Els contractes d'emergència de la DANA inflen els preus de l'obra pública: Mazón dispara el formigó un 180%

Els preus dels materials de l'obra pública de totes les administracions s'han disparat amb els contractes d'emergència de la DANA. La pujada ha estat generalitzada per part de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, que han creat taules de Pressuposts d'Execució Material (PEM) específics per a l'emergència derivada de la destrucció del 29 d'octubre passat.

Després de la tragèdia de la DANA, que va arrasar amb nombroses infraestructures de titularitat estatal, autonòmica i provincial, com ara ponts o carreteres, els contractes d'emergència, adjudicats a dit, han engreixat la xifra de negoci de constructores i enginyeries. La contractació urgent ha suposat una bona oportunitat de negoci per a les constructores, algunes implicades en el finançament il·legal de diverses 'caixes B' del PP en trames de corrupció com els casos 'Gürtel' i 'Taula', que han rebut més de 60 milions d'euros.

Al repartiment del pastís també han estat convidades empreses com la que tenia contractat a l'actual cap de gabinet de Carlos Mazón (el contracte inicial del qual per netejar polígons es va multiplicar per vuit posteriorment) o una societat de la família de l'empresari Enrique Ortiz, condemnat per finançar il·legalment el PP valencià.

Amb aquest rerefons, el Consell de Mazón ha aprofitat per actualitzar els preus de farcits, barreges bituminoses i formigons, entre altres materials, per reconstruir carreteres i altres infraestructures danyades per la barrancada. També ho ha fet el Govern d'Espanya, segons han confirmat fonts del Ministeri de Transports a aquest diari.

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, que dirigeix Vicente Martínez Mus i que ha adjudicat gran part de l'obra pública de reconstrucció després de la DANA, ha disparat el preu del formigó un 180,1% (si es té en compte la baixa habitual d'al voltant del 30% en les adjudicacions per procediment obert): de 80,35 euros per metre cúbic en els preus vigents fins ara a 150 ,97 euros a la nova llista de preus dels contractes d'emergència, segons indica la documentació a què ha tingut accés elDiario.es.

No és el material que més s'ha disparat: l'aglomerat asfàltic (la substància que s'utilitza per pavimentar carreteres o calçades) ha augmentat un 241%, si es té en compte la baixa habitual d'al voltant del 30% en les adjudicacions per procediment obert: de 45,70 euros la tona a 104,65 als contractes d'emergència. També la barreja bituminosa creix de 75,1 a 155,25 euros la tona. L'acer passa de 1,06 a 1,73 euros el quilo.

Fonts del departament autonòmic d'Infraestructures consultades per aquest diari consideren que hi ha diversos factors que expliquen l'augment dels preus. “En els darrers anys, s'ha viscut un increment de costos general que ha portat, entre d'altres, que hi haja empreses que no hagen materialitzat diferents obres. Una situació que ha portat a actualitzar preus a les diferents administracions per executar els treballs”, asseguren les mateixes fonts.

L'administració autonòmica, en el cas dels contractes d'emergència, “ha buscat adequar-lo al mercat actual en un context més tensionat. Actualment, hi ha una oferta limitada i molta demanda, cosa que porta el contractista a reposar ràpidament els materials amb un marge menor per optimitzar preus”.

També puja el preu del betum

La Diputació de València també ha disparat els preus, segons revela la documentació dels contractes d'emergència licitats després de la DANA. El preu del betum asfàltic (el material encarregat d'aglomerar i donar cohesió a les barreges bituminoses usades per asfaltar) ha passat de 440 a 711,96 euros per tona. El ministeri el tenia en la relació de preus prèvia a la DANA a 650 euros per tona.

El Ministeri de Transports, que dirigeix Óscar Puente, també reconeix la pujada dels preus coincidint amb els contractes d'emergència adjudicats després de la DANA, segons un portaveu oficial. D'altra banda, fonts coneixedores de la licitació de l'obra pública estatal expliquen que la demanda “s'ha disparat” i els subministraments “han duplicat preus”.

“També cal tenir en compte que molts preus de les bases de dades estaven ja baixos, per la qual cosa no tot l'increment és degut a la DANA. Per a una emergència com aquesta, no pots pagar el mateix que en una obra licitada amb un contracte obert”, adverteixen les mateixes fonts. El Govern d'Espanya va ser la primera institució a licitar i acabar les obres a l'A7, que es van poder finalitzar abans que s'acabés el novembre.

En aquest sentit, les obres d'emergència han permès a la Generalitat tres mesos després de la tragèdia la possibilitat de continuar donant grans contractes a dit. El fet d'adjudicar-los sense concurrència pública permet que no hi haja competència per a que es produisquen baixes, que habitualment ronden el 30%. És més, amb nou catàleg del PEM, la Generalitat permet increments considerables de preus que beneficien les empreses que escometen les obres.

ElDiario.es ha analitzat 20 contractes d'emergència per part del departament de Martínez Mus per a obres a carreteres. En total, 99,5 milions d'euros (IVA inclòs). Aquest muntant hauria estat inferior en cas de fer servir el PEM vigent el 2025 o d'haver fet expedient amb concurrència d'altres empreses. Finalment, i tres mesos després de la DANA, es continua fent servir el procediment d'emergència.

La patronal: “Hem d'aparcar altres obres en què treballem”

El president de la Federació d´Empreses Contractistes d´Obres de l´Administració de la Comunitat Valenciana (Fecoval), José Luis Santa Isabel, explica que els preus dels materials i els pressupostos d´execució material s´han d´incrementar en els casos d´emergència per compensar les despeses de les constructores. “Els horaris són dilatats i cal treballar 24 hores. Hi ha un increment de costos evident, perquè hem de tenir disponibilitat i aparcar altres obres en què treballem”, explica Santa Isabel.

José Luis Santa Isabel xifra en 1.000 les màquines i en 5.000 els operaris que les empreses contractistes van desplegar ja el dia 30 d'octubre. “Això té un cost que cal compensar”, assegura.

Per contra, altres fonts amb experiència al sector públic sostenen que es tracta d'una “oportunitat d'or per forrar-se” camuflada en un escenari de crisi i en la baixa disposició de recursos.