El “gran èxit” de la consulta de Rovira: més del 40% de les famílies no saben en quina llengua estudiaran els seus fills

De “gran èxit” ha qualificat el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, la participació del 58,61% de les 579.000 famílies convocades a la consulta sobre la llengua base celebrada entre el 25 de febrer i el 4 de març. En el referèndum, s’ha decidit entre castellà i valencià, l’opció en què prefereixen estudiar els alumnes d’Infantil, Primària i Secundària a partir del pròxim curs. No han votat 239.671 famílies (el 41,38% de les convocades).

El titular d’Educació ha comparat aquests índexs de participació en un procés que ha durat huit dies amb els que es produeixen en les votacions a consells escolars, “a penes vota un 11% per a triar un terç dels representants totals”, o amb el 51% de la participació registrada en les eleccions europees passades (en els dos casos, es tracta de votacions que estan obertes a penes unes hores i que són exclusivament presencials).

Rovira ha comparegut en roda de premsa juntament amb el secretari autonòmic d’Educació, Daniel Mcevoy, i el director general de Coordinació i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe, per a valorar les dades de participació –els resultats es publicaran dijous en els centres educatius, excepte en aquells en què es mantenen les classes suspeses pel temporal, i s’obrirà un termini d’un mes per a atendre reclamacions–. Quant a les xifres globals i els percentatges d’estudiants les famílies dels quals s’han decantat per una llengua o l’altra, el conseller ha detallat que se sabran “els pròxims dies”.

Rovira ha destacat que la participació més gran s’ha produït en els primers cicles de l’ensenyament i a les comarques valencianoparlants: les xifres més altes s’han registrat al Comtat (73,28%) i l’Alcoià (70,21%) a Alacant; els Ports (67,26%) i l’Alt Maestrat (64,55%) a Castelló; i la Vall d’Albaida (66,99%) i la Costera (64,82%) a València. Tant el conseller com Martínez Arrúe han destacat que, tenint en compte la participació, “quasi el cent per cent” de les famílies que han participat en la consulta veuran com els seus fills i filles estudiaran en la llengua triada. I sobre la distribució de l’alumnat que no hi va votar, es determinarà segons la normativa de cada centre a quina línia s’adhereixen.

Rovira ha qüestionat el model anterior, en què la decisió requeia en els consells escolars, en què les famílies “només tenien un terç de representació”, al mateix temps que explicava que el model de “l’esquerra”, que ha qualificat de “català”, porta a més abstenció“: ”Hem passat de la política d’imposició a la política de promoció“. Així mateix, ha relativitzat la representativitat dels col·lectius que han mostrat la seua oposició a aquesta consulta, incloent-hi associacions de pares i mares com la Gonzalo Anaya, perquè ”són d’esquerra“.

Petició d’anul·lació de la consulta

Una vegada coneguts els resultats de participació, i “després de deixar fora 240.000 famílies”, Compromís exigeix l’anul·lació de la consulta, ja que considera que s’ha “consolidat el vot pel manteniment del model del Botànic”. Per a la formació valencianista, aquesta estadística contrasta amb les xifres de participació de consultes “sobre elements estructurals, com per exemple la jornada escolar, que estan per damunt del 70%”.

El portaveu d’educació de Compromís, Gerard Fullana, considera que el fet és encara “més greu”, perquè aquest referèndum “és, de facto, quasi un procés de matriculació que determina l’aula i l’escola on aniran els nostres fills i filles, i només hi han participat el 58% de les famílies”. “En l’època en què existien les línies, l’elecció de model la feien el 100% de les mares i pares a través de la matrícula”, assenyala.

A més, sosté que fer una consulta “sense rigor pedagògic, en què quasi la meitat de les famílies no ha participat i se’ls assignarà llengua arbitràriament, sumat al fet que una altíssima part de qui ha participat ha enviat el missatge de continuar en models d’ensenyament en valencià com els que hi havia aquest curs, és fer un ridícul espantós, perdre temps i jugar irresponsablement amb els recursos públics”.

“El procediment està molt lluny de tindre les garanties democràtiques necessàries, amb problemes per a votar l’opció de valencià en l’aplicació per al mòbil, amb milers de vots amb errors per falta d’informació i amb famílies que no han pogut votar per errors en el web o pel tancament dels centres el 4 de març”, assevera Fullana.

“Temerari i matemàticament impossible”

La confederació d’AMPA Gonzalo Anaya considera “temerari i matemàticament impossible per una qüestió de ràtios” que, tal com afirma el conseller d’Educació, el cent per cent de les famílies tinguen plaça en la llengua escollida. L’entitat ha valorat la participació en la consulta de “molt insuficient i fluixa per a ser la primera vegada que s’habilita una votació oberta 24 hores durant 8 dies i per Internet”.

Insisteixen a més que hi ha 239.671 famílies que s’han quedat fora de la consulta “per raons diverses” i que la plaça i l’opció lingüística “la decidirà Rovira”: “Això també va en contra del dret a elecció de centre que van fer en el seu moment quan van escolaritzar filles i fills per primera vegada”, adverteixen.

Per a la confederació, “siga el que siga el resultat, l’alumnat que tinga plaça en valencià tindrà menys temps lectiu per a vehicular en valencià que en el sistema actual plurilingüe”. Per tant, “la consulta només ha servit per a fer retrocedir el valencià en les zones de predomini lingüístic valencià i fer-lo quasi desaparéixer en les de castellà, però en cap cas per a millorar la qualitat de l’ensenyament”, lamenten.

De la mateixa manera, apunten que els territoris amb predomini lingüístic castellà “tenen dret també al fet que es respecte el dret de les seues filles i fills a ser competents en valencià per a tindre més oportunitats de futur i això és un altre retrocés de la consulta”.

Escola Valenciana ofereix el seu suport a les famílies

Escola Valenciana ha preparat un recurs d’alçada perquè totes les famílies que es consideren afectades pels llistats d’alumnat assignats a una llengua base per al curs 2025-2026 i per la consulta de la llengua base puguen exercir el seu dret a estudiar en valencià.

Concretament, aquest procediment va dirigit a les famílies que es troben en alguna de les situacions següents: no han pogut votar en la consulta per a triar la llengua base aplicable; la llengua assignada al seu fill o filla no coincideix amb la llengua triada en la consulta; o han votat per error tècnic o humà una llengua diferent de la qual realment volien triar.

“Aquesta consulta, basada en criteris polítics i no pedagògics, mai s’hauria d’haver produït”, ha declarat Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana: “Davant titulars garantistes, continuarem defensant el dret de les famílies a una educació en la llengua pròpia del País Valencià”.

“No era un problema real”

Famílies pel Valencià consideren “baixa” la participació registrada en el referèndum, cosa que demostra que això “no era un problema real que hi havia en els centres educatius i que, per tant, el procediment no era necessari”. A més, han valorat que les dades de participació no són de famílies, sinó de vots, ja que “hi ha famílies que tenen més d’un fill/a i que, per tant, han emés més d’un vot”.

No obstant això, atribueixen aquests índexs “a la gran mobilització pel valencià que s’ha desplegat en totes les comarques durant els últims mesos”. De la mateixa manera, qualifiquen d’“inacceptable” que la conselleria només haja facilitat dimecres les xifres de participació i no haja informat del sentit del vot: “És una falta total de transparència per part de l’Administració, l’única solució que donen és anar centre per centre per a saber quins han sigut els resultats”.