controla bé amb medicació. Moren molt pocs per això i no els tractem amb retrasplantament perquè no sol donar bon resultat”, explica el cardiòleg Francisco González Vilches, director del Registre Espanyol de Trasplantament Cardíac de la SEC. “Hi ha casos de rebuig tardà, quan es generen anticossos contra l'empelt; la solució és el retrasplantament, però abans cal eliminar aquestes proteïnes produïdes pel sistema immunitari”, afegeix. “La mitjana de supervivència en el moment del trasplantament és actualment de 12 anys, encara que, superat el primer any, es dispara fins als 18”, precisa.
El trasplantament de cor al pacient més jove registrat a Espanya va anar a un nadó de dies. Són intervencions d'alta complexitat degut, entre altres factors, a la mida de l'òrgan i la cavitat toràcica. “El més jove que ha rebut un retrasplantament cardíac va ser un nen d'un any i el més gran, 70”, detalla el doctor González Vilches, especialista a l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla (Santander). “I inevitablement ens assalta un dubte ètic, perquè quan poses un cor a una persona, no està disponible per a una altra”.
Inevitablement ens assalta un dubte ètic, perquè quan poses un cor a una persona, no està disponible per a una altra
Perquè, com a tots els al·loempelts, la cara amarga és que es dóna vida a partir d'una mort. “Em van dir que porto el cor d'un noi que va morir en un accident”, assenyala Brayan. Per defecte, totes les persones poden ser donants, però és preferible explicitar-ho fent un testament vital. Si no n'hi ha, la família podrà donar el consentiment. Un mort pot salvar diverses vides donant els ronyons, el fetge, el cor, el pàncrees, l'estómac, l'intestí i els pulmons. Des de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2021, del 24 de març, de regulació de l'eutanàsia, 23 cors han arribat per aquesta via de mort assistida.
Trasplantaments d'animals
El primer trasplantament cardíac al món el va realitzar a Sud-àfrica, el 1967, el metge Christian Barnard, que s'havia format els Estats Units amb el professor Norman Shumway, i que va aconseguir trasplantar amb èxit el primer cor a un pacient de 53 anys, amb una insuficiència cardíaca i una diabetis aguda. Va morir per pneumònia 18 dies després de la intervenció. El 1968 va efectuar el segon trasplantament i el receptor va sobreviure any i mig. Aquell mateix any, Cristóbal Martínez Bordiú va intentar realitzar a l'Hospital La Paz de Madrid el primer trasplantament cardíac a Espanya, però va ser sense èxit, cosa que no es va aconseguir fins al 1984 a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona, amb una intervenció a càrrec de Josep Maria Caralps i Josep Oriol Bonín, segons cita el Ministeri. El receptor va sobreviure 9 mesos.
Els xenotrasplantaments obren pas a noves oportunitats, encara que encara no s'ha aconseguit supervivència. El primer trasplantament de cor d'animal a humà el va realitzar el 1964 el cirurgià James Hardy al Centre Mèdic de la Universitat de Mississippi, als Estats Units. Va implantar un òrgan de ximpanzé a un home de 68 anys en estat crític, però va morir a l'hora de l'operació. El 2022 i el 2023 s'ha fet un pas important més: dos pacients van rebre sengles trasplantaments de cors de porcs, als quals es va sumar un ronyó el 2024, tots als Estats Units. Però en tots tres casos han mort al cap de dos mesos de l'operació. L'ONT, per part seva, ha manifestat les reserves ètiques sobre el trasplantament d'òrgans d'animals a persones.
“La mort es produeix, no per rebuig, sinó per infeccions generades per virus dels porcins difícils d'eradicar”, exposa González Vilches. És ciència-ficció? “Fa 4 o 5 anys el meu discurs hauria estat un altre, però s'ha obert una finestra per a la modificació genètica, en què intervé l'enginyeria, cosa que possibilita avenços importants també per als trasplantaments 'normals'”, manifesta. Un dels grans avenços ha estat el trasplantament ABO incompatible, que permet intervencions amb donants i receptors de grups sanguinis no compatibles, fet que ha possibilitat “augmentar en un 50% el nombre de trasplantaments de cor en els nens més petits i reduir el temps en llista d'espera”, precisen a l'Hospital Gregorio Marañón, impulsant Amb aquest sistema s'han fet 42 trasplantaments des del 2016; 42 nens amb nous cors que continuen bategant.
0