Le Senne, qui va trencar la foto de víctimes de Franco, a l'acte de la Diada: “Sense llei no hi ha ordre, sinó anarquia”

A les portes de la banqueta per un delicte d'odi per trencar, en ple debat de la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, el retrat de tres víctimes del franquisme, el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), ha encapçalat aquest dissabte l'acte institucional per la Diada de Balears apel·lant al “bon funcionament” de la Cambra, a defensar “l'imperi de la Llei” i a la necessitat de “cuidar les institucions democràtiques”. Unes reivindicacions que xoquen de front amb la seva actitud al capdavant de la institució i a la seva negativa a abandonar el càrrec malgrat comptar amb una interlocutòria d'obertura de judici a l'esquena, en contra del que ja van fer altres presidents que van ser investigats al seu dia i que van dimitir fins i tot sense haver estat enviats a judici.

La celebració, que coincideix amb el 42è aniversari de l'Estatut d'Autonomia balear, ha comptat amb menys assistents de l'àmbit polític del que és habitual en protesta per la presència de Le Senne en un acte tan commemoratiu per als illencs. Des de l'oposició, Més per Mallorca va anunciar aquest divendres que no assistiria a la recepció oferta per Le Senne i, de fet, la formació ecosobiranista ja va manifestar, després que el jutge obrís judici oral contra el dirigent d'extrema dreta, que no hi compartirà cap espai protocol·lari.

“Mentre Le Senne continuï al capdavant de l'àmbit institucional, Més per Mallorca no compartirà espais protocol·laris amb aquesta persona”, va asseverar el portaveu parlamentari d'aquest partit, Lluís Apesteguia. “Tornarem a celebrar l'autonomia quan al capdavant del Parlament hi hagi algú que tingui un mínim de respecte per les nostres institucions”, va sentenciar. Després del discurs de Le Senne, Negueruela ha recriminat l'“odi” rere les seves paraules i ha asseverat que mai abans havia comandat l'acte pel Dia de Balears un president investigat i, en aquest cas, ja amb obertura de judici oral per un delicte d'odi, que és, segons el parer del socialista, “probablement el pitjor delicte que pot cometre un president del Parlament”.

Durant la seva intervenció, lluny de fer un exercici d'autocrítica, Le Senne ha incidit en la necessitat d'evitar comportaments inadequats al Parlament, utilitzant els instruments reglamentaris per fer-ho, en al·lusió vetllada a les dues diputades socialistes a qui, després de trencar la fotografia, va expulsar en negar-se a canviar-se les samarretes en les quals figurava el mateix retrat de les assassinades pel franquisme. Una expulsió que els propis lletrats del Parlament van retreure Le Senne, en assenyalar que no hi ha un article concret al reglament que estableixi que els membres de la Mesa no hagin de portar peces de roba amb imatges d'aquest tipus.

En aquesta mateixa línia, Le Senne ha destacat la importància d'elevar el nivell del debat parlamentari: “Els ciutadans ens han votat amb el desig que millorem les seves vides. Poc favor els fem si la falta de decòrum és gairebé l'únic que els arriba de la nostra activitat parlamentària”, ha continuat el parlament. tantant-ho“.

“L'imperi de la llei, íntimament relacionat amb l'Estat de Dret, és un principi bàsic de la societat moderna, sense el qual res no se sosté. Sense llei no hi ha ordre, sinó anarquia. Quan l'Estat no fa respectar la llei ni fa justícia dins del termini i en la forma escaient a qui la demana, obre la porta al fet que la ciutadania es prengui la justícia per la seva mà”, ha arribat a lliscar, aprofitant el seu discurs per a arremetre contra “la immigració il·legal i l'ocupació d'immobles”.

“Hem tingut ja diversos casos en aquestes illes on la desesperació per la manca de solucions ha conduït la ciutadania al desordre tumultuari. No podem ni hem de normalitzar que hi hagi normes que s'incompleixin de manera general i sistemàtica. I hauríem de començar predicant amb l'exemple, amb el compliment puntilloso de les normes que ha afectat”.

Així mateix, fent esment al descens de la natalitat -recollint un altre dels postulats de l'extrema dreta-, ha arribat a qualificar “la falta de nens” com “el gran problema” de Balears: “Existeix una tendència suïcida, perquè sense nens, sense joves, no hi ha futur per a la nostra cultura, per a la nostra civilització, que minvarà fins a desaparèixer. Per això faig una crida a tots els grups parlamentaris i a totes les institucions, per a posar aquest problema crític de la falta de natalitat en el centre del debat públic. No tenim temps”.

Dimecres passat, la Mesa del Parlament va acordar per unanimitat reclamar un informe jurídic per esbrinar com s'ha de tramitar la sol·licitud de suspensió de Le Senne. Des de l'oposició, tant Unides Podem com Més per Menorca van recriminar que, amb això, conservadors i extrema dreta “volen dilatar” la tramitació, un procediment polític que, va assenyalar el portaveu de la formació ecosobiranista, Josep Castells, no hauria d'atendre criteris judicials.

Malgrat les peticions de dimissió i suspensió de funcions formulades per l'oposició, el dirigent de Vox continua aferrat al càrrec, assegurant no veure “motius” per abandonar-lo i encomanant-se al recurs d'apel·lació que va interposar davant l'Audiència Provincial de Balears per reclamar el sobreseïment de les indagacions obertes contra ell.

No només això. Tant el PP com Vox, malgrat les nombroses divergències sorgides entre tots dos des de començaments de legislatura i que els de Bambú fessin l'any passat saltar pels aires els acords autonòmics de governabilitat amb els populars, continuen aquests dies assolint acords que, segons el parer de l'oposició, no busquen més que “salvar” Le Senne i que el PP pugui tirar endavant les seves iniciatives sense necessitat de dialogar amb l'esquerra. Els darrers pactes entre tots dos s'han materialitzat en la retirada a última hora de l'esmena a la totalitat que Vox havia presentat a la Llei de Conciliació impulsada per l'Executiu de Prohens, així com en la proposta conjunta que Josep Codony sigui el nou director general de la radiotelevisió autonòmica IB3.