La jutgessa que va copiar jurisprudència xilena per a un cas de violència masclista era substituta: “Usa Wikipedia per a sentències”

“Podem concloure que poques vegades hem vist en un procediment tantes infraccions legals i vulneracions del dret de defensa i de la tutela judicial efectiva”. És la valoració recollida en una sentència judicial de l'Audiència Provincial de Balears després que aterrés a les seves mans un cas de violència masclista d'Eivissa resolt amb fonaments basats en vint pàgines de jurisprudència xilena. El “nyap judicial” -en paraules d'advocats i jutges de l'illa- és obra d'una jutgessa substituta que cobria la titular al seu càrrec al jutjat Penal número 1 d'Eivissa i que ha posat al punt de mira al professional substitut de l'àmbit de la Justícia.

La suplent va prendre la qualificació de les penes sol·licitades pel Ministeri Fiscal i la indemnització que demanava l'acusació particular (molt més elevada que la de la Fiscalia) i les va ajuntar per resoldre el cas. Entremig, va transcriure un total de vint folis de dret xilè per respondre al recurs interposat per la defensa en haver-se desenvolupat tot el procediment, fins a l'obertura del judici oral, d'esquena a l'encausat. L'Audiència Provincial ha retrotret ara el cas pels innombrables errors tant a la fase d'instrucció com al judici oral i la sentència, que “manca dels elements mínims exigits” per la Llei d'Enjudiciament Criminal.

El cas de violència masclista

Tot va començar el 2019, quan l'acusat va ser denunciat per la seva parella després que, presumptament, la insultés i agredís físicament en reiterades ocasions. Entre altres coses, a la denúncia, la dona afirmava que es dirigia a ella de manera despectiva, l'anomenava “puta” i li recriminava, a través de missatges de WhatsApp, que estigués amb els seus amics i mentrestant passés d'ell. En una ocasió, després d'exigir-li l'home que marxés del seu domicili, “la va agafar dels cabells, li va pegar cops de puny al cap i li va mossegar a la cara”, fets pels quals la víctima va requerir assistència sanitària, segons descriu la sentència judicial del jutjat d'Eivissa.

La dona també va necessitar assistència mèdica, en concret, diversos punts de sutura i tractament odontològic per a reparació estètica i funcional, després que en una altra discussió el presumpte agressor li donés un cop de mà a la boca i li fes un cop amb la porta del bany. Aquest maltractament continuat va provocar que la víctima patís un quadre ansiós depressiu pel qual va necessitar medicació i tractament psicoterapèutic.

El Ministeri Fiscal va demanar penes per a l'encausat per quatre delictes diferents: un delicte de maltractament habitual (art. 173.2 del Codi Penal), d'un delicte de lesions (art. 148.4 del CP), d'un altre delicte de lesions a l'àmbit de la parella sense requeriment d'un tractament mèdic (art. 153.1 del CP) i, finalment, per un delicte de coaccions (art.172.2 del CP).

Es va condemnar l'home a set anys i mig de presó, a la privació de tinença i port d'armes durant quatre anys i a la prohibició d'acostar-se a la dona a menys de cent metres de distància. Així com al pagament d'una indemnització de 17.739 euros per les lesions i les seqüeles causades a la seva exparella.

“És la sentència més lamentable i matussera”

“Quan estàs amb un cas així entre mans, què menys que ser una mica curós amb el material jurisprudencial que estàs llegint i aplicant per determinar la teva decisió”, observa l'advocat de la defensa, Victor Ballbé. ElDiario.es també ha intentat durant dies posar-se en contacte amb la representació legal de la víctima, sense obtenir resposta per part seva.

El lletrat del presumpte agressor afirma que “és la sentència més lamentable i matussera” que ha vist al llarg de la seva trajectòria professional. “No es pot enviar algú a presó amb tanta lleugeresa. De vegades, el Tribunal Suprem (TS) o el Tribunal Constitucional (TC) fan esment a alguna jurisprudència estrangera, com ara l'alemanya (en ser el Codi Penal alemany molt semblant a l'espanyol). Però, quan se'n va per aquests camins, és per utilitzar-lo com a reflexió general i no per jutjar directament algú amb aplicació directa”, explica Ballbé.

L'advocat considera que el jutjat d'Eivissa va obrar així perquè la jutgessa que va dictar la sentència no era la titular, sinó una substituta. “No ho faria amb intenció de cometre un delicte, però crec que és una negligència professional que va més enllà del que és tolerat en l'àmbit disciplinari. És un nivell tan gras que podria esdevenir delicte”, opina.

La segona opció que podria explicar per què la sentència es va resoldre així, segons Ballbé, és que la jutgessa substituta “s'empenyés” a no donar-li la raó i a buscar “alguna cosa que li semblés més o menys interessant” per a la sentència, sense haver-se adonat que la jurisprudència no era espanyola, sinó xilena. “Això em sembla força reprovable, tenint en compte que es va condemnar algú per delictes que en conjunt sumen més de set anys de presó”, argumenta el lletrat.

Per la seva banda, la jutgessa substituta, amb la qual ha pogut parlar elDiario.es, ha assegurat que ha anat a les vies legals i que no farà declaracions sobre aquest cas.

Forats al sistema de jutges substituts

“El veritable problema és al mateix sistema de jutges substituts”, manifesta el jutge degà d'Eivissa i Formentera, Sergio González. Les borses de jutges substituts estan adscrites al Tribunal Superior de Justícia de cada comunitat autònoma i s'hi recorre davant la necessitat de cobrir vacants temporalment. Un mecanisme que, segons González, “sempre s'ha volgut canviar”, ja que els professionals inclosos al llistat per a les substitucions tenen la llicenciatura de Dret, però no compten amb l'especialitat necessària per exercir com a jutge, ni han fet pràctiques als tribunals, ni tampoc han superat unes oposicions. A Eivissa en concret, el jutge degà assegura que hi ha molta rotació de personal per les dificultats de cobrir places a l'illa i els sis jutges substituts de la borsa treballen amb freqüència.

En el cas de la substituta de la jutgessa del jutjat penal número 1, és la primera de la llista des de fa anys per l'antiguitat (l'ordre, que sol canviar anualment, va en funció dels mèrits acumulats). “Pel que sembla, la substituta es ficava a Internet i utilitzava el primer que llegia a la Wikipedia per fallar els casos”, assenyala González, el qual lamenta les “barbaritats” que la substituta havia resolt durant l'últim parell d'anys -entre elles, transcripcions íntegres de jurisprudència colombiana- . Les sentències van ser adjuntades a l'informe que es presenta semestralment (en aquest cas, a meitats de 2023) davant del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) per valorar el treball dels substituts. El president del TSJIB, en veure-les, primer es va emportar les mans al cap i, a continuació, va retirar el nom de la jutgessa de la borsa.

González manifesta que la figura del jutge substitut es va intentar suprimir (les sentències, durant la substitució, se segueixen signant amb el nom del titular). Es va crear una figura semblant: la del Jutge d'Adscripció Territorial. El JAT (per les sigles) és un professional sense destinació fixa que aprova l'oposició i s'adscriu al TSJIB de manera que, quan es necessita cobrir una substitució o un reforç judicial per casos més grans a la comunitat autònoma, se'l desplaça a la destinació pertinent.

Les sentències d'ella varen ser adjuntades a l'informe que es presenta semestralment davant Tribunal Superior de Justícia de Balears per a valorar el treball dels substituts. El president del TSJIB, en veure-les, primer es va emportar les mans al cap i, a continuació, va retirar el nom de la jutgessa de la borsa

L'inconvenient d'aquesta figura alternativa, però, és que s'han de crear moltes places fixes, cosa que comporta una inversió important per part del Ministeri de Justícia. Mentre que als jutges substituts només se'ls paga quan treballen, els JAT tenen un contracte estable i una nòmina mensual.

D'altra banda, el degà lamenta que s'hagi aprovat, fa només uns dies, una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que facilita als interins passar a ser jutges de carrera després d'haver fet cinc anys d'experiència i superant una prova de menys dificultat que el procés d'oposició.

Una instrucció també “desastrosa”

Ja destituïda la jutgessa substituta, el procediment continua amb el recurs d'apel·lació presentat per part de l'advocat de la defensa davant de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Balears. On assegura que, a més a més de la sentència, la fase d'instrucció del procediment, a càrrec del jutjat de Violència sobre la Dona d'Eivissa, també va ser desastrosa. Entre altres coses, perquè es va fer sense que l'investigat tingués coneixement de la seva acusació. Va ser la suplent, això sí, qui va confirmar que la instrucció estava feta “amb totes les garanties legals”.

Ballbé explica que les diligències prèvies al jutjat exclusiu de Violència Sobre la Dona es van tramitar a principis del 2019 i es van incoar després al jutjat de la província catalana de Vilanova i la Geltrú, que el va inhibir a aquest jutjat d'Eivissa. “En aquell moment, s'hauria d'haver enviat una notificació a l'acusat amb una citació per comparèixer davant del jutge i donar-li un marge per buscar un advocat particular o assignar-li un d'ofici del Col·legi d'Advocat de Balears, on s'estava instruint el procediment”, detalla el lletrat.

Més tard, l'home va ser detingut per a sorpresa seva a Vilanova i la Geltrú i, llavors, se li va assignar un advocat ad hoc de la província catalana única i exclusivament per prestar declaració davant del jutge. L'acusat, segons declaracions del seu advocat a elDiario.es, va pensar que després de la seva compareixença, el procediment havia quedat arxivat.

No obstant això, el cas va tornar al jutjat d'Eivissa i va continuar “a la seva esquena” fins que l'encausat va ser arrestat per segona vegada a Madrid, l'any 2022, perquè no havia comparegut a declarar. “I aquí entre jo, quan vaig arribar, em vaig trobar amb una instrucció inquisitorial perquè no hi va haver defensa en cap moment”, expressa Ballbé.

Cinc anys de retroacció

El procediment continua ara després que l'Audiència Provincial de Balears hagi revocat la condemna imposada pel jutjat d'Eivissa. L'òrgan ha fallat a favor de l'acusat, que va recórrer davant de l'òrgan judicial, en confirmar que “el dret a la tutela judicial efectiva exigeix que totes les fases del procediment es desenvolupin sense minva del dret de defensa”.

Per la seva banda, la representació legal del presumpte agressor considera que l'única manera d'esmenar la vulneració dels drets del seu representat és que se l'absolgui. Tot i que l'Audiència Provincial conclou que “l'única manera de salvaguardar tots els drets en joc (d'ambdues parts) és retreure el procediment”.

L'Audiència Provincial de Balears ha dictaminat a favor de l'acusat, que va recórrer davant l'òrgan judicial, en confirmar que 'el dret a la tutela judicial efectiva exigeix que totes les fases del procediment es desenvolupin sense minva del dret de defensa

En concret, al moment en què el jutjat de violència sobre la dona d'Eivissa va rebre l'exhort amb la declaració de l'investigat des de Vilanova i la Geltrú. És a dir, fa cinc anys, durant els quals es desconeix (tot i els esforços d'elDiario.es per esbrinar-ho) si la víctima ha comptat amb protecció policial i si continuarà comptant amb ella després que un lustre de procediment judicial s'hagui convertit en paper mullat per causes alienes als involucrats.